Un nou mètode de quimioteràpia redueix els efectes secundaris i augmenta l'eficàcia
Investigadors de la Universitat d’Arizona han desenvolupat una tècnica innovadora per administrar fàrmacs contra el càncer de pàncrees i mama amb més eficàcia i menor toxicitat
Angiola Harry / Unsplash
Un equip científic de la Universitat d’Arizona (EUA) ha aconseguit un important avenç en el tractament oncològic en desenvolupar un mètode més eficaç per administrar quimioteràpia contra el càncer de pàncrees i mama. Aquesta innovació, publicada recentment a la prestigiosa revista Nature Cancer, promet superar les limitacions habituals dels tractaments convencionals, reduint significativament el dany als teixits sans.
La nova formulació del paclitaxel, un dels pilars de la quimioteràpia actual, podria revolucionar els tractaments oncològics. Segons explica el doctor Jianqin Lu, professor associat titular de la càtedra John A. i Frances P. Ware a la Facultat de Farmàcia R. Ken Coit: "El paclitaxel és potent i destrueix les cèl·lules canceroses, però per alliberar tot el seu potencial terapèutic, hem d’abordar la seua toxicitat". L’investigador afegeix que la plataforma millora la penetració del fàrmac als tumors mentre redueix els seus efectes secundaris.
El paclitaxel tradicional presenta importants desavantatges, principalment que sol acumular-se en òrgans no desitjats com el fetge i la melsa. La innovació desenvolupada pels investigadors nord-americans aprofita les propietats d’unes diminutes bombolles grasses anomenades nanovesícules, que permeten una administració més precisa del medicament.
Tecnologia basada en nanovesícules d’esfingomielina
El mètode, provat exitosament en ratolins, consisteix a unir químicament el paclitaxel a l’esfingomielina, un tipus de greix present a les membranes cel·lulars, formant una estructura denominada nanovesícula. Els investigadors han demostrat que aquestes estructures permeten que el fàrmac romangui més temps en circulació, acumulant-se preferentment al tumor i menys en els teixits sans circumdants.
La nova fórmula, batejada com 'Paclitaxome', ha superat en eficàcia a medicaments quimioterapèutics establerts com 'Taxol' i 'Abraxane' (també basats en paclitaxel) en proves contra càncer de mama triple negatiu i càncer de pàncrees avançat. Després de modificacions addicionals, els científics van dissenyar una versió millorada (CD47p/AZE-Paclitaxome) que va aconseguir una reducció més significativa del creixement tumoral i va augmentar la supervivència dels ratolins de laboratori.
El doctor Aaron Scott, coautor de l’estudi i oncòleg de la Facultat de Medicina de la Universitat d’Arizona, destaca: "Molts fàrmacs quimioterapèutics tenen una administració deficient. El paclitaxoma és clínicament prometedor perquè el sistema administra el fàrmac amb precisió i prevé els efectes secundaris".
Millores en tractaments combinats contra el càncer
Una altra troballa rellevant és que el paclitaxel modificat també optimitza l’administració de combinacions de fàrmacs. Els científics van provar combinar paclitaxel i gemcitabina inserint aquest últim en el nucli de la nanovesícula. "Analitzem diferents proporcions de fàrmacs i després carreguem la millor a la nanovesícula", explica Lu, afegint que la combinació va superar als tractaments convencionals de gemcitabina amb 'Taxol’ o 'Abraxane'.
En proves addicionals, van combinar el paclitaxel modificat amb carboplatí per prevenir la recurrència del càncer de mama triple negatiu, aconseguint també eliminar metàstasi en els models animals estudiats.
El potencial d’aquesta tecnologia va més enllà del paclitaxel. "Aquesta estratègia es pot aplicar a altres fàrmacs i també a altres malalties. Apliquem aquesta estratègia de nanovesícules a un altre fàrmac de quimioteràpia, la camptotecina, i va funcionar bé en un model de càncer de còlon en ratolins", afirma Lu, demostrant la versatilitat d’aquesta plataforma.
Els investigadors treballen actualment en recopilar més dades preclíniques per comprendre millor les aplicacions d’aquesta tecnologia, amb la mirada posada en iniciar assajos clínics en humans pròximament. El doctor Scott conclou: "El nostre objectiu és portar això als primers assajos clínics en humans. Aquesta plataforma pot incloure una varietat de tipus de tumors per a pacients que necessiten desesperadament millors teràpies".
