Chiama Arenas: “Vaig passar de pastisseria a obrador perquè volia crear un espai creatiu i experimentar”
La Chaima no és una pastissera qualsevol: és una força creativa plena d’idees. Avui lidera Arenas Obrador, un espai gastronòmic on el dolç i el salat ballen junts sense complexos. De fer pastissos a dissenyar experiències que fan salivar mig Lleida.

Chiama Arenas
Chaima, ets una persona emprenedora. D’on et ve això?
Crec que l’emprenedoria la porto a la sang. Des de petita he tingut aquesta necessitat de crear, d’imaginar projectes i donar-los vida. Per a mi, emprendre no és només muntar un negoci, és una manera de viure: transformar idees en experiències que connecten amb les persones. I de fet, vaig començar ben jove: soc autònoma des dels 18 anys.
Arenas Obrador, un projecte personal gastronòmic. En què consisteix?
Arenas Obrador és el meu laboratori creatiu. No és només fer pastissos o aperitius, sinó crear moments gastronòmics que connectin amb les persones. És un espai on puc donar ales a la meva passió per cuinar, innovar i sorprendre tant en dolç com en salat.
D’on ve el nom Arenas Obrador?
El nom Arenas ve de l’amazic i fa referència a una flor que creix al desert. És resistent i capaç de florir en condicions difícils, i això per a mi és l’essència d’emprendre: créixer i reinventar-se encara que el camí no sigui fàcil. Soc amaziga, i vaig voler que el meu projecte portés aquest nom perquè simbolitza arrels, bellesa i força… i perquè em recorda que, com aquesta flor, sempre hi ha espai per florir fins i tot en els deserts més durs.
T’has sabut reinventar en el sector amb resiliència.
Sí, i molt. Al principi em vaig autoetiquetar com a pastissera i això em va limitar, perquè en realitat el que m’apassiona és la gastronomia en el seu conjunt. Cuinar m’encanta en totes les seves formes, no només en dolç. Per això vaig passar de “pastisseria” a “obrador”: perquè volia un espai creatiu on pogués experimentar, barrejar dolç i salat, i oferir experiències gastronòmiques sense cap frontera. Ara em sento lliure, i això es nota en tot el que fem.
No només et dediques al món del dolç, també a la pastisseria salada. Com es compagina això?
En realitat, no veig una frontera clara entre el dolç i el salat. Jo gaudeixo creant, sigui unes postres delicades o un aperitiu sorprenent. Al final és gastronomia, és joc de sabors i emocions. Per això el meu obrador és un espai on tot té cabuda i es complementa.
Quins són els teus clients?
Treballem sobretot amb particulars que volen una experiència gastronòmica única –com aniversaris, comunions o casaments– i també amb empreses que busquen impactar amb els seus esdeveniments. L’enfocament és clar: oferir exclusivitat, creativitat i un servei personalitzat.
I el teu producte estrella?
El nostre càtering informal. És el que més triomfa perquè és versàtil, variat, fresc i apte per a qualsevol ocasió: des d’un aniversari fins a un esdeveniment corporatiu. La gent el gaudeix perquè combina creativitat, proximitat i aquell toc sorprenent que fa que els convidats en parlin dies després.
Què és això de ser xef privat, en què consisteix?
És portar l’alta gastronomia a les cases particulars. Creo un menú únic per a l’amfitrió i per als seus convidats, cuinat en directe, amb tota la meva atenció i energia posada en aquell moment. És una experiència íntima, diferent i molt especial: no només menjar, sinó viure un espectacle gastronòmic a mida. En poc temps hem conquerit moltes llars a Lleida i a Catalunya, i n’estic molt orgullosa.
A banda d’això, fas tallers al teu obrador.
A tothom que vulgui aprendre i gaudir: per a nens, famílies, empreses que busquen activitats de team building i per a persones grans que volen reviure records a través de la cuina. La gastronomia és un llenguatge d’amor universal i vull que arribi a tothom.
On et poden trobar?
Tenim el nostre obrador al centre de Lleida, però la majoria ens troba a Instagram (@arenasobrador) o per la nostra web www.arenasobrador.com, que és on compartim novetats, experiències i on també poden contactar amb nosaltres directament.
Quin consell donaries als joves emprenedors?
Que es posin el cinturó, perquè emprendre és com una muntanya russa: hi ha pujades que et faran sentir al cel i baixades que et faran suar. Però si es té clar, s’aguanta el vertigen i es gaudeix del viatge. I molt important, no esperar que tothom entengui la teva bogeria: som una mica extraterrestres!