L’emancipació juvenil a Espanya cau al mínim des de 2006: només el 14,8% aconsegueix independitzar-se
Els baixos salaris i l’encariment de l’habitatge dificulten que els joves abandonin la casa familiar
Una parella de joves en un parc.
La taxa d’emancipació juvenil a Espanya ha caigut al seu nivell més baix des de 2006, segons revela un informe d’UGT. Només el 14,8% dels joves ha aconseguit independitzar-se en el primer semestre de 2024, malgrat les millores en estabilitat laboral després de la reforma de 2021 i l’augment del Salario Mínimo Interprofesional. Els baixos sous i l’encariment de l’habitatge continuen sent els principals obstacles perquè els joves puguin abandonar la casa familiar.
El salari mitjà d’una persona jove el 2023 era de 20.240,3 euros bruts a l’any, un 25,8% inferior a la mitjana nacional. A més, un de cada cinc joves (20,1%) estava en risc de pobresa, una taxa superior al 17,4% del conjunt del país. El 41,7% de la població jove no té capacitat per afrontar despeses imprevistes i un 36,4% no pot permetre’s ni una setmana de vacances.
L’atur continua afectant significativament la joventut, especialment als menors de 25 anys. La taxa d’atur assoleix el 38,8% entre els 16 i 19 anys, i el 22% en el grup de 20 a 24 anys. El 2023, l’edat mitjana d’emancipació a Espanya va ser de 30,4 anys, la segona més alta en dos dècades i molt per sobre de la mitjana europea de 26,3 anys.
Variacions en la taxa d’emancipació segons edat i gènere
La taxa d’emancipació juvenil presenta importants diferències depenent de la franja d’edat. Entre els joves de 16 a 24 anys, només el 3,8% ha aconseguit independitzar-se, mentre que en el grup de 25 a 29 anys, la xifra ascendeix al 34,6%. També s’observen disparitats per sexe, amb una taxa d’emancipació del 17,1% entre les dones davant el 12,6% registrat entre els homes.
L’accés a l’habitatge, un "obstacle insalvable" per a la joventut
Només el 29% dels joves emancipats té un habitatge en propietat, davant el 75,1% del total de la població. El 56,6% dels joves viu de lloguer, un 8,1% més que fa una dècada. Segons el Consell de la Joventut d’Espanya, la mitjana de preus del lloguer ascendeix a 968 euros mensuals, la qual cosa suposa el 92,1% del salari mitjà net d’un jove. Llogar una habitació implica destinar de mitjana el 36,2% del salari, per sobre del llindar recomanat del 30%.
Comprar un habitatge resulta "inviable" per a la majoria dels joves a causa de l’elevat cost de les hipoteques i la falta d’estalvis. S’estima que l’entrada requereix un desemborsament mitjana de 56.868 euros, equivalent a 4,4 vegades el salari anual d’un jove.
Augment del preu del lloguer i propostes de solució
Entre 2015 i 2022, el preu del lloguer a Espanya ha augmentat un 28,6%, amb increments encara majors en algunes comunitats autònomes i ciutats. Davant d’aquesta situació, UGT i RUGE plantegen regular el preu del lloguer en zones tensades, ampliar el parc públic d’habitatge i reforçar els ajuts a l’emancipació, com el Bo Jove de Lloguer. També exigeixen millorar la qualitat de l’ocupació juvenil, incloent un augment dels salaris i una reducció del treball a temps parcial involuntari.
"L’ocupació juvenil ha millorat, però la taxa d’emancipació ha empitjorat. Això demostra que el problema ja no és només la precarietat laboral, sinó l’especulació salvatge al mercat immobiliari. Cal regular els preus del lloguer i frenar l’especulació voraç que s’ha apropiat de les nostres cases", ha declarat Eduardo Magaldi, portaveu confederal de RUGE.
