Adeu a l'últim rei de Grècia

Només els pròxims a Constantí II acomiadaran l’últim rei de Grècia. El que va ser germà de la reina Sofia va morir aquest dimarts als 82 anys en un hospital privat d’Atenes, on va ser ingressat la setmana passada. Diversos mitjans grecs van assenyalar que havia tingut un vessament cerebral i altres apuntaven a un ingrés provocat per la covid.

No hi haurà honors d’estat ni capella ardent al funeral. L’exmonarca, que portava diversos anys amb una salut fràgil, va ser hospitalitzat el desembre del 2021 per una crisi isquèmica i un mes després al contreure el coronavirus. Es va mudar a Atenes la primavera de l’any passat amb la seua esposa Anna Maria, germana petita de la reina Margarida de Dinamarca, a fi de trobar-se a prop de l’hospital.

L’última aparició pública de Constantí II va ser el 23 d’octubre del 2021, quan va assistir en cadira de rodes al casament del seu fill petit, el príncep Felip de Grècia. En els últims dies de vida de l’exmonarca van arribar els seus familiars des de diferents punts del món, ja que a Grècia tan sols viu un dels cinc fills, Nicolau. Les seues germanes, Sofia i Irene, van anar-hi des d’Espanya per estar al seu costat en els últims moments.

Constantí II era fill de Federica de Hannover i de Pau I de Grècia, que era germà petit del rei Jordi II de Grècia, així com cosí germà del príncep Felip, duc d’Edimburg.Constantí II va nàixer el 2 de juny del 1940 a Atenes. Quan el rei Jordi II, el seu oncle patern, va morir el 1947, el seu pare es va convertir en rei. El 1964 es va casar amb la seua cosina Anna Maria de Dinamarca, germana de l’actual reina danesa, Margarida II.

Va ser coronat rei de Grècia el 1964 als 24 anys. Va viure els primers anys com a rei molt convulsos arran dels disturbis que van esclatar el juliol del 1965 arran de la renúncia de Georgios Papandreou com a primer ministre, així com el cop d’estat posterior del 1967 liderat per George Papadopoulos, que va imposar una dictadura militar. Poc després de l’inici de la dictadura dels Coronels, l’exrei es va veure obligat a exiliar-se amb tota la família a Roma, el 1967.

Malgrat tot, va seguir sent considerat rei fins al 1973, quan el govern militar grec el va deposar. La dictadura va caure el 1974, el mateix any en què un 69,2% dels grecs va optar per la república en un referèndum, la qual cosa converteix Constantí en l’últim rei del país.

Sofia va viure el cop d’estat militar del 1967 en directe des d’Atenes

La relació de Constantí de Grècia sempre ha estat molt estreta amb tots els membres de la família reial espanyola. Més enllà del vincle de sang amb Sofia, va arribar a tenir una gran amistat amb el seu cunyat, el rei Joan Carles. El 1964, Joan de Borbó li va concedir el Toisó d’Or, un orde de cavalleria fundat el 1429. La relació de l’exrei amb les seues germanes Sofia i Irene es va enfortir a l’haver d’abandonar el tron i exiliar-se amb la seua esposa, el 1967. De fet, Sofia va viure a Atenes el cop militar del 21 d’abril del 1967, ja que hi havia viatjat dies abans amb el seu espòs i les filles. Les dos famílies van plorar unides a Madrid la defunció de la reina Federica, el febrer del 1981. La mediació de Joan Carles va facilitar que fos enterrada al seu país i que, per primera vegada des que va abandonar Grècia, Constantí trepitgés territori hel·lè.

Joan Carles I anirà al vetllatori de l’exmonarca a la Metròpolis

El rei Joan Carles I assistirà al funeral de Constantí II, que se celebrarà a la Metròpolis d’Atenes dilluns vinent. L’exmonarca serà enterrat al cementiri de la finca reial de Tatoi, on jeuen els seus pares. El Govern hel·lè va decidir ahir que Constantí de Grècia serà enterrat com una “persona privada”, és a dir, no rebrà sepultura amb honors de cap d’estat ni hi haurà capella ardent. No era així com li hauria agradat a la seua família, que havia plantejat aquesta possibilitat en una reunió amb el ministre d’Estat, Yorgos Yerapetritis. L’enterrament de l’exrei tampoc anirà a compte de l’erari públic. A més, Constantí no tenia la nacionalitat grega, ja que li va ser retirada el 1994 pel Govern d’Andreas Papandreou, com també es va fer amb la resta de membres de la família reial hel·lena. 

El primer ministre grec recorda els turbulents moments del rei

El primer ministre de Grècia, Kyriakos Mitsotakis, va enviar ahir un missatge de condolences per la mort de Constantí II. “El viatge ple d’esdeveniments de l’exrei va estar marcat per moments turbulents en la història moderna del país”, va obrir en el seu missatge. Va destacar la seua actitud discreta després que deixés de regnar a Grècia i va assenyalar que amb la seua defunció “s’escriu l’epíleg formal d’un capítol que es va tancar definitivament amb el referèndum de 1974”. “La història ara té la paraula. Ella jutjarà Constantí de manera justa i estricta. Perquè a l’home ja l’acompanya la tristesa i el respecte davant de la mateixa pèrdua de la vida. Envio les meues més sinceres condolences a la família”, va concloure el primer ministre hel·lè.