Per què badallem i ho encomanem als altres? Això és el que diu la ciència

Andrew Gallup, un biòleg evolucionista de l'Institut Politècnic de la Universitat Estatal de Nova York ha publicat a la revista Animal Behaviour un recull de tot el que se sap sobre els badalls. D'entrada, cal no avergonyir-se. Sembla que el badall té molta importància en els animals socials i pot servir per promoure la sincronia en els grups.

Però, quin sentit té el badall? En contra del que es diu sovint, Gallup nega que incrementi els nivells d'oxigen a la sang. La hipòtesi s'ha posat a prova repetidament i s'ha pogut descartar. En canvi, sí que hi ha molt consens que el badall ajuda en la circulació neurovascular i en el refredament del cervell. Investigacions recents aporten proves sobre la funció del badall de regular la temperatura i refredar el cervell. Si el cervell s'escalfa, un badall el torna a posar a lloc. Abans del badall, la temperatura de la pell i del cervell augmenten i després disminueixen. El badall fins i tot es pot provocar alterant la temperatura del cervell. Això s'ha vist en rates: escalfar-les el cervell fa que badallin més.

Per això, badallar desperta, aclareix la ment. I també es badalla més en moments de transició: quan ens despertem o quan ens adormim, quan la nostra atenció fluctua o quan ens avorrim.

D'altra banda, per què badallem quan veiem que ho fan els altres? Com explica l'expert en el seu article: "Els estudis mostren que el badall contagiós es pot desencadenar per senyals visuals i/o auditius i, en humans, fins i tot pot ser induït en solitari, pensant o llegint en l'acte de badallar".

Per tant, si badalleu llegint aquest article no és necessàriament perquè us avorreixi o us faci venir son, sinó per una reacció demostrada científicament, fins i tot, pel que hem explicat abans, potser us desperti més el cervell i l'entengueu millor. I a part de veure badallar, també contagia sentir badallar, escoltar el so que moltes vegades acompanya aquest acte.