Nanoplàstics: així afecten la salut

Els nanoplàstics són partícules diminutes de plàstic que bevem, ingerim o respirem sense ser-ne conscients, podrien alterar el microbioma intestinal i danyar la salut. S’ha demostrat en peixos, i els científics apunten que podria passar el mateix en humans.

Un estudi de revisió liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CREAF publicat a Science Bulletin ha demostrat que: Els nanoplàstics afecten la composició, diversitat i funció del microbioma intestinal, tant en vertebrats com|com a invertebrats. I quan es modifica la composició d’aquest conjunt de bacteris que conformen el microbioma intestinal per l’exposició continuada a nanoplàstics, sorgeixen alteracions en els sistemes immunitari, endocrí i nerviós.

Tradicionalment, els efectes sobre la salut de l’exposició a nanoplàstics es han estudiat en espècies aquàtiques. Mitjançant anàlisi in vitro s’han pogut analitzar els canvis provocats pels nanoplàstics en la expressió genètica de peixos i mamífers. Tanmateix, els investigadors apunten que els resultats obtinguts en aquests estudis van més enllà de les espècies marines ja que la majoria de vies neurològiques, endocrines i immunològiques d’aquests vertebrats són molt similars a les humanes, per la qual cosa els autors alerten que alguns dels efectes observats en peixos podrien aplicar-se també els humans.

L’estudi liderat per la UAB i el CREAF assenyala que els nanoplàstics entren al cos humà ingerint-los, inhalant-los o, rarament, a través del contacte amb la pell. Una vegada ingerits, fins al 90% dels fragments de plàstic són eliminats a través dels excrements. Però una part es fragmentarà en nanoplàstics que, per la seua petita mida i propietats moleculars, són capaços de penetrar a les cèl·lules i alterar el microbioma intestinal.

Segons l’estudi, aquestes serien les conseqüències per a la salut:

A l’article s’alerta sobre la possibilitat que una exposició a nanoplàstics a llarg termini, acumulada generació rere de generació, pugui donar lloc a canvis fins en el mateix genoma, com s’ha observat en alguns animals.

La revisió d’estudis assenyala que s’estan provant diferents tècniques per eliminar els nanoplàstics de l’aigua (filtració, centrifugació, tractaments d’aigües pluvials...). Els resultats estan sent bons però només eliminen les partícules de plàstic més grans. Així doncs, fins ara no existeix una solució eficaç per a eliminar els nanoplàstics de l’ambient.