'Cesta y puntos', cistelles televisives al saber

En la segona meitat dels 60, ara es compleixen 55 anys de la seua estrena, un concurs titulat "Cesta y puntos" va arrasar entre l’audiència, preferentment adolescent, encara que van acabar apuntant-se pares, avis i altres família, de l’única televisió en aquest país i en rabiós blanc i negre. Es tractava de "Cesta y puntos" que s’emetia cada dissabte, després de la pel·lícula de la sobretaula, i que estava centrat en els estudiants de batxillerat dels col·legis i instituts espanyols.

La trama del programa de TVE, que es va prolongar durant cinc temporades, era la d’enfrontar a centres escolars, com si d’un partit de bàsquet es tractés, a través de diferents eliminatòries fins arribar a una gran final que proclamava el campió. Es potenciava, d’una banda, la cultura acadèmica i per un altre, a l’incipient esport del bàsquet que intentava obrir-se camí a Espanya en un camp dominat pel futbol.

Cada programa era un partit al que es presentaven dos equips que competien entre si abillats amb els xandalls representatius del seu centre escolar i amb públic animant a les grades (la final sempre es traslladava del plató a un pavelló, preferent el del Palau dels Esports de Madrid) que anaven contestant a una bateria de preguntes de les diferents matèries educatives del batxillerat. Cada equip constava de cinc jugadors (a banda dels suplents que podien entrar en lliça en qualsevol moment) amb un pivot, dos defenses i dos davanters. La pregunta l’havien de contestar, en primera instància, els davanters; després si aquests no la sabien els defenses, i finalment el pivot (amb dos punts en joc) i si tots fallaven intervenia el pivot de l’equip contrari que podia anotar a favor seu.

El programa estava presentat per un tot terreny televisiu, procedent de la ràdio, anomenat Daniel Vindel (1932-1996) ajudat per un trio arbitral, responsable de les preguntes i donar validesa a les respostes, encapçalament per la seua esposa en la vida real, la també radiofonista Aurora López Clemente. Daniel Vindel, amb molts guardons en el seu historial, feina preferentment en espais esportius (va ser la veu de l’hipòdrom de La Zarzuela o Lasarte, a l’estiu, quan es retransmetia en directe la temporada hípica) per retirar-se el 1991 amb el també popular "Joc sense fronteres" al costat d’una joveníssima Isabel Gemio.

Es pot recordar que en "Cesta y puntos" va participar, en una de les seues edicions, el col·legi Episcopal, representant Lleida, encara que va caure eliminat en primera ronda.