Un estudi ho confirma: la contaminació durant l'embaràs altera el desenvolupament cerebral dels nadons
La investigació realitzada per científics de l'Hospital del Mar, l'ISGlobal i el CIBERESP revela com les partícules PM2.5 afecten la mielinització cerebral
Una embarassada amb el sistema que permet el monitoratge de dades durant l'atenció al part.
Un estudi innovador sobre la contaminació atmosfèrica ha revelat que l'exposició a partícules contaminants durant l'embaràs està directament relacionada amb una maduració cerebral més lenta en nadons. La recerca ha estat desenvolupada per un equip multidisciplinari d'investigadors de l'Hospital del Mar, l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'àrea d'Epidemiologia i Salut Pública CIBER, que han analitzat com les partícules PM2.5 influeixen en el procés de mielinització durant el primer mes de vida.
Els resultats de l'estudi mostren una clara correlació entre l'exposició materna a PM2.5 i un desenvolupament més lent de la mielina en els cervells dels nadons. Aquest procés de mielinització és fonamental per al correcte funcionament neuronal, ja que la mielina actua com a recobriment de les connexions neuronals, fent-les més eficients per transmetre informació. Les partícules analitzades, unes trenta vegades més primes que un cabell humà, contenen tant elements nocius derivats de processos de combustió i compostos orgànics tòxics, com minerals essencials per al desenvolupament cerebral.
Per dur a terme aquesta investigació pionera, l'equip científic va reclutar dones embarassades de tres hospitals barcelonins: Clínic, Sant Pau i Sant Joan de Déu. Es va realitzar un seguiment exhaustiu dels nivells de contaminants atmosfèrics als quals estaven exposades durant la gestació i, posteriorment, es van seleccionar 132 nadons per a l'estudi. Abans de complir el primer mes de vida, aquests infants van ser sotmesos a una ressonància magnètica per avaluar el seu grau de maduració cerebral, mesurant específicament els nivells de mielinització.
Implicacions per a la salut infantil i les polítiques ambientals
Gerard Martínez-Vilavella, investigador de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar, subratlla la necessitat de continuar controlant els nivells de contaminació i d'estudiar com aquest alentiment en la maduració cerebral podria influir en el desenvolupament posterior dels infants. La investigació indica que l'efecte observat no pot atribuir-se a un únic component de les PM2.5, sinó que sembla respondre a la combinació dels diferents elements que formen aquestes partícules.
El doctor Jesús Pujol, cap de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar, destaca que els canvis cerebrals en aquesta primera etapa de la vida són extraordinàriament complexos. Puntualitza que tant un alentiment excessiu com una acceleració en la maduració cerebral podrien tenir efectes adversos, tot i que encara queda per determinar si l'efecte observat és necessàriament nociu. Aquesta recerca obre un camp d'investigació prometedor per establir quina és la velocitat òptima de maduració cerebral durant l'embaràs i avaluar la capacitat protectora de la mare i la placenta.
Finalment, l'investigador d'ISGlobal Jordi Sunyer alerta que les troballes en nadons nascuts a Barcelona després de la implementació inicial de la zona de baixes emissions evidencien que "cal fer més passes endavant per assolir els nous criteris de qualitat de l'aire". Aquesta investigació, realitzada en el context de les mesures contra la contaminació implementades a Barcelona en els darrers anys, subratlla la necessitat de continuar avançant en polítiques mediambientals més estrictes per protegir la salut de les futures generacions.
