Connectar per desconnectar
“Carpe Diem”, “Feel more, think less”, “FOMO” (fear of missing out), vivim en una societat accelerada, hiperestimulada i bombardejada (metafòricament i literalment per desgràcia en algunes regions del món). I el nostre cervell, lluny de créixer, està estancat o minvant lleugerament. Estudis recents suggereixen una possible reversió de l’Efecte Flynn, que indica que la generació Z és la primera generació en dècades a mostrar un quocient intel·lectual lleugerament inferior al de generacions anteriors.
Venim d’un sistema educatiu que fa 20 anys que no ha parat de canviar i limitar les exigències considerades de “vieja escuela” en pro de l’aprenentatge a través de l’emoció. Però ha quedat acreditat que si no exercitem el nostre cervell, dedicant-hi no només temps, sinó atenció, combinat amb una bona alimentació, esport i un bon descans, ens atrofiarem, no només a nivell cognitiu, ja que un factor va lligat amb l’altre, per molta emoció que li aportem. Algunes d’aquestes explicacions les estic aprenent llegint-me el llibre La trampa de la emoción, de la Núria Martín Muyo, que us recomano.
Necessitem, doncs, continuar generant neurones, estudiant, treballant, i tot això combinat amb un gaudi en l’àmbit personal que es fa complex d’entrelligar, motiu pel qual està sorgint cada vegada més aquest estil de vida híbrid, en el qual empresàries i autònomes treballen i gaudeixen amb el que fan, ja sigui per l’entorn en el qual treballen, geogràficament parlant, o bé pel sector, que els permet aquesta flexibilitat. En un món que ens empeny constantment cap a més estímuls, més informació, apostar per aquest equilibri és tot un repte (o acte de rebel·lió). Potser aquí és on el “Carpe Diem” recupera el seu sentit original, no com una crida a consumir experiències sense parar, sinó com una invitació a viure amb intenció.
