Què és l’efecte 'mirall brut’ de la Terra que accelera el canvi climàtic?

Un recent estudi científic ha revelat un preocupant fenomen conegut com a "efecte mirall brut", mitjançant el qual les àrees ennuvolades sobre els oceans estan reflectint menys radiació solar cap a l’espai que en dècades anteriors. Aquesta alteració funciona com un amplificador de l’efecte d’hivernacle, accelerant significativament el ritme del canvi climàtic a nivell mundial. La investigació, publicada a la prestigiosa revista Environmental Research Letters, aporta noves claus per entendre l’inusual escalfament global registrat durant 2023.

Els investigadors de la Universitat de Reading han identificat que aquest enfosquiment està passant en diverses regions oceàniques, destacant especialment les zones ennuvolades davant les costes de Califòrnia i Namíbia. També s’observa aquest fenomen en els marges de l’Antàrtida, on el significatiu desglaç marí recent contribueix a una absorció de radiació solar més elevada per part de les aigües oceàniques. El professor Richard Allan, autor principal de l’estudi, explica la situació amb una metàfora esclaridora: "Pensi en la Terra com un mirall que reflecteix la llum solar cap a l’espai. Amb el temps, aquest mirall s’està embrutant, particularment sobre els nostres oceans, on els núvols estan canviant. Això significa que s’està absorbint més energia solar en lloc de reflectir-se, la qual cosa se suma a l’escalfament causat per les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle."

Els científics van analitzar específicament l’escalfament ocorregut entre 2022 i 2023, descobrint que la superfície oceànica es va escalfar a un ritme fins i tot més accelerat del que podria justificar-se únicament per l’increment en l’absorció d’energia. Aquesta observació els va portar a plantejar dos possibles explicacions: o bé la calor es concentrava en capes oceàniques menys profundes de l’habitual, o bé la calor addicional emmagatzemada en capes més profundes estava retornant a la superfície. La segona hipòtesi concorda amb el desenvolupament de les condicions d’El Niño durant 2023, quan les aigües càlides de les profunditats van ascendir a la superfície al Pacífic.

Les causes de l’enfosquiment dels núvols

Els experts encara debaten sobre les causes precises d’aquest fenomen. Allan assenyala: "Un enigma important per resoldre és si els núvols s’estan fonent a mesura que augmenten les temperatures com un espill que s’entela o si la disminució de la contaminació de l’aire que il·luminava artificialment l’espill com un aerosol de neteja ara està desapareixent". Aquesta incertesa resulta crucial per als models climàtics, ja que determinar el mecanisme exacte permetria predir amb més precisió quant escalfament global passarà i a quina velocitat avançarà en les pròximes dècades.

L’estudi també ha identificat que l’est de la Xina està reflectint menys llum solar de l’esperat, probablement com a conseqüència de les exitoses polítiques per reduir la contaminació atmosfèrica. Aquesta troballa presenta una paradoxa interessant: mentre la reducció de partícules contaminants millora considerablement la salut pública, un aire més net també permet que més quantitat de radiació solar travessi l’atmosfera i els núvols fins assolir la superfície terrestre, el que incrementa l’escalfament provocat pels gasos amb efecte d’hivernacle.

El paper dels aerosols en el clima global

La investigació suggereix que la reducció de partícules d’aerosol sobre la Xina podria estar influint en els patrons climàtics més enllà de les seues fronteres nacionals. Aquest efecte transfronterer podria estar modificant els patrons de nuvolositat i temperatura a tota la regió del Pacífic nord a través dels corrents de vent atmosfèric, creant així un impacte global a partir de canvis locals en la qualitat de l’aire.

Els aerosols atmosfèrics —diminutes partícules suspeses en l’aire— juguen un paper complex en el sistema climàtic. D’una banda, alguns tipus d’aerosols, com els sulfats produïts per la crema de combustibles fòssils, tendeixen a refredar l’atmosfera en reflectir la llum solar de tornada a l’espai. D’altra banda, partícules com el sutge absorbeixen la radiació solar i escalfen l’entorn. La reducció d’emissions contaminants, encara que beneficiosa des de molts aspectes, pot paradoxalment eliminar l’"efecte para-sol" que algunes partícules proporcionaven.

Per què va ser el 2023 un any de calor rècord?

El professor Allan destaca que "el notable enfosquiment global ajuda a explicar per què vam veure un escalfament sense precedents el 2023". L’any passat va batre tots els rècords de temperatura global, amb múltiples mesos consecutius superant les marques històriques. Aquest fenomen de l’espill brut sembla haver contribuït significativament a aquest escalfament extrem, juntament amb altres factors com la intensificació del fenomen d’El Niño i el continu augment de les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle en l’atmosfera.

Les dades indiquen que la temperatura mitjana global el 2023 va superar en 1,18 °C els nivells preindustrials segons la Organización Meteorológica Mundial, atansant-se perillosament al llindar d’1,5 °C establert en l’Acord de París com a límit per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic.

Com influeix el canvi en la reflectivitat oceànica en el nostre clima?

El canvi en la capacitat reflectora dels núvols sobre els oceans —conegut tècnicament com a albedo— té conseqüències directes en el balanç energètic del planeta. Una menor reflectivitat significa que més energia solar és absorbida per la superfície oceànica, la qual cosa augmenta la temperatura de l’aigua i, conseqüentment, la temperatura atmosfèrica global.

Aquest procés pot desencadenar un cercle viciós: l’augment de temperatura provoca més evaporació, la qual cosa pot alterar encara més els patrons de formació de núvols, potencialment reduint encara més la seua capacitat reflectora. Els científics consideren fonamental comprendre aquests mecanismes de retroalimentació per millorar les projeccions climàtiques futures.

Quines mesures podrien mitigar aquest efecte?

La investigació suggereix que, encara que la reducció de la contaminació atmosfèrica és essencial per a la salut humana i ambiental, s’ha d’acompanyar d’una reducció encara més agressiva de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per contrarestar el potencial efecte escalfador addicional. Les estratègies de mitigació del canvi climàtic hauran de tenir en compte aquesta complexa interacció entre la qualitat de l’aire i el balanç energètic planetari.

Els científics assenyalen que aquestes troballes reforcen la urgència d’assolir els objectius de neutralitat de carboni establerts per la comunitat internacional. Sense una ràpida transició cap a energies renovables i una economia baixa en carboni, aquest efecte d’"espill brut" podria amplificar encara més l’escalfament global en les pròximes dècades, portant al planeta cap a escenaris climàtics cada vegada més extrems i impredictibles.