SEGRE

LACTÀNCIA

La revista 'The Lancet' denuncia que la lactància materna va a la baixa per la influència dels fabricants de llet de fórmula

El mitjà acusa les firmes d’aquest sector d’aprofitar-se de les emocions i dubtes dels pares així com de manipular la informació

La revista 'The Lancet' denuncia que la lactància materna va a la baixa per la influència dels fabricants de llet de fórmula

La revista 'The Lancet' denuncia que la lactància materna va a la baixa per la influència dels fabricants de llet de fórmulaEFE/ Sáshenka Gutiérrez

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Menys de la meitat de nadons reben lactància materna conforme a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una situació que un nou estudi científic considera que és conseqüència en gran part de la mercadotècnia que utilitzen els fabricants de llet de fórmula. L’OMS recomana que els nadons entirn en contacte amb el pit de les seues mares després de nàixer, la qual cosa només es fa en un de cada dos casos; i que la lactància materna sigui exclusiva durant els primers sis mesos de vida, circumstància que es produeix en menys del 50 % de casos.

Una investigació sobre la mercadotècnia de la indústria de la llet de substitució, que ha estat publicada a la revista científica The Lancet, acusa les principals firmes d’aquest sector d’aprofitar-se de les emocions i dubtes dels pares, així com de manipular la informació i generar vendes a costa de la salut i drets de les famílies". En aquest context, els negocis de la llet de fórmula augmenten malgrat que -contràriament al que el màrqueting transmet- aquest producte no ofereix al nadó ni a la mare els mateixos beneficis en termes de nutrició, salut i desenvolupament que la llet materna.

Una de les conclusions de la investigació és que es requereix un tractat legal internacional per acabar amb els abusos de la indústria de la llet de fórmula i que es reguli la seua capacitat d’influència en els polítics, així com en la societat, a través de tàctiques que cada vegada es basen més en les xarxes socials.

La ciència ha corroborat que els nadons tenen més possibilitats de sobreviure i de desenvolupar-se en tot el seu potencial quan han estat alletats amb llet materna. A més, la llet materna contribueix al desenvolupament del cervell, protegeix els nens de la malnutrició, de malalties infeccioses i de la mort, alhora que redueix el risc d’obesitat i malalties cròniques en etapes posteriors de la vida. Malgrat tots aquests beneficis, les dones s'enfronten a barreres importants per a la lactància, en particular períodes molt curts de baixes de maternitat -en cas que hi tinguin dret- i falta de suport als seus centres de treball i en els sistemes sanitaris. Segons les dades recents, 500 milions de dones no tenen cap protecció de maternitat. Així mateix, els estudis indiquen clarament que les dones amb almenys tres mesos de baixa (pagada o no) són un 50 % més proclius a continuar amb la lactància quan tornen a treballar en comparació amb les mares que han de retornar abans a les seues tasques professionals.

Les mares moltes vegades recorren a la llet de substitució perquè interpreten equivocadament que els seus nadons estiguin inquiets, plorin de forma persistent o tinguin un son irregular, i ho atribueixen al fet que la lactància no els està alimentant prou. "Però els patrons dels nadons no són els mateixos que els dels adults i l’agitació és comuna en els nadons. Quan les mares tenen prou suport, llavors aquestes preocupacions es poden resoldre sense recórrer a la llet de fórmula", assenyalen els investigadors.

Les mares, tanmateix, no ho tenen fàcil davant les afirmacions de la indústria, sobre tot el que aquesta assenyala que la llet que fabriquen és la solució als problemes de son, còlics o altres que pot estar experimentant el nadó, o que aquest producte els farà més intel·ligents. "Existeixen etiquetes que utilitzen paraules com cervell, neuro o coeficient intel·lectual amb imatges de desenvolupament precoç, però els estudis no mostren cap benefici d’aquests productes", assegura l’estudi.

tracking