Gerard Rosell: “Amb el sèrum de la llet creem un complement alimentari”

Gerard, un dia vas passar de calcular xifres a calcular proteïnes... i crear Quota Vita.

Arran d’una experiència personal. Sempre he estat una persona vinculada a l’esport, a la Pobla de Segur, però per feina a poc a poc ho vaig arraconar. Temps després, en tornar-hi, un amic em va introduir al món de la proteïna. Quan anava a comprar-la a les botigues de suplements, hi anava amb certa vergonya. Va ser quan vaig veure que hi havia l’oportunitat de crear un producte d’aquest estil que connectés amb el territori i es dirigís a totes aquelles persones que practiquen activitat física, en lloc de centrar-ho exclusivament en culturistes. I convertir-ho en un complement alimentari apte per a tothom.

“Quota” i “Vita”. Quina “quota de vida” voleu aportar a les persones?

Avui és habitual tenir una vida moguda i el primer que es descuida és l’alimentació. Moltes vegades ha passat tot un dia i gairebé no hem menjat proteïna. A més, tots aquells que realitzem activitat física, i sobretot intensa, necessitem aportar més proteïna al nostre cos perquè pugui recuperar-se com cal. Si no ho fem, ni músculs ni cos són capaços de regenerar-se, estem esgotats i no rendim. Així, amb Quota Vita busco aportar a cada batut almenys 24 grams de proteïna de l’ingredient Whey Protein, que no deixa de ser un derivat de la producció del formatge, però és un gran desconegut a casa nostra.

Parles de dèficit proteic.

La proteïna és molt important per a la recuperació, però també ho són tots els macronutrients essencials, hidrats de carboni i greixos. Sovint creiem que menjar una amanida per dinar és una manera de cuidar-se, perquè és verd i conté fibra, però no podem centrar la nostra dieta en només un macronutrient i obviar la resta. Per això des del web de Quota Vita hem creat una eina per tenir una proposta personalitzada de proteïna depenent de diversos factors, com el nostre objectiu d’activitat física, com si l’objectiu és perdre greix o guanyar massa muscular.

Aposteu per sabors locals i per revaloritzar el xerigot, el sèrum de la llet.

La revalorització del xerigot al nostre país és un repte majúscul. Les grans formatgeries aconsegueixen donar-li una sortida al mercat, però les petites i mitjanes no disposen de la maquinària i processos per fer-ho, i aquí hi ha un repte important, per reduir els costos de formatgeries, tenir un impacte ambientalment positiu i deixar d’importar matèria primera. Quant als gustos locals, cada cop més el consumidor aposta per allò que li és familiar. És per aquest motiu que Quota Vita aposta per gustos reconeguts com el de crema catalana.

Quin és el vostre diferencial?

Vaig decidir reduir al mínim possible els ingredients que hi hagi als gustos que es desenvolupin. Això significa rebaixar sucre o additius i colorants. A més, tant el brànding de les etiquetes com els esportistes que ho han esponsorizat i tota la imatge relacionada està pensada perquè tots els esportistes s’hi sentin identificats.

Quin paper hi té, la tecnologia?

Avui un paper educatiu molt fort, ja que ajuda a tenir un major coneixement de la proteïna diària, entendre conceptes sobre metabolisme o la relació de la proteïna amb l’esport. Però la usem sobretot en la tecnologia necessària per al processament del xerigot. Actualment estem treballant amb diversos investigadors per a poder fer la maquinària de processament més eficient.

Fins on voleu arribar?

Volem ser la marca de complements alimentaris referent a Catalunya i posteriorment obrir mercat a altres països del Mediterrani. Visualitzo una organització que des de casa nostra ha aconseguit crear els gustos que s’adaptin a cada territori i fent-ho respectant el medi ambient i les explotacions agràries d’allà on desenvolupi l’activitat.

Emprendre sovint és un repte emocional. Què diries a altres joves que volen impulsar iniciatives des del territori?

Que es focalitzin molt, sobretot en les etapes inicials. A vegades et trobes amb què no li dediques el temps ni l’energia suficient, i emprendre requereix de tots els esforços que sempre seran insuficients. A més, cal estar amb una mentalitat oberta, ser molt curiosos i tenir un bon anglès. Des del territori és possible llegir i escoltar emprenedors locals que ens poden donar avantatge extraordinari.