Un francès desxifra l'últim secret de Marilyn Monroe: qui era el seu pare

Més de tres anys li ha portat el francès François Pomès, productor i director de documentals, donar amb el desafiament que s’havia plantejat per homenatjar a Marilyn Monroe el 60 aniversari de la mort de l’actriu: descobrir mitjançant els més capdavanters anàlisi qui va ser el seu pare.

"Crec que una de les fissures que fa que el destí de Marilyn fora el que va ser és l’absència dels seus pares. I més particularment la del seu pare", explica Pomès en una entrevista amb EFE dies abans de l’estrena, l’11 de maig, de la seua pel·lícula "Marilyn Monroe, la dernière vérité" (Marilyn Monroe, l’última veritat).

La notícia va ser avançada a finals d’abril per la revista Paris Match, que portava en exclusiva fotos d’un home misteriós així com dels cabells de l’artista que havien permès recuperar el seu ADN i comparar-ho amb els descendents d’aquest home. El seu nom: Charles Stanley Gifford.

Pomès, confundador de la productora especialitzada en documentals científics i del Antiguo Egipto Label News, diu haver estat fascinat per la figura de Monroe des de petit, quan els seus pares solien portar-lo a veure cine clàssic. El seu primer record d’ella a la pantalla és "Amb faldilles i a la babalà", que va despertar la seua curiositat sobre la temptació rossa.

"Fa tres o quatre anys vaig pensar com podria marcar aquest aniversari. Hi ha molts documentals sobre Marilyn i centenars de biografies i jo volia aportar una cosa diferent. Em vaig adonar que només faltava una informació: la identitat del seu pare biològic", diu Pomès.

Un laboratori a Texas (Estats Units) i un altre a Tolosa (França) van analitzar sense conèixer el seu origen diversos cabells: uns procedien del perruquer de Monroe, que se’ls va tallar el dia de 1962 en què ella va cantar a John Fitzgerald Kennedy el feliç aniversari, i un altre floc el va recollir l’home que va embalsamar l’actriu després de la seua mort per una sobredosi accidental de barbitúrics aquell mateix any.

Després de dos anys de proves, només el laboratori de Tolosa, amb el científic especialitzat en antropobiologia Ludovic Orlando a al seu cap, va aconseguir recuperar un 22 % del genoma de l’actriu en un 5 % restes de l’ADN que quedaven al cabell.

Pomès reconeix que la troballa té molt de sort. Trobar restes humanes a cabells sense arrels és extremadament difícil. Però l’obtingut va ser suficient per fer la comparació amb els descendents de Gifford. "Va ser positiva... bingo!", diu el productor.

Una infància d'abandons

Al seu naixement, Norma Jeane Mortenson, el seu autèntic nom, va ser registrada amb el cognom de l’exmarit de la seua mare, Gladys Pearl Baker.

Baker havia tingut diverses relacions sentimentals el 1925 i mai no va indicar a Monroe qui era realment el seu pare, però l’actriu sempre va conservar la foto d’un misteriós home, amb bigoti, barret d’ala i gavardina, que va penjar a la paret de la seua habitació com si es tractés, de Clark Gable.

Monroe va passar la seua infància entre famílies d’acollida i orfenats, ja que la seua mare es trobava sovint hospitalitzada en psiquiàtrics.

Quan va assolir l’èxit, va provar de localitzar i visitar Gifford, amo del laboratori de revelatge de fotografies en el qual Baker va estar treballant, però ell mai no va voler conèixer-la. "Això va ser molt violent per a ella", addueix Pomès.

La temptació rossa, una de les icones més conegudes de la cultura pop i només anys després de la seua mort reivindicada com una gran actriu i no simplement un "sex symbol", va ser fruit d’un "affaire" accidental.

"Monroe es va construir sense els seus pares. El seu pare mai no la va conèixer. I al Hollywood de l’època créixer sense pare i sense mare era complicat. Algunes fissures de Marilyn estan lligades a aquest abandó, a aquest marc familiar que no va tenir," considera el director de la pel·lícula, de tot just 50 minuts de durada.

El 22 % del genoma de Monroe trobat està conservat en una caixa forta informàtica. La seua anàlisi podria permetre aixecar altres incògnites sobre l’actriu: la seua ascendència, la seua predisposició a tenir certes malalties o a la depressió, o de què podria haver mort de no haver estat per la sobredosi.

"Seria obrir la capsa de Pandora. Però no ho farem... tret que altres cadenes tinguin ganes de fer un documental sobre el que podria revelar", avança Pomès amb un somriure intrigant.

La televisió francesa revelarà aquest dimecres al canal Toute l’Histoire el conjunt de la investigació, abans que el reportatge es difongui el juny en països com Bèlgica, Israel, Croàcia i Espanya.