SEGRE

Condemnat per comentaris publicats per altres persones al seu Facebook

El Suprem diu que l’usuari pot administrar els comentaris que hi ha al seu perfil i ha d’actuar amb diligència

La façana del Tribunal Suprem.

La façana del Tribunal Suprem.Alberto Ortega / Europa Press

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Sala Civil del Tribunal Suprem (TS) ha condemnat per vulneració del dret a l’honor al titular d’un compte de Facebook per determinats comentaris publicats per tercers i que constaven en una de les entrades del seu mur. El tribunal entén que havia d’haver actuat de forma diligent davant d’aquestes reaccions. En la sentència, ponència del magistrat Antonio García Martínez, s’examina la responsabilitat d’aquest usuari i avala en part una resolució de l’Audiència Provincial d’A Coruña que sí que va apreciar delictes contra el dret a l’honor i la llibertat d’expressió.

L’Alt Tribunal considera que el comentari del titular del compte, que el tribunal de segona instància considerava ofensiu, no té la gravetat i intensitat ofensiva suficient per arribar a constituir una intromissió il·legítima en el dret a l’honor. No obstant, sí que confirma l’apreciació sobre els comentaris de tercers i considera que les facultats d’administració i control que té el titular sobre el seu perfil de Facebook són d’una gran amplitud ja que pot bloquejar altres usuaris perquè no puguin veure ni comentar les seues publicacions, reaccionar a comentaris, donar-los contestació, ocultar-los, denunciar-los, o per exemple marcar-los com a spam i bloquejar perfils.

PROBLEMES ENTRE VEÏNS

Els demandants, veïns del demandat, van decidir recórrer als tribunals després que veiessin com se’ls insultava a Facebook. Els atacs a la xarxa de Mark Zuckerberg van començar arran de problemes veïnals a l’hora d’emprendre determinades obres en terrenys del demandat adjacents amb la casa dels demandants. Entre els comentaris que recull la sentència del Suprem i que van ser realizats per tercers, s’explica que els van qualificar d’homòfobs, sense vergonyes, incultes, ignorants o incivilitzats.

Però les reaccions de terceres persones no van quedar en simples insults, i alguns van arribar a recomanar el propietari del compte que contractés un sicari perquè "amb gent així tant formalisme no val per a res". "Unes ostias ben donades i després a saber qui ha estat", resa un dels missatges, al que se sumen un altre que diu que davant de veïns "tan fastigosos (...) optaria per liquidar-los per acabar abans amb el problema. "Això és viure condemnat, jo els pego un tret al pare, a la mare i al fill i així em condemnen però per alguna cosa", afegien.

Els magistrats del Suprem entenen que el titular del compte de Facebook "no pot desentendre’s sense més ni més del que es publica en el seu perfil per altres usuaris" per l’única i simple raó de no correspondre-li a ell, sinó a altres, l’autoria del publicat. Afegeixen en la seua sentència que el titular no pot pretendre així que aquests tercers siguin "els exclusius responsables del manifestat i els únics que han de carregar amb les seues conseqüències".

DILIGÈNCIA REACTIVA I CURA

La Sala incideix a més que el demandat no ha qüestionat que les expressions d’aquests tercers suposin un atac greu a la dignitat dels demandants. I afegeix que en aquest cas, en el qual es produeix una intromissió il·legítima de caràcter evident en el dret a l’honor, "la responsabilitat del titular del compte per no eliminar-los del seu perfil públic, una vegada coneguts, no pot ser excusada per falta de legitimació, perill de censura o dificultats de ponderació."

Segons el parer del tribunal, "existeix un deure de diligència reactiva i cura que l’obliga, exercitant el seu poder de control, al seu esborrament immediat". Entén que si no actua i es desentén, incompleix aquest deure, convertint-se en responsable dels danys i perjudicis causats a títol de culpa per omissió derivada de l’esmentada falta de diligència i cura. I afegeix que en el cas concret, aquesta excusa, que a la pràctica es traduiria "en una actitud purament passiva o abstencionista", tampoc no es correspon amb els propis actes del demandat perquè sí que va suprimir comentaris d’un tercer que havia demanat sensatesa i moderació en el llenguatge.

tracking