Els símptomes de xarampió i què fer en cas de tenir-ne: és obligatori declarar que en pateixes
El refredat i una febre alta poden ser indicis que es pateix aquesta malaltia, que ha tingut set casos detectats a la província de Lleida el 2025
Imatge d’arxiu d’una vacunació contra el xarampió. - EUROPA PRESS
La detecció de set casos de xarampió a la província de Lleidael 2025 ha posat en alerta les autoritats sanitàries, subratllant la necessitat de conèixer els símptomes d'aquesta malaltia infecciosa. Davant qualsevol sospita, és imperatiu declarar-ho de manera obligatòria per tal de facilitar la ràpida contenció i evitar la propagació del virus. Aquesta mesura és crucial per a la salut pública i la prevenció de brots en la comunitat.
Inicialment, el xarampió es manifesta amb símptomes similars als d'un refredat comú, incloent-hi ulls envermellits, secreció nasal i tos persistent. Aquests signes solen anar acompanyats d'una febre alta, superior als 38 ºC, que pot afectar significativament l'estat general de la persona. Transcorreguts aproximadament tres dies des de l'aparició dels primers indicis, es desenvolupa una erupció cutània vermellosa i característica. Aquesta erupció, que al tacte pot semblar vellutada i és poc prominent, comença habitualment al cap, especialment darrere de les orelles, i progressivament s'estén per tot el cos, arribant fins als palmells de les mans i la planta dels peus.
Complicacions potencials
Tot i que sovint es considera una malaltia infantil, el xarampió pot comportar complicacions greus en un percentatge significatiu de pacients. S'estima que al voltant del 20% de les persones afectades poden desenvolupar otitis, episodis de diarrea o, en casos més severs, pneumònia. Encara més preocupant és la incidència d'encefalitis, una inflamació cerebral que afecta una de cada mil persones amb xarampió i que, lamentablement, en determinades circumstàncies, pot arribar a ser mortal.
Mesures de salut pública i prevenció
Davant la sospita d'un cas de xarampió, és fonamental recordar que es tracta d'una malaltia de declaració obligatòria urgent. Aquesta notificació immediata a les autoritats sanitàries és vital per activar els protocols de control. Un cop confirmat i declarat el cas, s'informa la persona afectada sobre la necessitat d'aïllament domiciliari durant tot el període de transmissió, una mesura clau per evitar la propagació del virus a la comunitat.
En aquest context, Salut Pública manté un compromís ferm per abordar les barreres i desigualtats socials que puguin influir tant en el diagnòstic precoç com en la cobertura de vacunació. L'objectiu principal és reforçar la vigilància epidemiològica amb una capacitat robusta de detecció ràpida, diagnòstic precís, resposta eficaç i control rigorós de casos i brots de xarampió, garantint així la protecció de la població.
