La burocràcia
Aquest juny n’ha fet cinquanta-nou del que va esdevenir un lema universal del moviment hippie. All You Need Is Love, una de les cançons més conegudes del grup anglès The Beatles, creat per John Lennon, és un himne global que convida a l’optimisme i a la unitat del món com a solució per a la humanitat. La cançó es va emetre per primera vegada per televisió a Our Word, coordinat per la BBC i que comptava amb la participació de catorze països, entre ells, l’Estat espanyol a través de la Corporació pública de ràdio i televisió del Ministerio de Información y Turismo de Manuel Fraga Iribarne. Mentre a la inauguració d’aquest programa països com Canadà hi participava amb l’entrevista al filòsof i teòric de mitjans de comunicació de masses Marshall McLuhan, l’espanyol va ensenyar al món la pesca a Huelva. Malauradament, d’aquell desig d’amor universal que guarnia els cabells llargs del jovent amb flors de tots colors i perfumava l’ambient de pàtxuli, aquell perfum intens i terrós que sovint s’utilitzava per emmascarar l’olor de la marihuana, gairebé no en queda res, potser per això no em va sorprendre gaire quan vaig llegir el lema que duia escrit a la samarreta un noi que estava assegut al meu costat a l’autobús. All I Need is Money. Em va dir que l’havia comprat en un mercat de Londres juntament amb una altra que hi deia Fuck bureaucracy i que, amb un somriure complaent, em va afirmar que estava tenint molt d’èxit a les manifestacions de tota mena perquè la gent ja n’estem fins al capdamunt de tanta paperassa. Certament la burocràcia ens està literalment asfixiant. No només als docents, que es queixen amb raó que les tasques administratives excessives perjudiquen greument la qualitat educativa i desplaça el temps que haurien de dedicar a l’ensenyament i a l’atenció individualitzada, sinó també al sistema sanitari, al del món agrari, ramader, cultural i tants d’altres on, per una raó o per una altra, tothom acaba convertint-se en víctima. Max Weber, que la va concebre com un tipus de poder que s’exerceix des de l’Estat, però que aportava mecanismes eficients de control de la gestió administrativa, mai no s’hagués arribat a imaginar com les institucions públiques l’han convertit en un instrument torturador de la ciutadania. Que aquest diari juntament amb la Fundació Horitzons 2050 organitzi una sessió per parlar de com la burocràcia condiciona la nostra vida diària és tot un encert que, sincerament, cal agrair molt de veres.