L’addicció a les noves tecnologies ha portat a teràpia 40 nens de Lleida

Nens i adolescents enganxats contínuament a la pantalla d’un telèfon, mirant alguna de les nombroses xarxes socials de les quals formen part, enviant algun missatge als seus seguidors, penjant una foto en la qual mostren com de feliços són o consultant els likes (m’agrada) dels seus escrits o imatges. És el pa nostre de cada dia als patis dels instituts, als carrers i en els punts de reunió dels joves. De qualsevol lloc del món i, també, de les comarques lleidatanes. I els adolescents ho saben. Són conscients que passen moltes hores connectats a les xarxes socials i gairebé la meitat reconeix, segons una investigació del Centre Reina Sofia sobre Adolescència i Joventut, que en algun moment ha sentit dependència. “La majoria dels nens de 12 anys ja estan en alguna xarxa social i l’edat va baixant progressivament. I hi passen moltes hores, connectats tota la tarda”, explica Àlex Palau, psicòleg del Centre de Salud Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Lleida. De fet, l’estudi abans apuntat revela que el 8%, un percentatge molt petit però que s’ha de tenir en compte, admet sense problemes que està enganxat a internet com podria estar-ho a qualsevol droga. És més, el 41% assegura que veu els amics bastant o molt dependents de les xarxes. I això, si no es controla, pot convertir-se en un problema. Sense anar més lluny, el Centre de Salud Mental Infantil i Juvenil de Lleida ha atès en dos anys una quarantena d’adolescents amb una mitjana d’edat de 15 anys addictes a les noves tecnologies, especialment a videojocs, però també a xarxes socials i mòbils. I alguns són casos tan extrems com els de nens que han arribat a robar targetes de crèdit als seus familiars i s’han gastat fins a 5.000 euros en videojocs o d’altres que passen fins a deu hores diàries connectats.

Evitar-ho no és una tasca fàcil, però els experts apunten al sentit comú com el millor dels consells. “Els valors en el món digital han de ser els mateixos que en el real. De la mateixa manera que, quan surt de casa, preguntem al nostre fill on va i amb qui, també cal saber a quines xarxes socials és i en què consisteixen”, apunta Palau. Per evitar un ús problemàtic de les xarxes i perquè no es converteixin en víctimes d’un ciberdelicte, ja que el 58% dels joves considera que el ciberbullying es dóna amb molta freqüència entre companys i el 54% té la mateixa opinió pel que fa a l’enviament d’imatges privades i compromeses. “Hi ha un debat ètic entre prudència i intimitat”, reconeix Palau. I si es resol aquest debat, també s’ha de tenir en compte que és inevitable que la tecnologia vagi molt més ràpid del que els pares arriben a comprendre.