El Covid dispara un 21% els informes falsos de sinistres automobilístics el 2020

Xarxes que simulen sinistres per blanquejar diners procedents del narcotràfic, màfies que fingeixen atropellaments a ciclistes, artistes que reclamen milers d’euros mentre actuen en teatres o modestos esportistes que reclamen una incapacitat permanent mentre fan fúting en parcs públics.

Aquests són alguns dels casos que els especialistes de Línea Directa Aseguradora han aconseguit desemmascarar durant els dos últims anys i que formen part del 'VI Barómetro del Fraude en el Seguro de Autos y de Hogar’, que analitza gairebé 75.000 intents d’estafes destapats per la companyia en ambdós rams en els dos últims anys. L’informe desgrana la evolució que ha tingut el fenomen del frau a l’assegurança en els últims 12 anys (2009-2020) i analitza les activitats de les màfies organitzades.

La principal conclusió d’aquesta nova entrega del Baròmetre de Línia Directa és clara: el Covid 19 dispara el frau a l’assegurança d’Autos, ja que la freqüència, és a dir, la proporció d’informes falsos va pujar un 21% el 2020 malgrat el confinament i de les restriccions de mobilitat. Aquesta circumstància situa als informes fraudulents en el màxim de tota la sèrie històrica, ja que, a tancament d’aquest exercici, 7 accidents de cada 100 eren falsos.

L’estafa més habitual es produeix en el assegurança d’Autos i la solen realitzar homes joves amb treballs precaris que proven d’incloure a l’informe danys aliens al sinistre, generalment materials. D’altra banda, més de la meitat de les persones que van provar d’enganyar la companyia durant els dos últims anys, afirmen que ho van fer per la situació econòmica generada per la pandèmia de la Covid (55%).

Xarxes organitzades

El confinament viscut de març a maig de 2020 va posar en greus conflictes les xarxes organitzades de frau a l’assegurança, ja que les seues activitats es van veure afectades per les dificultats logístiques i de moviment. En aquest sentit, Línia Directa va identificar 74 màfies el 2020 i 111 el 2019, xifres allunyades de les 123 registrades el 2018. Amb tot, la companyia ha destapat les activitats de gairebé 700 bandes en menys d’una dècada.

Aquestes xarxes solen ser de dos tipus: les que simulen sinistres i les que els causen implicant terceres persones nnocents. Solen presentar una estructura molt jerarquitzada i una cúpula formada per 2 o 3 caps que se centren a reclamar les indemnitzacions per danys corporals a causa del seu elevat import, set vegades superior al d’altres intents de frau. Això explicaria que, de mitjana, els costos de les estafes de les xarxes multiplica gairebé per set als enganys habituals. El seu “modus operandi" sol ser l'anomenat “frau en carrusel”, en el qual aquestes organitzacions van estafant diferents companyies d’assegurances de forma successiva.

Mapa del frau

Línia Directa també ha actualitzat el seu Mapa del frau a Espanya mitjançant l’anàlisi dels més de 65.000 fraus detectats durant els dos últims anys a la seua cartera del ram d’Autos, que explica|compta més de 2,5 milions de cotxes assegurats. D’acord amb els resultats, el frau de particulars es localitza al sud del país, ja que, a més de Múrcia, 5 províncies andaluses se situen entre les 10 primeres. Però aquesta realitat té matisos, ja que, en aquesta edició, també ha repuntat en algunes zones del nord. De fet, Cantàbria (9,4%) encapçala el rànquing d’aquest VI Baròmetre, seguida per Conca (8,6%) i Màlaga (7,6%), totes molt per sobre de la mitjana nacional, situada en el 6,3% dels informes. Les províncies en les que s’ha registrat menys intents d’estafes a l’assegurança en els dos últims anys són Sòria (2,9%), Terol (3%) i Palència (3%).

Fraus en les assegurances de llar|casa

Línia Directa també ha volgut analitzar en el Baròmetre els fraus comesos en el Ram de Llar, un negoci en el que compta amb més de 700.000 habitatges assegurades. En aquest sentit, la proporció de fraus en aquest sector s’ha incrementat de forma molt moderada, passant del 2,4% de l’anterior estudi al 2,5% de l’actual. Tanmateix, 2020 ha marcat un màxim històric, amb un 2,7% d’informes fraudulents, xifra que confirma l’escalada del frau en aquest negoci.

En el referent al cost mitjà, l’import assoleix els 687 euros per informe fals, un 12% menys que en 2018 i gairebé un 40% menys que en l’assegurança del cotxe, fet comprensible tenint en compte que aquests fraus se centren més en els danys materials. Quant a la tipologia, els muntatges o les simulacions d’accidents són els intents de frau més comuns en l’assegurança de la llar (38%), seguits de la declaració de danys produïts abans de la contractació (22%).

Doble moral

Per complementar l’estudi, Línia Directa ha volgut demanar l’opinió sobre aquest tema, amb algunes respostes sorprenents, ja que més de 3 milions de conductors espanyols reconeixen haver donat conscientment informació falsa a l’assegurança. Els motius que al·leguen per mentir son la situació econòmica, la cultura de l’engany que hi ha a Espanya, que ho fa menys censurable, i els preus de les assegurances.

En qualsevol cas, encara que la majoria dels ciutadans desaprova el frau a l’assegurança (63%), el 37% ho justifica en alguns casos i més de la meitat de les persones que han mentit a les seues companyies en els dos últims anys (51%) no es penedeix d’haver-ho fet. Especialment cridaner és que 3 de cada 4 espanyols estaria disposat a denunciar una altra persona que comet frau a la companyia d’assegurances a canvi d’un benefici econòmic.