Beneficis i perills de la cervesa: què passa al teu cos quan en prens amb moderació o en excés

El consum de cervesa presenta diversos efectes en l’organisme humà, tant beneficiosos com perjudicials, depenent fonamentalment de la quantitat i freqüència d’ingesta. Els estudis científics més recents de 2025 confirmen que la moderació és clau per aprofitar els seus possibles avantatges per a la salut, mentre que l’excés pot derivar en conseqüències negatives curt i llarg termini.

Segons investigacions actualitzades per la Societat Espanyola de Nutrició el gener de 2025, el consum responsable de cervesa podria relacionar-se amb certs beneficis per a la salut cardiovascular gràcies als antioxidants presents en aquesta beguda. Tanmateix, els experts adverteixen que aquests efectes positius només s’observen quan es manté un patró de consum moderat, establert generalment en una beguda diària per a dones i fins dos per a homes, sempre dins d’un context d’alimentació equilibrada i estil de vida saludable.

L’evidència científica també assenyala que l’excés habitual de cervesa està directament vinculat amb problemes de salut greus, incloent malalties hepàtiques, dependència alcohòlica i alteracions metabòliques. Per això, les autoritats sanitàries espanyoles mantenen campanyes permanents de conscienciació sobre els riscos associats al consum excessiu de begudes alcohòliques, incloent la cervesa, que continua sent una de les begudes més consumides al nostre país.

Beneficis potencials del consum moderat

Els efectes positius del consum moderat de cervesa han estat objecte de nombrosos estudis científics durant l’última dècada. Entre els més destacats, els beneficis per a la salut cardiovascular ocupen un lloc prominent. Els antioxidants presents a la cervesa, particularment els flavonoides derivats del llúpol i l’ordi, poden contribuir a millorar la salut del cor reduint l’oxidació del colesterol LDL, segons un estudi publicat per la Universitat de Barcelona a començaments de 2025.

Un altre aspecte positiu relacionat amb el consum moderat de cervesa és la seua aportació a la salut òssia. El silici present en aquesta beguda fermentada contribueix a l’augment de la densitat òssia, la qual cosa podria jugar un paper preventiu davant malalties com l’osteoporosi. Investigacions realitzades pel Centre Nacional d’Investigacions Òssies durant 2024 van confirmar aquesta correlació, encara que sempre supeditada a un consum responsable.

Resulta també significativa la relació entre un consum moderat i un possible menor risc de desenvolupar diabetis tipus 2. Diversos estudis epidemiològics han trobat associacions estadístiques entre el consum ocasional de cervesa i una millor sensibilitat a la insulina. No obstant, els investigadors de l’Institut de Salut Carles III adverteixen que aquests beneficis es neutralitzen completament quan el consum es torna excessiu.

Les propietats diürètiques de la cervesa constitueixen un altre efecte positiu destacable. En estimular la producció d’orina, pot afavorir l’eliminació de toxines i contribuir al manteniment de la salut renal. Tanmateix, aquest mateix efecte pot provocar deshidratació si no es compensa adequadament amb la ingesta d’aigua, especialment en èpoques de calor intensa.

Riscos associats al consum excessiu

Entre els efectes negatius més evidents del consum excessiu de cervesa destaca el seu impacte en el pes corporal. Amb aproximadament 45 calories per cada 100 ml, el consum habitual pot contribuir significativament a l’augment de pes i afavorir l’obesitat. Els estudis metabòlics realitzats durant 2024 per la Societat Espanyola d’Endocrinologia van confirmar que l’excés calòric procedent de begudes alcohòliques resulta especialment problemàtic per la seua baixa capacitat per generar sacietat.

Les conseqüències hepàtiques representen un dels riscos més greus. El fetge, òrgan encarregat de metabolitzar l’alcohol, pot patir danys progressius que derivin en patologies com a esteatosi, hepatitis alcohòlica i, en casos severs, cirrosi. Les dades del Sistema Nacional de Salut indiquen que aproximadament un 30% dels ingressos hospitalaris per problemes hepàtics el 2024 van estar relacionats amb el consum excessiu d’alcohol, inclosa la cervesa.

Un altre aspecte preocupant és l’alteració del patró de son. Encara que inicialment l’alcohol pot facilitar la conciliació del son, múltiples investigacions demostren que afecta negativament les fases profundes del descans, reduint la seua qualitat i provocant efectes diürns com a somnolència, falta de concentració i alteracions de l’estat d’ànim. L’Institut del Son de Madrid va publicar el març de 2025 un estudi que correlaciona el consum regular d’alcohol amb un increment del 35% en els trastorns del son.

El risc de desenvolupar dependència constitueix una altra conseqüència potencialment greu. El consum habitual pot generar tolerància, requerint quantitats progressivament majors per obtenir els mateixos efectes, i eventualment dependència física i psicològica. Les estadístiques dels centres de desintoxicació espanyols reflecteixen que aproximadament un 15% dels pacients tractats el 2024 presentaven problemes principalment relacionats amb el consum de cervesa.

