El 20% dels adolescents espanyols tindrà un trastorn mental al llarg de la seua vida, segons un expert

Un de cada cinc adolescents espanyols (un 20 per cent) complirà al llarg de la seua vida amb els requisits diagnòstics per tenir un trastorn mental, segons l’acadèmic de la Real Academia Nacional de Medicina d’Espanya (RANME), el professor Celso Arango, partint de dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb motiu de la seua sessió científica 'La salud mental de la población infanto-juvenil. Tiempo de acción'.

L’expert en Psicologia Mèdica afirma que malgrat que "en l’esquizofrènia, el trastorn bipolar o l’autisme també hi influeix la genètica", els canvis generacionals "que passen massa ràpid" tenen "molt a veure amb els trastorns mentals".

Mentre que les taxes de supervivència després de patir un tumor o un ictus cada any són més grans, aquest acadèmic lamenta que "en el camp de la salut mental sigui al contrari i que les xifres cada vegada siguin pitjors perquè el nombre de morts per suïcidi va en augment, igual com la prevalença de trastorns mentals en la població jove."

En aquest sentit, el professor Arango assenyala que "el fet de passar cada vegada més temps davant d’un mòbil o una pantalla, accedir a determinats continguts no adequats, a més amb fulminant rapidesa, el consum voraç de les xarxes socials i les relacions socials que es formen a partir d’elles", així com l’accés a noves substàncies, "són massa canvis per al cervell".

En l’actualitat, entre els trastorns mentals més freqüents destaquen la depressió, els trastorns adaptatius com a resultat de visualitzar una agressió sexual, ser víctima de bullying o tenir un accident, i l’ansietat.

Així mateix, la forma en què es manifesten els trastorns mentals també ha canviat aquests últims anys. "Abans l’adolescent sentia irritabilitat o tenia un pitjor rendiment acadèmic; no obstant, ara s’autolesionen, es fan talls, esgarrapades, es pessiguen...", destaca l’expert.

"Encara que aquestes accions no responguin sempre al desig de morir, sí que és una manera de suplir el dolor emocional amb el dolor físic, perquè mentre s’estan tallant físicament s’estan oblidant del seu dolor emocional, per a ells és més suportable", afegeix.

De la mateixa manera, el professor Arango subratlla que un altre factor per tenir en compte són els continguts audiovisuals que consumin els joves que ja pateixen trastorns mentals, ja que "quan els suïcidis es tracten com si fossin una solució 'digna' per a problemes de la vida diària o fins i tot s’idealitzen, s’han vist efectes molt negatius".

En aquest sentit, posa de manifest "un estudi publicat on s’observa que, després de l’emissió de la sèrie 'Per tretze raons’ als Estats Units, els suïcidis entre adolescents de 10 a 17 anys van augmentar un 29 per cent un mes més tard que s’estrenés la sèrie".

Per reduir aquestes dades, l’acadèmic fa especial èmfasi en la importància d’invertir més en unes "bones cures perinatals, durant l’embaràs, el part i en la interacció entre mare i fill a fi de fer vincles segurs". A més, destaca el paper que juguen els centres educatius a l’hora d’evitar traumes infantils com l’assetjament escolar, els abusos físics i sexuals i altres negligències.

"La nostra especialitat no requereix grans infraestructures tècniques, sinó persones, el factor humà aquí és fonamental, i Espanya no compta amb els professionals que es necessiten, provocant les actuals llargues llistes d’espera", afirma aquest especialista.

Per aquesta raó, aplaudeix el fet que aquest any s’hagi posat en funcionament a la Comunitat de Madrid, gràcies a un conveni entre les conselleries d’Educació i Sanitat i la Fundación Alicia Koplowitz, un programa pioner a Espanya per millorar el benestar emocional i salut mental a les escoles, seguint les recomanacions de l’OMS.