Dia de la Dona: Per què es commemora el 8 de març?
La data sorgeix com a símbol de lluita per la igualtat després de successos històrics relacionats amb les treballadores tèxtils i les seues reivindicacions laborals

Manifestacions del 8 M a Lleida.
El 8 de març, data en què se celebra el Día Internacional de la Dona a tot el món, representa molt més que una simple commemoració. Aquesta jornada, reconeguda oficialment per les Nacions Unides, simbolitza dècades de lluita per la igualtat de drets i constitueix un recordatori dels sacrificis i èxits aconseguits pel moviment feminista al llarg de la història.
L’origen d’aquesta assenyalada data es remunta a començaments del segle XX, concretament a 1908, quan milers de treballadores del sector tèxtil a Nova York es van declarar en vaga per protestar per les seues pèssimes condicions laborals. Aquestes dones reclamaven millores salarials, reducció de jornades laborals que llavors superaven les 12 hores diàries, i el dret al sufragi. Les seues manifestacions van ser durament reprimides, però van establir les bases per a un moviment que aniria guanyant força amb el pas dels anys.
Un esdeveniment tràgic marcaria definitivament la història d’aquesta lluita. El 25 de març de 1911, un devastador incendi a la fàbrica Triangle Shirtwaist de Nova York va provocar la mort de 146 treballadores tèxtils, la majoria d’elles dones immigrants. Aquest succés va posar de manifest les terribles condicions de seguretat en què treballaven i va generar una onada d’indignació internacional que impulsaria canvis legislatius significatius.
L’establiment oficial del 8 de març
La consolidació del 8 de març com a data commemorativa té un moment clau el 1910, durant la Segunda Conferencia Internacional de Dones Socialistes celebrada a Copenhaguen (Dinamarca). Allà, l’activista alemanya Clara Zetkin va proposar d’establir un dia internacional dedicat a les dones treballadores. La proposta va ser aprovada per unanimitat per representants de 17 països, encara que inicialment no es va fixar una data concreta.
Seria a partir de 1914, coincidint amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, quan el 8 de març va començar a utilitzar-se de manera més generalitzada. El 1917, les dones russes van triar precisament aquell dia per iniciar una vaga per "pa i pau" que contribuiria significativament a la caiguda del règim tsarista. Des d’aleshores, el 8 de març va quedar vinculat definitivament a la lluita feminista.
No obstant, la institucionalització definitiva arribaria molt més tard. El 1975, l’ONU va oficialitzar el 8 de març com Día Internacional de la Dona, atorgant-li reconeixement mundial i contribuint a la seua consolidació al calendari internacional.
Evolució de les reivindicacions al llarg del temps
Les demandes del moviment feminista han anat evolucionant al llarg dels anys. Si bé les primeres lluites es van centrar en qüestions bàsiques com el dret al vot (sufragisme) i millores laborals, amb el temps les reivindicacions s’han ampliat per incloure tots els àmbits de la societat.
En l’actualitat, el 8 M, com també es coneix aquesta jornada, s’ha convertit en una data per visibilitzar problemes com la bretxa salarial, que a Espanya se situa entorn de l’11,9% segons dades de l’INE; la violència masclista, que el 2023 va causar 55 víctimes mortals al nostre país; o el "sostre de vidre" que limita l’accés de les dones a llocs de responsabilitat.
Quins són els principals reptes pendents en matèria d’igualtat?
Malgrat els avanços aconseguits durant més d’un segle de lluita feminista, els experts assenyalen que encara queda un llarg camí per recórrer. La conciliació laboral continua sent una assignatura pendent: les dones dediquen de mitjana 26,5 hores setmanals a feines de casa i cures no remunerades, davant les 14 hores dels homes.
La representació femenina en consells d’administració de grans empreses amb prou feines assoleix el 33% a Espanya, i només el 3,8% de les empreses de l’IBEX 35 estan dirigides per dones. En l’àmbit acadèmic i científic, encara que les dones representen més del 50% dels estudiants universitaris, la seua presència disminueix dràsticament en llocs d’investigació sènior.
Una altra de les grans preocupacions continua sent la violència contra les dones. Segons dades del Ministeri d’Igualtat, a Espanya es presenten més de 150.000 denúncies anuals per violència de gènere, xifra que els experts consideren inferior a la realitat a causa dels casos no denunciats.
L’impacte de la pandèmia en la igualtat de gènere
La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha tingut un impacte especialment negatiu en la situació de les dones. Diversos estudis, com el publicat per l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, han posat de manifest que la pandèmia ha ampliat les bretxes existents.
Les dones han estat sobrerepresentades als sectors més afectats per la crisi econòmica derivada de la pandèmia, com l’hostaleria o el comerç minorista. A més, el tancament d’escoles i serveis de cures va provocar un augment de la càrrega de treball domèstic, que hi va recaure principalment.
D’altra banda, els períodes de confinament van provocar un repunt de la violència masclista. Les trucades al 016 (telèfon d’atenció a víctimes) van augmentar un 61,1% durant el primer estat d’alarma, segons dades oficials.