Del naixement a la mort d’estrelles, el Webb ensenya les seues primeres imatges

Una a una, així s’han anat donant a conèixer les espectaculars imatges a tot color de l’univers obtingudes pel telescopi espacial James Webb: la nebulosa de l’Anell del Sud, el Quintento de galàxies de Stephan, la nebulosa Carina i l’espectre de l’exoplaneta WASP-WASP-96b han estat avui els protagonistes d’aquest primer àlbum.

En una retransmissió en directe capitanejada per l’agència espacial nord-americana NASA i amb participació de la Agencia Espacial Europea (AQUESTA) i la canadenca (CSA), aquests nous quatre objectes còsmics es van donar a conèixer després que ahir es desvetllés el primer, en un acte en què va participar el president nord-americà, Joe Biden: el cúmul de galàxies SMACS 0732 com era fa 4.600 milions d’anys.

Després de cada foto, silencis i exclamacions de sorpresa, aquestes "in crescendo" a mesura que s’ensenyaven les instantànies. La primera, la de la nebulosa planetària de l’Anell del Sud: James Webb ha revelat detalls d’aquesta que abans estaven ocults als astrònoms.

En la fotografia es veu una estrella més tènue i moribunda en el centre de l’escena que ha estat emetent anells de gas i pols en totes direccions durant milers d’anys.

La nebulosa està a uns 2.500 anys llum de distància i Webb permetrà aprofundir en molts altres detalls específics sobre nebuloses planetàries com aquesta: comprendre quines molècules són presents i on es troben al llarg de les capes de gas i pols ajudaran als investigadors a refinar el seu coneixement d’aquests objectes.

Webb ha proporcionat també una nova i increïble vista del Quintet de Stephan, un conjunt de cinc galàxies, de les que quatre interactuen entre si, ubicada a 290 milions d’anys llum.

La imatge i les seues dades proporcionen nous coneixements sobre com les interaccions poden haver impulsat l’evolució de les galàxies en l’univers primitiu i informació sobre l’evolució dels forats negres i les galàxies.

L’astrònoma Giovanna Giardino va explicar que quatre d’aquestes galàxies efectuen "una dansa còsmica" portades per les seues forces gravitacionals i en la imatge es veu també la matèria que envolta un forat negre.

Aquesta és la imatge més gran del Webb fins la data, cobreix aproximadament una cinquena part del diàmetre de la Lluna i està creada amb gairebé mil arxius|arxivaments d’imatges individuals.

L’última en conèixer-se va anar la de la nebulosa Carina, la més emocionant per la seua espectacularitat i que revela per primera vegada regions de naixement estel·lar que abans eren invisibles.

Aquest paisatge de "muntanyes" i "valls" escatxigades d’estrelles brillants és en realitat la vora d’una regió propera i jove on es formen estrelles, trucada|crida NGC 3324, en la Nebulosa de Carina. Denominats els precipicis|abismes còsmics, la imatge aparentment tridimensional del Webb lluu com|com a muntanyes escarpades en una nit il·luminada per la Lluna.

Menys espectaculars, però igual d’importants per als astrònoms van ser les primeres dades d’espectrografia corresponents a l’exoplaneta WASP-96 b, ubicat a 1.150 anys llum de nosaltres. El James Webb ha captat "el senyal inconfusible de l’aigua" i evidències de núvols i boira, en l’atmosfera d’aquest gegant gasós calent similar a Júpiter.

Els màxims responsables de les tres agències espacials implicades en el Webb van coincidir a assenyalar que el nou telescopi no només donarà respostes a moltes preguntes, sinó que també en plantejarà altres que encara ni tan sols imaginem, i van destacar la importància de la cooperació internacional per a aquest projecte.