Impacte en la salut digestiva i mental

El sistema digestiu també pot veure’s afectat negativament pel consum excessiu de cervesa. L’alcohol irrita la mucosa gàstrica, podent provocar gastritis, reflux i, en casos severs, úlceres. Els gastroenteròlegs adverteixen que el consum habitual pot interferir amb l’absorció de nutrients essencials com l’àcid fòlic, vitamines del grup B i minerals.

Quant a la salut mental, la relació entre el consum excessiu d’alcohol i els trastorns psicològics està àmpliament documentada. La cervesa, com a beguda alcohòlica, no és una excepció. Estudis recents de la Societat Espanyola de Psiquiatria han establert correlacions significatives entre el consum abusiu i més incidència de depressió, ansietat i alteracions del comportament. Particularment preocupant resulta el seu efecte en adolescents i adults joves, els cervells dels quals encara estan en desenvolupament.

Pautes per a un consum responsable

Les autoritats sanitàries espanyoles, en línia amb organismes internacionals, han establert directrius clares sobre el que constitueix un consum moderat d’alcohol. Per a la cervesa, aquestes recomanacions es tradueixen en no superar una beguda diària per a dones (aproximadament 330 ml) i fins dos per a homes. Aquestes quantitats s’han de considerar com a límits màxims, no com a objectius de consum regular.

A més, es desaconsella completament el consum de cervesa o altres begudes alcohòliques en determinades circumstàncies: menors d’edat, dones embarassades o en període de lactància, persones amb certes condicions mèdiques o que prenen medicaments incompatibles amb l’alcohol, i els qui han de realitzar activitats que requereixen plena atenció, com conduir o manipular maquinària.

Els experts en nutrició i salut pública recomanen alternar el consum de cervesa amb aigua per minimitzar els efectes de la deshidratació, no beure amb l’estómac buit i establir dies lliures d’alcohol per evitar l’habituació. Aquestes pràctiques, juntament amb un estil de vida actiu i una alimentació equilibrada, permeten un enfocament més saludable cap al consum ocasional de cervesa.

Què és la cervesa i com es produeix?

La cervesa és una beguda alcohòlica mil·lenària obtinguda mitjançant la fermentació de cereals, principalment ordi maltat, al qual s’afegeix llúpol com a agent aromatitzant i estabilitzador. El seu procés d’elaboració consta de diverses fases que inclouen el maltat, maceració, cocció, fermentació, maduració i envasament. La varietat de cerveses disponibles al mercat és immensa, des de les lager més lleugeres fins a les ale més robustes, stouts, porters i cerveses de blat, cada una amb perfils de sabor distintius i graduacions alcohòliques variables.

A Espanya, la tradició cervesera ha experimentat un notable auge en l’última dècada, amb l’aparició de nombroses microcerveseries artesanals que complementen l’oferta de les grans marques industrials. Segons dades de l’Associació de Cervesers d’Espanya, el consum mitjà per habitant es va situar en 52 litres anuals el 2024, xifra que posiciona el nostre país entre els deu consumidors europeus més importants.

Influeix el tipus de cervesa en els seus efectes sobre la salut?

La composició nutricional i el contingut alcohòlic varien significativament segons el tipus de cervesa, la qual cosa pot influir en els seus efectes sobre l’organisme. Les cerveses artesanals o sense filtrar solen conservar més llevats i compostos bioactius, la qual cosa podria incrementar la seua aportació de vitamines del grup B i antioxidants. D’altra banda, les cerveses amb més graduació alcohòlica comporten riscos més elevats per a la salut quan es consumin en les mateixes quantitats que varietats més lleugeres.

Les cerveses sense alcohol representen una alternativa cada vegada més popular, amb un mercat que ha crescut un 25% a Espanya durant 2024 segons dades del sector. Aquestes variants mantenen part dels compostos beneficiosos derivats de l’ordi i el llúpol, mentre eliminen els riscos associats a l’alcohol. Tanmateix, els experts adverteixen que el seu perfil calòric pot continuar sent significatiu, especialment en persones que controlen el seu pes.

Com afecta l’edat al processament de la cervesa?

La capacitat de l’organisme per metabolitzar l’alcohol disminueix amb l’edat a causa de canvis fisiològics com la reducció de massa hepàtica i flux sanguini al fetge. Això significa que les persones grans poden experimentar els efectes de l’alcohol de forma més intensa i prolongada, fins i tot amb quantitats moderades. Els estudis geriàtrics realitzats el 2024 per la Universitat de Navarra van demostrar que a partir dels 65 anys, la tolerància a l’alcohol pot reduir-se fins en un 40% respecte a l’edat adulta primerenca.

D’altra banda, l’adolescència i joventut primerenca constitueixen períodes especialment vulnerables. El cervell continua el seu desenvolupament fins aproximadament els 25 anys, i l’exposició a l’alcohol durant aquesta etapa pot interferir amb la maduració neuronal, afectant funcions cognitives i emocionals. Les polítiques de salut pública a Espanya han reforçat durant 2025 les campanyes dirigides específicament a prevenir el consum primerenc d’alcohol, incloses la cervesa, pels seus potencials efectes en el desenvolupament neurològic.