SEGRE

Un enginyer lleidatà a l’Antàrtida

Jean Sierra Mora construeix el nou laboratori de la base militar Gabriel de Castella, a les illes Shetland del Sud, amb mínimes de -20º C i vents de més de 80 km/h

Jean Sierra Mora, en una de les zones on els que arriben a l’Antàrtida pengen un cartell que marca la distància al seu lloc d’origen. - J.M

Jean Sierra Mora, en una de les zones on els que arriben a l’Antàrtida pengen un cartell que marca la distància al seu lloc d’origen. - J.M

Publicat per
tatiana fernández 

Creat:

Actualitzat:

El militar lleidatà Jean Sierra Mora va volar el 22 de desembre de 2024 fins Buenos Aires (Argentina) i es va desplaçar fins Ushuaia. Des d’allà, el dia de Nadal, va partir en el vaixell d’investigació oceanogràfica BIO Hespérides fins la seua destinació: la base Gabriel de Castella a l’Antàrtida, d’on té previst tornar avui després de treballar en la construcció del nou laboratori juntament amb els seus companys del batalló de Castrametación del Regiment d’Especialitats d’Enginyers (REI) Núm. 11 de l’exèrcit de Terra de Salamanca, una unitat d’enginyers especialitzada en construcció vertical. 

El nou mòdul del laboratori en la construcció del qual participa Jean. 

El nou mòdul del laboratori en la construcció del qual participa Jean. 

Tots junts van creuar el mar d’Hoces, conegut com el pas de Drake, un dels més perillosos ja que les onades allà poden arribar als 20 m. Per sort, ‘només’ van tardar 3 dies a superar-lo i Sierra assegura que va ser “molt tranquil”. Abans d’arribar a la base Gabriel de Castella, van fer una parada a l’illa Livingston per deixar-ne alguns de científics i investigadors i això va fer que el seu viatge es retardés i passessin final d’any al vaixell, “una experiència de què, malgrat ser lluny de la família, gràcies a la tripulació i companys, gaudim moltíssim”. 

Algunos projectes estudien el comportament dels pingüins. 

Algunos projectes estudien el comportament dels pingüins. 

Finalment, el dia 3 de gener van arribar a la base situada en Illa Decepció, una de les destinacions turístiques més importants de l’Antàrtida. Allà conviuen en un mòdul amb diferents investigadors i científics que ajuden com a suport en tot el que sigui necessari, comparteixen habitacions entre quatre, tenen banys comuns i poden disfrutar d’un menjar molt variat gràcies a l’equip de cuina. 

Vista de la zona on treballen i viuen els militars de l'exèrcit de Terra. 

Vista de la zona on treballen i viuen els militars de l'exèrcit de Terra. 

Sierra explica que, per a ell, viatjar a l’Antàrtida “era impensable” ja que, quan va entrar el 2020 en el seu batalló, els seus recents companys estaven preparant-se per anar a construir l’actual taller mecànic de la base Gabriel de Castilla. Quan li va arribar la proposta de la missió, el lleidatà assegura que “no vaig tenir cap dubte, em feia molta il·lusió poder exercir la meua feina en un lloc tan especial”. 

Això li està permetent viure experiències úniques com poder admirar el paisatge gelat, veure animals com pingüins, llops marins, albatros o balenes, “visitar diferents bases com l’espanyola Juan Carlos I o la búlgara St. Kliment Ohridski a l’illa de Livingston (a 38 km de la base Gabriel de Castella), i compartir moments amb integrants de la base de l’Argentina”, que es troben a menys d’1 quilòmetre d’on viuen Serra i els seus companys. 

Malgrat que l’estada allà és bastant rutinària i el seu dia a dia es resumeix en descansar, treballar i realitzar tasques de suport de dilluns a diumenge, també fan plans que els recordin una mica a les seues vides quotidianes com cuinar paella o fideuà i menjar-les tots junts, jugar un partit de futbol contra els d’Argentina, que s’ha convertit en una tradició, veure alguna pel·lícula, passar una estona jugant a cartes o jocs de taula i alguns dissabtes a la nit solen socialitzar més i compartir moments de música i desconnexió.

A l'Antàrtida conviuen animals com pingüins, llops marins, albatros i balenes. 

A l'Antàrtida conviuen animals com pingüins, llops marins, albatros i balenes. 

Diversos diumenges descansen i aprofiten per visitar les zones de l’entorn que “semblen d’un altre planeta de gel”. També tenen un quadrant en el qual tothom consta, sigui quin sigui el seu càrrec, i cada dia dos persones són les que s’ocupen de les tasques de neteja i ordre. Viatjar i viure en l’Antàrtida és una experiència única i inigualable però també té les seues dificultats. 

Quan van arribar, el sol no es ponia, tenien gairebé 24 hores de llum diürna i les temperatures no eren excessivament baixes però des de febrer el dia es va escurçant i el termòmetre descendeix en arribar a la seua fi l’estiu austral. “Hem patit nevades importants que ens han dificultat bastant la feina amb temperatures de -5º C que, amb el vent gelat de més de 80 km/h, feia que les sensacions tèrmiques fossin de -20º C”. 

L’Antàrtida es troba a 12.814 quilòmetres de Lleida i Sierra passarà aproximadament cinc mesos lluny de la seua família i allunyat completament de la civilització: “No tot és meravellós, ja que trobo a faltar la meua dona i la meua filla però per sort parlo gairebé diàriament amb elles, unes facilitats que tenim avui dia que eren impensables fa no massa”. 

Sierra va poder realitzar una videoconferència amb el col·legi de la seua filla de 9 anys a Alcarràs i parlar sobre el seu treball amb ella i les seues companyes/us. A més, el programa La revuelta de David Broncano ha connectat en diverses ocasions amb l’Antàrtida per parlar amb Eduard Peréz, capità de transmissions de l’exèrcit de Terra, i veure com avançava la construcció de l’estructura del nou laboratori. 

El lleidatà assegura que “és un privilegi ser testimoni dels experiments i investigacions que els nostres científics i els d’altres països duen a terme i poder formar part, al costat dels dels meus companys, de la campanya de l’Antàrtida amb la construcció del nou mòdul científic”. La campanya d’investigació de l’Antàrtica Espanyola és un model de cooperació entre institucions públiques i aquest any hi ha 28 projectes d’investigació en curs en què participen 300 persones.

De treballar en despatxos a ser sergent d’Enginyers

Jean Sierra va estudiar a  l’institut Torrevicens de Lleida un cicle de delineació i va treballar en despatxos d’arquitectura, però amb la crisi de 2011 la seua situació es va complicar i es va preparar per entrar en l’Exèrcit. El 2014 va accedir i va ser destinat a la caserna del Bruc a Barcelona. Allà va estudiar enginyeria de l’edificació a la universitat. Tres anys després va aprovar l’accés de sotsoficials, el que li va interrompre els seus estudis però li va permetre entrar en la infanteria d’enginyers. Durant 4 mesos va estar en l’Acadèmia de Sotsoficials en Talarn, el 2018 va passar a la d’enginyers de l’exèrcit a Madrid i va aconseguir el seu despatx de Sergent d’Enginyers. Finalment, el 2020 va ser destinat al Regiment d’Especialitats d’Enginyers Núm. 11 a Salamanca, del que forma parteix actualment.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking