SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Falten pocs minuts per a les 9 del matí. I, com altres dilluns, passo per davant d’una escola. Pares i fills corrent perquè arriben justos, avis que ja se’n tornen cap a casa amb un somriure d’orella a orella, adolescents que caminen a pas lent tot fent petar la xerrada amb altres companys. L’escena no canvia gaire i es repeteix diàriament. Però aquest passat dilluns, dia de retorn a les aules després del parèntesi nadalenc, les instantànies eren diferents. Dos nens que es veuen i s’abracen, uns altres que comenten, amb aquella innocència il·lusionada, què els han portat els Reixos, uns pares vestits amb roba d’esport que deixen els fills a la porta i veus com marxen corrent perquè potser s’han proposat anar a cremar els torrons i excessos d’aquests dies i, fins i tot, algú plorant perquè preferiria haver-se quedat a casa tot gaudint dels jocs recentment estrenats. Perquè l’escola, per als que tenen fills i per als que no, marca un ritme social. D’alguna manera, organitza el calendari vital i condiciona el professional de moltes persones. Per tant, dilluns tothom tenia la sensació de retorn, fins i tot aquells que no han fet ni un dia de vacances durant aquestes festes. 

Perquè la rutina es reactiva, s’inicia un nou trimestre i, per què no recordar-ho, un nou any per a aquells que hagin decidit fer una llista de bons propòsits i deixar enrere els problemes o mandres de l’any passat. Al setembre, i també el mes de gener, tot té un aire de novetat, de tornar a començar, d’arrencada, de tret de sortida. Els més clàssics estrenen la nova agenda en paper perquè es resisteixen a anotar-ho tot al telèfon mòbil, hi ha qui estrena les sabates que li han regalat, qui s’apunta al gimnàs i qui no agafa l’ascensor i puja per les escales per arribar a l’oficina. Semblen escenes, com les de l’escola, tòpiques però potser ho han esdevingut perquè, a la vegada, són reals i es repeteixen cíclicament. Fins i tot, sense que els protagonistes en siguin conscients. I potser tampoc passa res, potser està bé deixar-se portar i, si cal, assumir tots els tòpics. La sensació de novetat, de renéixer, és sempre agradable perquè no acumula tots els errors, manies i fòbies que, de vegades, ens corsequen la resta de l’any.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking