Ceuta entre dues monarquies

Si posem el retrovisor de la història podrem retrocedir un segle enrere per contemplar com el desastre d’Annual va tornar a deixar al descobert aquesta Espanya estructuralment corrupta. Quan l’informe Picasso estava a punt de destapar el que realment havia passat i qui n’havia d’assumir les responsabilitats, els que remenen les cireres s’adonaren que el debat començava a encerclar els centres de poder i aleshores, casualitats de la vida, el setembre de 1923 el dictador Primo de Rivera va arribar a temps de salvar l’honor dels que mai no n’han tingut. Aquell cop d’estat va servir per enterrar l’expedient Picasso? Potser sí, potser no, el cas és que la dictadura va interrompre el debat parlamentari i aquí pau i allà glòria. Un segle després, el Marroc torna a reaparèixer amb el que ja es coneix com el conflicte de Ceuta, deixant a l’aire un niu de preguntes que esperen resposta. Si Annual ens va deixar una pregunta (qui sabia què?), Ceuta ens en deixa unes altres: qui sabia què, qui va decidir què i qui està disposat a explicar-nos-ho. Respostes que, com a catalans i europeus, necessitem saber. I tot això mentre les dues monarquies mantenen una relació magnífica. Tan magnífica que em puc imaginar un sopar entre els dos coronats: “Una mica més de vi, Felip? Per descomptat, Mohamed.” Mentre els Borbons apareixen i desapareixen en el rerefons històric d’aquest conflicte, algú es pot també preguntar quina informació i quins canals diplomàtics poden explicar una relació tan estreta entre dues monarquies que mantenen, alhora, un desacord territorial de fons. Els malpensats, ja sabeu que n’hi ha un fotimer per aquests mons de Déu, oloren que la maror de fons va molt més enllà de Ceuta. Quins interessos econòmics i geopolítics hi ha en joc? Quins secrets inconfessables s’amaguen dins la capsa de Pandora del rei moro? Amb El Cametes, Annual va posar la Corona al centre de debat sobre les responsabilitats i amb El Preparao, la relació amb Mohamed VI conviu amb una disputa territorial que agafa els espanyols en calçotets. Ai, com bull la imaginació quan no hi ha transparència! Mentre les dues corones continuen brindant i estrenyent llaços de color rosa que l’amor s’hi posa, els ciutadans europeus ens preguntem què s’amaga davall de les catifes reials brodades amb fils d’or.