SEGRE

SALUT

L'estimulació medul·lar permet recobrar la mobilitat a pacients paralítics

Aquesta tècnica desenvolupada per un equip suís forma part d’un assaig clínic encara en curs

L'estimulació medul·lar permet recobrar la mobilitat a pacients paralítics

L'estimulació medul·lar permet recobrar la mobilitat a pacients paralíticsEFE/NeuroRestore - Jimmy Ravier

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Nou pacients paralitzats per una lesió medul·lar que es van sotmetre a una estimulació elèctrica epidural selectiva de la zona que controla el moviment de les cames han recuperat part de la funció motriu, la qual cosa ha permès identificar les neurones que recuperen la marxa. L’estudi que publica Nature realitzat pel centre d’investigació suís NeuroRestore millora la comprensió de com es pot recuperar la mobilitat després d’una paràlisi.

L’equip encapçalat per Grégorie Corutine i Jocelyne Bloch no només va demostrar l’eficàcia d’aquesta teràpia, sinó que la millora de la funció motriu es va mantenir en els pacients una vegada finalitzat el procés de neurorehabilitació i quan es va apagar l’estimulació elèctrica. L’estimulació elèctrica de la medul·la espinal ha resultat eficaç per millorar la recuperació de la marxa en persones amb paràlisi, però el mecanisme subjacent d’aquest tractament continua sense estar clar.

En aquest estudi, nou individus amb paràlisi greu o completa causada per una lesió de la medul·la espinal es van inscriure en un assaig clínic i van rebre tractament d’estimulació elèctrica epidural (EES). Tots van recuperar o van millorar immediatament la seua capacitat de caminar durant el tractament i van mostrar millores en la mobilitat després de cinc mesos de tractament i rehabilitació amb EES.

La nova investigació ha identificat el tipus de neurona que s’activa i remodela amb l’estimulació de la medul·la espinal, la qual cosa permet als pacients posar-se dempeus, caminar i reconstruir els seus músculs, millorant així la seua qualitat de vida, un descobriment que suposa un avanç clínic fonamental, va destacar NeuroRestore.

Els resultats suggerien que les fibres nervioses utilitzades per caminar s’havien reorganitzat i els científics van considerar que era crucial comprendre exactament com es produeix aquesta reorganització neuronal per desenvolupar tractaments més eficaços i millorar la vida del major nombre possible de pacients.

L’equip va estudiar primer els mecanismes subjacents en ratolins, la qual cosa va revelar una propietat sorprenent en una família de neurones que expressen el gen Vsx2. Mentre que aquestes neurones no eren necessàries per caminar en ratolins sans, eren essencials per a la recuperació de la funció motriu després d’una lesió de la medul·la espinal.

Els científics van poder, per primera vegada, veure l’activitat de la medul·la espinal d’un pacient mentre caminava, la qual cosa va conduir a una troballa inesperada: durant el procés d’estimulació de la medul·la espinal, l’activitat neuronal va disminuir durant la marxa. Així, van plantejar la hipòtesi que es devia a què l’activitat neuronal es dirigia selectivament a la recuperació de la funció motriu.

Per comprovar la seua hipòtesi, van desenvolupar una tecnologia molecular avançada per establir la primera cartografia molecular en 3D de la medul·la espinal, que els va permetre observar el procés de recuperació a nivell de les neurones, va explicar Corutine. El descobriment va ser que l’estimulació de la medul·la espinal activa les neurones Vsx2, les quals adquireixen una importància creixent a mesura que es desenvolupa el procés de reorganització.

L’equip va validar les seues troballes amb implants epidurals que es van adaptar afegint díodes emissors de llum, els quals permetien al sistema no només estimular la medul·la espinal, sinó també desactivar les neurones Vsx2 per si soles mitjançant un procés optogenétic. Quan es va utilitzar el sistema en ratolins amb una lesió a la medul·la espinal, aquests van deixar de caminar immediatament com a conseqüència de la desactivació de les neurones, però no hi va haver cap efecte als ratolins sans.

Això implica, segons l’equip, que les neurones Vsx2 són necessàries i suficients perquè les teràpies d’estimulació de la medul·la espinal siguin eficaces i condueixin a la reorganització neuronal. "És essencial per als neurocientífics poder entendre el paper específic que exerceix cada subpoblació neuronal en una activitat complexa com la de caminar", va dir Bloch. "El nostre nou estudi, en el qual nou pacients d’assajos clínics van poder recuperar cert grau de funció motriu gràcies als nostres implants, ens està proporcionant -va dir- una valuosa informació sobre el procés de reorganització de les neurones de la medul·la espinal".

tracking