Ni poma ni plàtan: menjar aquesta fruita diàriament millora la sensibilitat a la insulina

Un recent estudi de l’Institut de Tecnologia d’Illinois (Estats Units) ha revelat que el consum diari de dos tasses de mango, equivalent a amb prou feines unes 100 calories, pot contribuir significativament a reduir els nivells de concentració d’insulina i millorar la sensibilitat a aquesta hormona en adults amb sobrepès o obesitat que pateixen inflamació crònica de baix grau.

Els resultats, publicats a la prestigiosa revista científica 'Nutrients', posen de manifest com determinades eleccions dietètiques, aparentment senzilles, podrien jugar un paper fonamental en la reducció del risc de malalties cròniques com la diabetis tipus 2, condició estretament vinculada a la salut cardiovascular.

La investigació, que va comptar amb la participació de 48 adults amb edats compreses entre els 20 i 60 anys, va analitzar l’impacte del consum de mangos frescos en comparació amb un aliment de control calòric similar (gelats italians) sobre la inflamació i la sensibilitat a la insulina en persones amb sobrepès i obesitat que presentaven inflamació crònica lleu.

Beneficis mesurables en la regulació de la glucosa

Les troballes de l’estudi no deixen lloc a dubtes: els participants que van incorporar mango a la seua dieta van experimentar reduccions notables en la resistència a la insulina, segons els mesuraments realitzats mitjançant el Model d’Avaluació de l’Homeòstasi de la Resistència a la Insulina (HOMA-IR, per les seues sigles en anglès).

A més, la funció de les cèl·lules beta pancreàtiques —responsables de produir i alliberar insulina per gestionar les concentracions normals de glucosa— va millorar considerablement quan es va avaluar mitjançant l’índex de disposició (DI), un marcador essencial que indica l’eficàcia amb què l’organisme regula els nivells de sucre en sang.

Després de tot just quatre setmanes, les concentracions d’insulina en resposta a una prova de tolerància oral a la glucosa (PTOG) en el grup que va consumir mango eren significativament inferiors a les registrades a l’inici de l’estudi. Al contrari, en el grup de control no es van observar canvis rellevants en aquest aspecte.

"Controlar la glucèmia no consisteix únicament a vigilar els nivells de sucre en sang, sinó també a millorar la sensibilitat a la insulina", afirma la doctora Indika Edirisinghe, professora de Ciència dels Aliments i Nutrició. "El nostre estudi suggereix que afegir mangos frescos a la dieta pot ser una forma senzilla i agradable per a les persones amb sobrepès o obesitat d’afavorir una millor funció de la insulina i reduir el risc de diabetis tipus 2".

Estabilitat en el pes corporal malgrat l’aportació calòrica

Un aspecte particularment cridaner de l’estudi és que, malgrat que ambdós grups van consumir aliments amb una aportació calòrica comparable, la composició corporal es va mantenir estable entre els qui van menjar mango. En canvi, el grup de control va experimentar un lleuger però significatiu augment de pes.

Els resultats d’aquesta investigació, finançada per la Junta Nacional del Mango dels Estats Units, també van mostrar que els marcadors d’inflamació (IL-6, TNFa, hs-CRP) i els nivells de glucosa no van presentar diferències significatives entre ambdós grups en concloure l’estudi. Aquesta troballa posiciona al mango com una alternativa cardiosaludable davant altres aliments dolços de similar aportació calòrica.

Tampoc no es van registrar variacions entre les intervencions quant als nivells de colesterol total en dejú, colesterol LDL, colesterol HDL o triglicèrids, el que reforça encara més els beneficis integrals d’aquesta fruita tropical.

Què és el mango i quines són les seues propietats nutricionals?

El mango (Mangifera indica) és una fruita tropical originària del sud d’Àsia, específicament de la regió indiobirmana, encara que actualment es conrea a nombroses zones tropicals i subtropicals del planeta. És reconegut per la seua polpa carnosa de color groc-ataronjat i el seu característic sabor dolç.

Des del punt de vista nutricional, el mango destaca per ser una excel·lent font de vitamines, especialment vitamina C i vitamina A (en forma de beta-carotè). També aporta minerals com a potassi i magnesi, així com fibra dietètica. Un mango mitjà conté aproximadament 100-135 calories, depenent de la seua mida i varietat.

A més dels beneficis sobre la sensibilitat a la insulina descrits en aquest estudi, investigacions prèvies han associat el consum de mango amb efectes antiinflamatoris i antioxidants, gràcies al seu contingut en polifenols i altres compostos bioactius com la mangiferina.

Com afecta el consum de fruites al control de la diabetis?

La doctora Edirisinghe destaca un aspecte fonamental que desmitifica certes creences populars: "La millora de la sensibilitat a la insulina en el grup del mango, sense canvis en el pes corporal, és digna d’esment, ja que refuta les idees errònies sobre el contingut natural de sucre del mango i el seu impacte a l’obesitat i la diabetis." I afegeix: "Aquests resultats donen suport a investigacions anteriors que demostren que menjar mango no condueix a un augment de pes, i encara que el mecanisme exacte és encara desconegut, el paper de la millora de l’estat antioxidant derivat del consum de mango pot ser el factor mediador en el control de la glucosa en sang".

Quant mango es recomana consumir per obtenir beneficis?

L’estudi va treballar específicament amb una dosi de dos tasses diàries de mango fresc, la qual cosa equival aproximadament a uns 300 grams d’aquesta fruita. Aquesta quantitat proporciona al voltant de 100 calories i va ser suficient per observar millores significatives en els paràmetres metabòlics estudiats després d’un període de quatre setmanes.

Aquestes troballes reforcen la importància d’incloure fruita fresca, particularment el mango, com a part fonamental d’un estil de vida cardiosaludable i d’uns hàbits alimentaris orientats al control de la glucèmia, la gestió del pes i el benestar general.

Les conclusions d’aquesta investigació podrien tenir implicacions rellevants per a les recomanacions dietètiques destinades a persones amb alt risc de desenvolupar diabetis tipus 2, oferint alternatives naturals i desitjables que complementin —mai no substitueixin— els tractaments mèdics convencionals.