SEGRE

Creat:

Actualitzat:

De ben segur que en Narcís Garolera va voler que aquest fos el títol que aplega els articles publicats per Josep Maria de Sagarra al diari barceloní La Publicitat, perquè, m’aventuro en el camp de l’especulació, les coses, tot allò que existeix, guarda en el seu interior un principi vital que no ha, o no hauria, d’ésser manllevat. En un d’aquests, publicat l’any 1923, intitulat L’escena i el film, Sagarra assegurava que una de les equivocacions més grans que han tingut els autors, directors i empresaris de films ha estat barrejar les coses del cinema amb altres disciplines. “Em refereixo especialment a l’adaptació d’obres teatrals a la pantalla i, sobretot, de les obres teatrals que tenen un fort valor literari.” N’hi ha, deia, que sí, que el director s’ho pot permetre però d’altres, en canvi, sovint la gosadia de l’atreviment esdevé gairebé un sacrilegi. “El que no es pot acceptar és una adaptació de Hamlet o d’Otello, perquè al cinema, en aquest cas, li tocarà sempre la de perdre (...) perquè si bé és veritat que el públic s’entera de tots els incidents de la tragèdia, no s’entera de la part principal, o sigui del diàleg i de tota l’emoció, la profunditat i la poesia que hi ha en les paraules de l’obra. I, per comptes de veure una interpretació digna de l’obra, veu una indigna mascarada.” Res, però, és inamovible en aquesta vida i la nova adaptació cinematogràfica del director Christoper Nolan del poema èpic d’Homer torna a demostrar que tot pot ser separat del lloc que ocupa. De fet, l’Odissea creada des del llenguatge oral es va anar transformant a mesura que anava lliscant de boca en boca en un procés recitatiu abans que passés al món de l’escriptura. En el cas que l’hagi vist, no sé pas què en deu pensar en Joan F. Mira, de l’adaptació, ni tampoc quina conclusió va treure d’Ulisses de l’any 1954, del director Camerini, protagonitzada per un musculat Kirk Douglas; el cas, però, és que Emily Wilson, la traductora a l’anglès de l’obra d’Homer, no s’ha pogut estar de manifestar la seva decepció per un guió que l’avergonyiria si hagués tingut la mala pensada d’escriure’l. Com que soc més de teatre que no pas de cinema, em disculpareu la subjectivitat, però tinc la sensació que la manca de guions bons en el cinema actual obliga la indústria cinematogràfica a remastegar com remugants, sagues, històries, superherois i remakes, això sí, amb la màxima tecnologia i efectes visuals espectaculars per damunt de la profunditat narrativa.

tracking