Un estudi en ratolins obre el camí d'una píndola anticonceptiva per a homes

Un fàrmac anticonceptiu experimental i provat en ratolins redueix de forma ràpida i temporal la fertilitat masculina en aquests animals, perquè atura durant unes hores la capacitat de moviment dels espermatozoides. Aquesta troballa que publica Nature Communications pot suposar un avenç|avanç en els esforços per desenvolupar una píndola anticonceptiva masculina, que podrien prendre els homes poc abans de l’activitat sexual i recuperarien la fertilitat l’endemà.

L’estudi coordinat per Jochen Buck del Weill Cornell Medicine (Estats Units) va descobrir que els inhibidors solubles d’un enzim anomenat adenilil ciclasa (sAC) poden reduir la motilitat dels espermatozoides en ratolí i en humans. sAC és un enzim essencial per activar la capacitat dels espermatozoides de nadar i madurar, de manera que puguin viatjar pel tracte reproductor femení i fecundar un òvul.

L’equip va desenvolupar un compost, anomenat TDI-11816, que inactiva la sAC. Injectat a ratolins fa que produeixin espermatozoides que no poden impulsar-se cap endavant i impedia la seua maduració.

El compost no interferia en el comportament sexual dels animals, però la fertilitat s’eliminava en les hores següents a l’administració del fàrmac. Una única dosi d’aquest compost immobilitza els espermatozoides de ratolins fins dos hores i mitja. A les tres hores, alguns espermatozoides comencen a recuperar la motilitat i a les 24 hores, gairebé tots han recuperat el moviment normal. L’eficàcia anticonceptiva era del 100 % en les dos primeres hores i del 91 % en les tres primeres hores. L’estudi indica que no es van observar efectes negatius per a la salut quan aquests fàrmacs es van administrar de forma continuada durant sis setmanes.

Encara que en la majoria dels experiments, el fàrmac es va administrar com a injecció, els autors també van veure que la motilitat espermàtica dels ratolins es reduïa en nivells similars després de l’administració oral.

Un estudi d’un altre equip indica que els homes que mancaven del gen que codifica el sAC eren estèrils, però fora d’això estaven sans, el que va tranquil·litzar l’equip quant que la inhibició del sAC podria ser una opció anticonceptiva segura, va explicar el centre Weill Cornell Medicine en un comunicat. "El nostre inhibidor actua en 30 minuts o una hora", va assenyalar una altra de les signants Melaine Balbach. "Tots els altres anticonceptius masculins experimentals hormonals o no hormonals tarden setmanes a reduir el recompte d’espermatozoides o incapacitar-los per fecundar òvuls".

La científica va considerar que, ja que els inhibidors de la sAC desapareixen en qüestió d’hores i els homes només els prendrien quan i amb la freqüència necessària, podrien permetre’ls prendre decisions quotidianes sobre la seua fertilitat. Els investigadors afirmen que el seu treball|feina aporta una prova de concepte que els inhibidors solubles de l’adenilil ciclasa tenen el potencial de proporcionar un anticonceptiu oral segur, a demanda, no hormonal i reversible per als homes.

L’equip ha de continuar investigant per determinar si aquests fàrmacs funcionaran eficaçment en humans i identificar possibles efectes secundaris, i ja està treballant en la fabricació d’inhibidors de sAC més adequats per al seu ús en humans. A més, repetirà els experiments en un altre model d’animal, la qual cosa establirien les bases per a assajos clínics en humans que comprovarien l’efecte de la inhibició de sAC en la motilitat espermàtica d’homes sans, va detallar Buck.

La investigació sobre anticonceptius orals masculins s’ha estancat, en part perquè els possibles anticonceptius per a homes han de superar un llistó molt més alt quant a seguretat i efectes secundaris, va assenyalar un altre dels signants de la investigació Lonny Levin.

En aquest sentit, va indicar que com els homes no corren els riscos associats a un embaràs, "es dona per descomptat que toleraran malament els possibles efectes secundaris dels anticonceptius".