Miiiiiiil eeeeeurooos

Desembre, aquella època en què, de manera generalitzada, les persones ens tornem generoses, tenim força dies festius, i el consum (o consumisme) està elevat a la màxima expressió i potència. Però no ens mirem gaire l’entorn macroeconòmic i geopolític, no fos cas que ens agafi mal de coll de tant girar-lo quan ens incomoda, o no volem fer front a realitats veïnes, i no tan veïnes, provocades fa anys per països que ara fan ulls clucs a decisions preses anys enrere que avui dia, i vist en perspectiva, podrien considerar-se no gaire encertades.

Però, bé, aquí l’interessant, del que he vingut a parlar, és el tema dels festius, les festes, i com això encaixa en la conciliació dels empresaris i, especialment, sempre especialment, dels autònoms. Perquè ja se sap: dia que no es treballa, dia que el negoci no genera ingressos.

I això com es pot gestionar? És viable el famós model europeu de conciliació personal i familiar? És viable això amb una feina que ha de generar unes hores de serveis facturables? És viable això sabent que, a més a més, implica una gestió posterior? És viable seguir fent reunions i trobades per assolir les conversions dels nous clients als que poder acabar facturant? He preguntat al ChatGPT com solucionar aquest petit gran problema i, fins a data d’avui, no he obtingut resposta.

A vegades, totes aquestes facilitats a què ens exposem –exposen– fan venir ganes de comprar un dècim de loteria, i ara només cal que ens toqui. Diuen que la fe, per als que la tinguin, mai es perd. I d’això van aquestes festes. També de fe en la loteria! Desitjo que tingueu una bona entrada al 2024, i que els empresaris i autònoms pugueu gaudir d’algun dia de merescut descans, sense que el compte de resultats se’n vegi afectat.