Rembrandt va utilitzar un compost únic per protegir la seua obra mestra

Una anàlisi en laboratoris d’avantguarda ha revelat un compost denominat formiat de plom en 'La Ronda de Nit’ de Rembrandt. Aquest descobriment, pioner en la història de l’estudi científic de la pintura, aporta noves dades sobre la tècnica pictòrica del segle XVII i la història de la conservació de l’obra mestra. L’estudi es publica a Angewandte Chemie.

La 'Ronda de Nit', pintada el 1642 i exposada avui al Rijksmuseum d’Amsterdam (Països Baixos), és una de les obres mestres més importants de Rembrandt i la seua obra d’art més important. En el marc de l’Operació Ronda de Nit 2019, el projecte més important d’investigació i conservació mai emprès per a l’obra mestra de Rembrandt, un equip internacional d’investigació va unir les seues forces per estudiar com reaccionen químicament i amb el temps els materials de la pintura.

L’equip de científics va combinar mètodes d’obtenció d’imatges a múltiples escales per estudiar químicament els materials utilitzats per Rembrandt a La ronda de nit. Es va aplicar directament a la pintura un instrument d’escanejat de rajos X desenvolupat a la Universitat d’Anvers (Bèlgica), mentre que petits fragments presos de la pintura es van estudiar amb microsondes de rajos X de sincrotró, en l’ESRF, el Sincrotró Europeu (França) i la instal·lació PETRA-III (Alemanya).

Aquests dos tipus d’anàlisi va revelar la presència d’un compost organometàl·lic inesperat: els formiats de plom. Aquest compost mai no s’havia detectat abans en pintures històriques: "En pintures, els formiats de plom només s’han assenyalat una vegada el 2020, però en pintures model (maquetes, pintures fresques). I apareix la sorpresa: no només descobrim formiats de plom, sinó que els identifiquem en zones on no hi ha pigment de plom, blanc, groc. Pensem que probablement desapareixen ràpid, per això no s’havien detectat fins ara en pintures de mestres antics", explica Víctor González, investigador del CNRS al laboratori de Fotofísica i Fotoquímica Supramolecular i Macromolecular (PPSM) (CNRS/ENS París-Saclay) i primer autor del treball.

Per què no ha desaparegut aquest? Para Katrien Keune, responsable científic del Rijksmuseum i professor de la Universitat d’Amsterdam (Països Baixos), aquesta troballa és clau per entendre millor Rembrandt: "En l’Operació Ronda de Nit ens centrem en la tècnica pictòrica de Rembrandt, l’estat del quadre i com podem conservar-lo millor per a les generacions futures. El formiat de plom ens dona noves i valuoses pistes sobre el possible ús de pintura a l’oli amb base de plom per part de Rembrandt i el possible impacte dels vernissos a l’oli de tractaments de conservació anteriors, així com sobre la complexa química dels olis històrics."

Quin és l’origen d’aquest compost? Pot aportar informació sobre les receptes del taller de Rembrandt o donar llum sobre els mecanismes químics actius a les capes de pintura antiga? Per respondre a aquestes preguntes, els científics van estudiar fragments presos de La ronda de nit i mostres model preparades al laboratori simulant les fórmules del pintor.

Van treballar amb la hipòtesi que Rembrandt utilitzava un medi orgànic (oli de llinosa) que contenia òxid de plom dissolt (litargirio de PbO) per potenciar les seues propietats secants. "Gràcies a les prestacions analítiques úniques de l’ESRF, la font de llum sincrotró més brillant del món, vam poder cartografiar la presència de formiatos a escala micromètrica i seguir la seua formació al llarg del temps", explica en un comunicat Marine Cotte, científica de l’ESRF. L’organització espacial dels compostos a microescala i la dinàmica de la seua formulació van permetre als investigadors suggerir noves hipòtesis sobre les condicions químiques de la seua cristal·lització in situ en capes de pintura antigues.

"A més d’aportar informació sobre les tècniques pictòriques de Rembrandt, aquesta investigació obre noves vies sobre la reactivitat dels pigments històrics i, per tant, sobre la conservació del patrimoni", explica Koen Janssens, professor de la Universitat d’Anvers. El següent pas de l’equip és continuar estudiant l’origen d’aquests formiats i comprovar si també podrien procedir de tractaments de restauració anteriors.