Com es formen els deserts?

Hi ha dos factors climàtics que propicien la sequedat dels deserts: la disminució de les precipitacions i l’augment de l’evaporació. Aquestes circumstàncies es produeixen a un costat i a un altre de l’equador, on es concentra la majoria dels deserts càlids. El cinturó d’anticiclons subtropicals fa que aquestes regions estiguin permanentment sotmeses a altes pressions que redueixen la humitat de l’atmosfera i el terra, el que impedeix el desenvolupament de la vegetació. Ara bé, existeixen altres factors que originen i reforcen la desertització, com són la continentalitat, les cadenes muntanyoses i els corrents marítims freds.

Aproximadament el 30% de la superfície terrestre de la Terra consisteix en deserts. Si bé les temperatures extremes sovint s’associen amb els deserts, certament no els defineixen. Els deserts exhibeixen temperatures extremes a causa de la falta d’humitat en l’atmosfera, inclosa la baixa humitat i l’escassa cobertura de núvols. Sense una capa de núvols, la superfície de la Terra absorbeix més energia del Sol durant el dia; per això els deserts tenen aquesta característica.

Per què gairebé no plou als deserts?

La majoria dels deserts es troben en el costat occidental dels continents o, en el cas dels deserts del Sàhara, l’Aràbia i Gobi i els deserts més petits d’Àsia, es troben lluny de la costa.

L’aire humit que ascendeix a prop de l’Equador es refreda i es condensa en núvols i, més tard, en pluja. A mesura que el corrent d’aire es mou cap als pols, l’aire allibera gran part de la seua humitat. Per quan el corrent torna cap a l’Equador, l’aire està descendint. Es comprimeix i s’escalfa, i la seua humitat cau encara més. En aquestes condicions, és estrany que es formin núvols i pluja. Si a aquesta barreja li afegim una mica de vent per accelerar l’evaporació a la superfície, les regions continentals es tornen extremadament seques a causa de la falta d’humitat disponible.

La calor extrema als deserts

Tenint en compte que hi ha molt poca humitat al desert, l’aire sense humitat pot escalfar-se i refredar-se molt més ràpid que l’aire carregat d’humitat. L’aire sec, com el del desert, s’escalfarà i refredarà més de pressa. Això explica per què les regions desèrtiques, especialment les properes a l’equador, s’escalfen ràpidament i durant llargs períodes quan hi ha sol; mentre que a la nit, l’aire sec elimina la seua calor ràpidament i pot tornar-se molt fred.

Altres factors que incideixen en el canvi de temperatura són les selves, els boscos, els pastius, les terres de cultiu i el formigó, és a dir, les ciutats. Aquests absorbeixen la calor i tarden a alliberar-lo. A causa que mantenen la calor, no es refresquen tant a la nit. Això es deu al que es coneix com a “calor específica” que evidencia que els objectes, basats en el color, la densitat o les qualitats reflectores retenen o reflecteixen la calor de forma diferent. I si no hi ha humitat, no pot créixer vegetació. Això significa que els deserts generalment manquen d’herba, arbres o, fins i tot, de terra rica. Tot el que queda és roca, que després d’haver estat colpejada pel vent durant milers d’anys, es converteix en sorra. La sorra té una calor específica molt baixa, el que significa que pot escalfar-se, però no pot retenir la calor, la qual cosa permet que es refredi ràpidament.