Quins obstacles impedeixen educar en igualtat a les aules?

Educar en igualtat, que pot ser l’altaveu per acabar amb els comportaments sexistes, sembla continuar trobant obstacles a les aules i prova d’això pot ser la falta de formació específica dels docents, la poca visibilitat de la dona en llibres de text o els centres que segreguen per sexe.

Ho asseguren a Efe diversos experts educatius amb motiu de celebrar-se el 8 de març el Día Internacional de la Dona.

"Ni en la carrera de Magisteri ni en el màster per fer classe a Secundaria no existeixen plans d’estudi sobre igualtat malgrat fixar-lo el Conveni d’Istanbul", critica la coordinadora de l’Organització de Dones del sindicat STES, Mari Luz González. El professorat que és "més sensible" amb aquest tema es prepara amb cursos buscats per ells mateixos, afirma.

Però aquesta preparació dels docents "no es cobreix amb un taller específic, sinó amb una formació sòlida", recalca la responsable de Feminismes, LGTBI+ i Discapacitat del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), Olga Tostado, que advoca per "una formació garantida i obligatòria".

Insta a més a promocionar la participació i l’associacionisme estudiantil com a agents de l’educació no formal en igualtat de gènere i prevenció de la violència masclista.

I el CJE veu la coeducació com el "model educatiu indispensable per eradicar la desigualtat de gènere present en la societat".

"No entendré mai per què continuem tenint col·legis que segreguen els nens i nenes, hi ha més diferències entre els cervells d’un mateix gènere que les que hi ha entre homes i dones", comenta Sonia Díez, autora del llibre "EducAcción".

"L’única raó per segregar és que no es té interès a educar en la diferència" -assevera- i és necessari ja que "no hi ha dos alumnes iguals"; cal "tornar a conciliar i partir de l’assumpció de la diferència, independentment del gènere i sexe," assegura Díez.

La portaveu de STES recorda la poca visibilitat de les dones als llibres dels alumnes i rebutja igualment els patis en els quals el protagonista és un camp de futbol.

"Un escàs nombre de nenes i nens sap destacar dones rellevants en Ciències, Literatura o Història i igual succeiria si féssim el mateix experiment a les universitats", diu la directora de Càtedres  d’Investigació de la Universitat Antonio de Nebrija (Madrid), María Vaíllo.

"Els successius governs amb prou feines han dissenyat estratègies que garanteixin l’adequat compliment del principi d’igualtat en els continguts escolars i materials didàctics", assevera Vaíllo, que creu "vital" oferir oportunitats lúdiques vinculades a les ciències i les tecnologies (STEM) en les primeres edats per a elles igual que per a ells.

Similar opinió s’expressa des de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Carles III de Madrid, que demana "polítiques potents d’igualtat, conciliació, coresponsabilitat i visibilización de les dones allà on estiguin infrarepresentades".

Urgeix també a reforçar les assignatures STEM entre les noies de Secundaria i que tant elles com ells vegin models i referents d’investigadores i científiques.

Un altre obstacle per educar en igualtat són els estereotips masclistes. Per acabar amb el "noi guai i noia guai" la Fundació d’Ajuda a Nens i Adolescents en Risc (ANAR) té el programa Buentrato.

Amb aquests rols ells no expressen els seus sentiments, són "durs",  qüestionen l’autoritat; elles estan pendents del físic, són falses amb amigues o estan amb molts nois però alhora amb cap.

La presidenta del programa, Graciela Sánchez, explica que es treballa per a "prevenir la violència en general i millorar les relacions de convivència".

Es forma a un màxim de 20 alumnes per centre de tercer i quart de l’ESO que voluntàriament es dirigeixen als seus companys de primer i segon. Els transmeten que "cada un pot tenir la seua pròpia riquesa i que ser diferent ens enriqueix".

Per educar en igualtat també és essencial prevenir la violència masclista, destaca Diana Díaz, la directora del Telèfon ANAR (900 20 20 10).

El 60 % de les menors que truquen "no identifiquen que pateixen violència de gènere" sinó que expliquen que en la seua relació sentimental senten "por, tristesa o culpabilitat"; només en ocasions relaten "control" i fins i tot violència física.

Díaz insta a formar en relacions sanes, basades en "el respecte, la confiança i la igualtat".