Silenci

“La millor paraula és la que queda per dir”; “Paraula encertada és aquella que no es diu”; “Pensar abans de parlar és saviesa”; “Al ben callat, sabut li diuen”. Aquest reguitzell de frases fetes explica que, de vegades, el silenci pot ser un acte molt assenyat. En una societat que ens empeny a parlar, opinar, reaccionar, mostrar o explicar sense cap tipus de pausa, sembla que callar és ja revolucionari. I, llavors, la gran pregunta és: necessitem recuperar el valor del silenci? Tot plegat potser és una mica estrafolari o, fins i tot, massa utòpic però ningú negarà que vivim envoltats de soroll. Ara ja parlem de soroll mediàtic, soroll digital i soroll social. És a dir, les xarxes socials, els mitjans de comunicació o la societat hiperconnectada ha generat, també, més tipus de soroll. El dia a dia és tan voraginós que ens hem acostumat a tenir pocs espais de pausa. De fet, fins i tot en les converses més quotidianes el silenci sembla que ens incomoda. De vegades, tinc la sensació que callar s’ha convertit en sinònim de desinterès encara que, realment, sigui absurd fer aquesta correlació. De fet, hi pensava fa uns dies quan una amiga, que sap que al llarg d’una setmana faig bastantes hores de cotxe, em preguntava què escolto mentre condueixo. La meva resposta va ser: res o música. Es va mostrar sorpresa. No entenia que no tingués la ràdio posada o que no aprofités aquestes estones per escoltar pòdcasts. Necessito calma, li vaig explicar. Aprofito aquests moments per pensar i això només ho puc fer en silenci o amb música. De fet, alguns dels instants de més inspiració són al cotxe o al llit; perquè al llarg del dia anem massa de bòlit i tenim poc temps de silenci mental. En canvi, en aquests dos moments, potser perquè no podem estar fent altres coses, tot flueix. Un dia l’escriptora Carlota Gurt també em va confessar que els seus grans moments d’inspiració són al cotxe i al llit. Perquè una cosa que compartim periodistes i escriptors és la necessitat de trobar bones històries. I això necessita temps per poder escoltar de veritat. Les nostres fonts, les persones que entrevistem, els contactes s’han de cuidar i, sobretot, s’han de saber escoltar en silenci.