Nadal és Nadal
Tot i que la teoria de “societat sòlida” i “societat líquida” del sociòleg polonès, Zygmunt Bauman, es pot interpretar de manera diferent segons el context social, sí que es pot globalitzar la sensació de dissolució d’uns conceptes i convencionalismes que, al meu entendre, no ens hauríem de deixar prendre. Sovint tinc la sensació que un bon grapat de convencions que ens ajuden a una convivència en societat diguem-ne més ordenada, s’estan desfent com un bolado. Una de les moltes virtuts d’una societat sòlida no és precisament la rigidesa, que entenc com un concepte negatiu, sinó l’ordre. Saber seguir i acomplir unes normes que faciliten la convivència. Caminar per la teva dreta és ordre. Deixar sortir abans d’entrar és ordre. Aixecar-te d’un seient per deixar seure una persona d’edat avançada és ordre. El respecte és ordre. Llençar els papers a la paperera és ordre. Si fem desaparèixer les pautes socials que regulen la interacció en una comunitat i que ens serveixen com a guies generals de conducta, qualsevol societat es converteix en una selva, en un caos. Són positives les normes, comportaments i valors compartits que ens ajuden a conviure en harmonia alhora que inclouen aspectes culturals, educatius i econòmics? Jo crec que sí. Potser algú pot arribar a la conclusió que les normes són faixes que ens encotillen coartant la nostra llibertat individual. I amb aquest pensament que darrerament sembla que està triomfant, a poc a poc, com la gota xinesa que no forada per la seva força sinó per la seva constància, la nostra societat va perdent llençols a cada bugada banalitzant normes, conceptes, regles, convencions. Degut a aquesta pèrdua constant els valors tradicionals es menystenen, s’arraconen, es banalitzen, fins i tot són víctimes d’una befa constant. El perill actual és que, a més a més, s’han polititzat. Aquesta esquerra woke, que a pessics va matant el pensament ideològic de les esquerres, s’ha proposat reinventar la nostra societat convertint-la en una mar de noves definicions i amb un argumentari acusatiu i dictatorial on tot allò que fa tuf a tradició és assenyalat com a caspós, dretà i classista. I els babaus xupiuai, happy flowers, engoleixen gripaus i el que convingui esdevenint cooperadors necessaris d’una niciesa col·lectiva. Potser per això en una competició de wokisme el desig tradicional de Bon Nadal és substituït per l’anodí Bones Festes.
