Alerten d’un increment d’infeccions greus per 'Streptococcus dysgalactiae' a Espanya: Què significa i a qui afecta?

Una investigació liderada per l’Hospital de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) ha encès les alarmes sanitàries en detectar un significatiu augment d’infeccions greus causades pel bacteri Streptococcus dysgalactiae subsp. equismilis (SDSE) en territori espanyol. L’estudi, publicat recentment a la prestigiosa revista International Journal of Infectious Diseases, ha analitzat més de 100 casos registrats durant una dècada (2012-2022), revelant que aquest patogen afecta principalment persones d’edat avançada i pacients amb malalties cròniques com a diabetis, patologies cardiovasculars o càncer.

Els investigadors han posat el focus en la preocupant capacitat d’aquest microorganisme per desenvolupar resistència als antibiòtics convencionals, la qual cosa complica notablement el tractament en els pacients més vulnerables. Aquest bacteri, que forma part de la microbiota normal en moltes persones, pot convertir-se en un greu problema quan les defenses de l’organisme es debiliten o existeix alguna ferida que faciliti la seua entrada al corrent sanguini. L’equip mèdic ha fet una crida urgent per reforçar els sistemes de detecció i vigilància, especialment en entorns hospitalaris i centres sanitaris, on aquestes infeccions poden tenir conseqüències potencialment mortals.

Qui són els principals afectats pel bacteri SDSE?

Els casos greus d’infecció per Streptococcus dysgalactiae presenten un patró demogràfic clar, afectant principalment persones majors de 70 anys. Aquest grup d'edat, juntament amb pacients que pateixen malalties cròniques debilitants, constitueix el perfil de més risc a causa del seu sistema immunitari més vulnerable. El doctor Carlos Pigrau, un dels investigadors principals de l’estudi, explica que "quan les defenses són compromeses, aquest bacteri oportunista pot causar des d’infeccions de pell i teixits tous fins casos més severs com a septicèmia o infeccions òssies".

La investigació ha permès identificar factors de risc específics que predisposen a patir infeccions greus per SDSE:

Resistència antibiòtica: el desafiament creixent en el tractament

Una de les troballes més preocupants de l’estudi és la creixent resistència antibiòtica que presenta el Streptococcus dysgalactiae. Els macròlids, antibiòtics que habitualment s’utilitzen com a segona opció quan hi ha al·lèrgia a betalactàmics, han deixat de ser efectius en nombrosos casos. Segons l’informe, aproximadament un 30% de les soques analitzades van mostrar resistència a aquests fàrmacs, la qual cosa complica significativament l’abordatge terapèutic.

"La resistència antimacrobiana constitueix un dels principals reptes per a la sanitat pública actual", assenyala la doctora María Teresa Pérez, microbiòloga clínica implicada en la investigació. "En el cas del SDSE estem observant un increment preocupant en la resistència a macròlids, la qual cosa redueix les nostres opcions terapèutiques, especialment en pacients al·lèrgics a la penicil·lina."

Afortunadament, l’estudi també ha identificat alternatives prometedores. Antibiòtics com el linezolid o la delafloxacina han demostrat més eficàcia contra aquestes infeccions resistents. No obstant, els especialistes insisteixen en la importància de realitzar cultius i antibiogrames per determinar la sensibilitat específica de cada soca abans d’iniciar el tractament.

Què és el 'Streptococcus dysgalactiae' i com es transmet?

L'Streptococcus dysgalactiae subsp. equismilis (SDSE) és un bacteri pertanyent al gènere Streptococcus, tradicionalment menys conegut que altres espècies com el Streptococcus pyogenes (causant de la faringitis estreptocócica) o el Streptococcus pneumoniae (responsable de pneumònies). Tanmateix, en els últims anys ha cobrat rellevància a causa de l’increment d’infeccions greus associades.

Aquest bacteri forma part de la microbiota normal de moltes persones, especialment a la pell i les mucoses. En condicions normals no causa malaltia, mantenint una relació de comensalisme amb l’hoste. La transmissió pot produir-se per contacte directe amb persones portadores o a través de fómites (objectes contaminats). També pot propagar-se en entorns sanitaris si no es mantenen adequades mesures d’higiene i control.

Les manifestacions clíniques més freqüents inclouen:

Com es diagnostica i tracta la infecció per SDSE?

El diagnòstic definitiu d’una infecció per Streptococcus dysgalactiae requereix l’aïllament i identificació del bacteri mitjançant cultiu microbiològic. Habitualment s’obtenen mostres del focus d’infecció (sang, líquid articular, exsudats de ferides) que es processen al laboratori per identificar el microorganisme i determinar la seua sensibilitat als antibiòtics.

Quant al tractament, els betalactàmics (penicil·lines i cefalosporines) continuen sent la primera línia terapèutica, ja que el bacteri manté bona sensibilitat a aquests fàrmacs. Tanmateix, el creixent problema sorgeix quan el pacient presenta al·lèrgia a aquests medicaments, ja que les alternatives tradicionals (macròlids) estan perdent eficàcia a causa de la resistència bacteriana.

Mesures preventives i recomanacions sanitàries

Davant de l’augment de casos detectats a Espanya, els investigadors de l’Hospital de Bellvitge han emès una sèrie de recomanacions dirigides tant a la població general com als professionals sanitaris:

1. Vigilància epidemiològica reforçada: implementar sistemes de monitoratge més exhaustius en centres sanitaris.

2. Higiene de mans: fonamental per prevenir la transmissió, especialment en entorns hospitalaris.

3. Cura de ferides: netejar i desinfectar adequadament qualsevol lesió cutània, especialment en persones amb factors de risc.

4. Ús responsable d’antibiòtics: per evitar el desenvolupament de noves resistències.

5. Vigilància especial en pacients vulnerables: prestar particular atenció a persones grans i amb malalties cròniques.

L’estudi acaba fent una crida a les autoritats sanitàries per destinar més recursos a la investigació de patògens emergents com el SDSE, abans que la situació pugui agreujar-se i constituir un problema de salut pública de més envergadura. Els especialistes coincideixen que la prevenció i la detecció primerenca són les millors eines per combatre aquesta amenaça bacteriana creixent.