El Suprem diu que un conductor no va cometre omissió de socors perquè el ciclista atropellat va morir en l'acte

La Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) ha estimat en part el recurs de cassació presentat per un condemnat per atropellar un ciclista a Alcázar de San Juan (Ciudad Real) el 2016 i no aturar-se per assistir-lo, ja que entén que no hi va haver delicte d’omissió del deure de socors perquè la mort va ser instantània. Així, redueixen la pena de sis anys i mig de presó a només tres per homicidi imprudent. La sentència, ponència de la magistrada Carmen Lamela, compta amb el vot particular del magistrat Leopoldo Puente Segura, qui afirma que s’havia d’haver condemnat l’acusat com a autor d’un delicte d’omissió del deure de socors en grau de temptativa perquè va intentar cometre'l però "no va arribar a consumar-se com a conseqüència que, fatalment, la víctima va morir de manera instantània".

En els fets provats recollits en la resolució s’explica que l’atropellament mortal va tenir lloc a les 6.15 hores del 5 de juny de 2016, quan l’acusat conduïa el seu cotxe "amb les seues facultats disminuïdes a conseqüència d’una prèvia ingesta alcohòlica". Va impactar contra la part posterior de la bicicleta d’un home que circulava pel voral dret i malgrat ser conscient de l’atropellament, per procurar la seua impunitat, "va decidir no parar i baixar-se del vehicle sinó continuar la seua marxa i abandonar el lloc dels fets, sense assegurar-se de l’estat en què es trobava la persona atropellada ni si no estava sent atès per terceres persones."

El ciclista va sortir disparat cap a la cuneta i allà va romandre fins que tres hores més tard va ser descobert el seu cos sense vida per un altre ciclista que circulava per la via. "Va morir, de forma pràcticament immediata al cop o a tot estirar en els vint minuts següents, a causa d’un traumatisme cranioencefàlic, cervical, toràcic i pelvià", recull la sentència.

ELS SIS ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ

L’encausat va ser detingut al migdia a casa seua i continuava donant índexs alts en la prova d’ingesta d’alcohol, i a més presentava entre altres símptomes, el de mirada conjuntiva lleugerament hemorràgica i pupil·les una mica dilatades. Va ser condemnat en primera instància com a autor d’un delicte de conducció sota la influència de begudes alcohòliques –presentant-se la circumstància agreujant de reincidència– i d’un delicte d’homicidi imprudent, a la pena de tres anys i sis mesos de presó. I com a autor d’un delicte d’omissió del deure de socors a la pena de tres anys de presó. En total 6 anys i 6 mesos.

Però l’acusat va recórrer davant del Suprem en cassació en entendre que es va donar una vulneració del seu dret a la presumpció d’innocència. Va al·legar a més que hi va haver un error en l’apreciació de la prova i que no es va expressar en la sentència "clarament i terminantment" quins van ser els fets provats.

Ara, l’Alt Tribunal es fixa en el delicte d’omissió del deure de socors i recull que el recurrent sosté que "no va tenir coneixement que havia impactat contra una persona sinó contra un animal i, malgrat el fort impacte, va considerar continuar la marxa per evitar un mal major". Apunta que l’acusat creu a més que la seua actuació no és reprovable des del punt de vista penal "perquè la mort pràcticament instantània" del ciclista feia impossible qualsevol gènere d’ajuda.

El Suprem recull que la tesi és que una vegada produïda la mort ja no és possible prestar cap auxili, i afegeix que Fiscalía dona suport a aquest motiu perquè en el cas concret "es parla d’una mort pràcticament immediata al cop o a tot estirar ocorreguda en els vint minuts següents, i es qualifica el delicte com a consumat".

A FAVOR DE REU

La Sala Penal indica que l’article 195 del Codi Penal castiga l’omissió del deure de socors i esmenta que la reforma mitjançant Llei Orgànica 2/1919, 1 de març, introdueix el denominat 'delicte de fuga', que es descriu com l’actitud del conductor que, sense que es presenti risc propi o de tercers, abandona el lloc de l’accident amb mort d’una o més persones o lesions.

Amb tot, en el cas d’interlocutòries, recalca el tribunal que hi ha dos possibilitats, que el conductor de la bicicleta morís de forma pràcticament immediata al cop o que ho fes a tot estirar en els vint minuts següents. I diu que davant d’aquestes dos possibilitats, "tal dubte únicament pot resoldre’s a favor del reu".

Així, entén que la víctima va morir "de forma pràcticament immediata al cop" pel que "no pot afirmar-se que la mateixa es trobés en situació de desemparament i en perill manifest i greu, que ha de portar a l’estimació del recurs" de l’encausat i per tant absol d’aquest delicte al conductor ebri.