La lupa del control
Que cal posar la lupa als processos de les empreses? Cap mena de dubte. Que cal fiscalitzar les coses? Sí, teniu el meu vot. Però no voleu dir que, d’alguna manera, hi ha algú que sempre hi perd? Sí. No sorprendrà si us dic que qui hi perd és, per a sorpresa de ningú, l’empresari. Perquè l’empresari encara arrossega l’estigma de dolent de la pel·lícula. Aquell que “esclavitza” els treballadors i que només busca beneficis; allò del capitalisme salvatge i tota la corrua de tòpics que puguem llistar. Molt bé.
Ara fem l’exercici de llistar els emprenedors i empresaris que surten en aquestes pàgines de PIMEC Joves. Gent jove, primeres, segones i terceres generacions que busquen tirar endavant projectes, mantenir negocis familiars o, simplement, sobreviure i guanyar-se la vida tan bé com puguin.
Parlava fa un moment de fiscalitzar i controlar. Hem tingut recentment l’ajornament del Verifactu, que ha de controlar que tota factura arribi a bon port. A l’emprenedor li costa diners (software nou) i hores de feina i gestió. Res a dir, si ha de ser per al bé comú. Passa que hem instaurat el control horari, que els treballadors sovint avorreixen i que a l’emprenedor li costa —no ho diríeu mai— diners i hores de feina i gestió. Res a dir. Passa que ara ens arriba la transparència salarial i els plans d’igualtat o LGTBIQ+. I segur que a l’emprenedor li costa, per variar, més diners i més hores de feina i gestió.
Potser algú es preguntarà si tota aquesta teranyina burocràtica és per afavorir el sistema o per asfixiar qui l’alimenta. Perquè la realitat del dia a dia del jove empresari és una cursa d’obstacles administrativa. Si volem que el teixit empresarial sobrevisqui, potser caldria posar la lupa –no ho sé, diria, suposo, plantejo, intueixo, desitjo–, en com fer-nos la vida una mica més fàcil.
