Codonyat i vi
M’agrada quan en una conversa hi ha algú que pronuncia una paraula o frase en desús o que, en general, s’utilitza poc. Això passa sovint quan parles amb els padrins o si tens la sort de xerrar una estona amb persones que cuiden i estimen la llengua. Aquelles que tenen una frase feta per a cada situació i que eviten sempre anglicismes o castellanismes. És a dir, que entenen que la llengua no és només un canal de comunicació sinó, també, de transmissió d’una memòria, una cultura i una identitat.
Hi vaig pensar en una visita al CAP fa pocs dies per un simple virus estomacal. El metge, que em va atendre en català, en aquells pocs minuts que va durar la visita va parlar de recargolaments i codonyat; quan estic farta de sentir per tot arreu “retortijones” i “membrillo”. Tot plegat pot semblar una simple anècdota però, tal com està el pati, millor celebrar diàlegs com aquest. De fet, està comprovat que si el metge parla la mateixa llengua que el pacient, això millora la satisfacció del servei i, alhora, té efectes en la seva salut. Un estudi de la revista de l’Associació de Metges del Canadà, publicat fa un parell d’anys, assenyalava que, fins i tot, baixa el risc de mortalitat si els pacients són atesos en la seva llengua. Que un metge t’atengui en català a Catalunya hauria de ser, sense dubte, una de les seves competències professionals. No és una qüestió d’identitat sinó la manera que el pacient se senti còmode i tractat amb dignitat.
Però, malauradament, hi ha altres àmbits on això tampoc és fàcil. Aquest és el cas, per exemple, de l’hostaleria. Per això, ha estat una gran satisfacció descobrir un restaurant, al centre de Barcelona, on tothom t’atén en català i pots degustar plats de la nostra cuina. Em direu que hi ha molts altres establiments on és així. Potser sí. Però a mi cada dia em costa més trobar-los al “cap i casal”. Per cert, el restaurant a què faig referència es diu “Pa i trago”. De fet, trago també és una paraula que jo he sentit molt a casa, però que no sé si l’utilitzen massa les generacions més joves: “fes un trago d’aigua” o “fes un trago de vi”. Per això, val més que les anem fent servir. Trago, fato, xivarri, enraonar, petarrufa, setrilleres... i tantes que sembla que estan en perill d’extinció.
