El 19,3% dels estudiants creuen que si suspenen poden encaixar socialment millor

El fenomen del suspens intencionat entre adolescents espanyols està cobrant força com a estratègia per aconseguir acceptació social. Segons un recent estudi elaborat per particularprof.es, gairebé un de cada cinc estudiants (19,3%) considera que suspendre o mostrar desinterès acadèmic pot millorar-los la vida social i evitar etiquetes com a "friki" entre els seus companys de classe. Aquesta tendència reflecteix la creixent pressió que exerceixen els grups d’iguals i les xarxes socials sobre els joves en edat escolar.

La investigació dona dades preocupants sobre aquesta realitat: el 33,2% dels joves entre 14 i 18 anys admet que, en el seu entorn social, obtenir bones qualificacions pot convertir-se en motiu de burla o exclusió. Aquest fenomen està estretament vinculat amb la pressió grupal i la recerca de validació que s’ha intensificat en els últims anys, especialment amb l’auge de les plataformes digitals, on la imatge projectada i l’acceptació dels altres s’han convertit en prioritats per a molts adolescents.

Les conseqüències d’aquesta situació van més enllà del rendiment acadèmic, ja que afecten significativament el benestar emocional dels estudiants. Les dades revelen que el 21,8% dels adolescents experimenta ansietat i estrès derivats de la constant preocupació per encaixar socialment, mentre que un 15,7% reconeix que la seua autoestima es veu directament perjudicada pel temor de ser considerat "diferent" o "estudiós".

L’impacte de les xarxes socials en el comportament acadèmic adolescent

L’informe de particularprof.es destaca que gairebé la meitat dels joves (49,4%) modifica aspectes de la seua personalitat o interessos en xarxes socials per aconseguir més acceptació. Aquesta dada resulta especialment rellevant, ja que evidencia com les plataformes digitals estan configurant nous estàndards de popularitat que poden entrar en conflicte directe amb l’èxit acadèmic.

"Els adolescents estan sotmesos a una pressió constant per projectar una imatge determinada en xarxes socials, on ser percebut com a massa estudiós pot resultar contraproduent per a la seua acceptació grupal", assenyala l’estudi. Aquesta dicotomia entre la imatge desitjada i el rendiment escolar està provocant que molts joves ocultin deliberadament les seues capacitats i esforç acadèmic.

L’anàlisi detalla que aquest comportament sol manifestar-se principalment en entorns on l’èxit escolar no rep reconeixement social positiu, i on la integració en el grup preval sobre l’acompliment acadèmic. No obstant, els investigadors aclareixen que no es tracta d’un patró generalitzat, ja que depèn de múltiples factors com l’autoestima de l’estudiant, l’ambient familiar, el clima escolar i les característiques particulars del seu cercle d’amistats.

Factors determinants en la relació entre rendiment acadèmic i acceptació social

La investigació identifica diversos elements clau que influeixen en aquesta problemàtica. D’una banda, els contextos educatius on es promou una competitivitat mal entesa poden generar dinàmiques negatives entre estudiants. Per un altre, els referents que els joves troben en xarxes socials rarament destaquen pels seus èxits acadèmics, sinó per altres atributs relacionats amb la imatge, l’entreteniment o l’estil de vida.

La pressió per obtenir validació immediata també juga un paper fonamental. "Els adolescents necessiten sentir-se acceptats i valorats pels seus iguals, i en ocasions perceben que mostrar interès pels estudis pot allunyar-los d’aquest objectiu", explica l’informe. Aquesta percepció distorsionada pot portar a decisions acadèmiques contraproduents amb efectes a llarg termini.

A més, l’estudi assenyala que els estereotips associats al bon estudiant continuen vigents en molts entorns escolars espanyols, on termes com a "estudiós" mantenen connotacions negatives que els adolescents busquen evitar tant sí com no. Aquesta estigmatització de l’èxit acadèmic representa un desafiament significatiu per al sistema educatiu.

Què poden fer famílies i centres educatius?

Davant d’aquesta realitat, l’informe subratlla la necessitat d’una resposta coordinada entre famílies i centres educatius. Els pares juguen un paper fonamental en el reforç de l’autoestima dels seus fills i en la transmissió de valors positius relacionats amb l’esforç i la dedicació. L’entorn familiar pot contrarestar la pressió externa proporcionant un espai segur on l’èxit acadèmic sigui reconegut i valorat.

Per la seua part, els centres educatius han de treballar en la creació d’ambients segurs i respectuosos on els estudiants puguin desenvolupar tot el seu potencial sense por del rebuig. Això implica implementar programes específics de prevenció de l’assetjament escolar, fomentar activitats cooperatives que redueixin la competitivitat negativa i visibilitzar referents positius que combinin èxit acadèmic i social.

L’estudi conclou que abordar aquesta problemàtica requereix un enfocament integral que contempli tant els aspectes acadèmics com els emocionals i socials del desenvolupament adolescent. Només així es podrà trencar la falsa dicotomia entre ser bon estudiant i disfrutar d’acceptació social.

Per què alguns adolescents oculten el seu rendiment acadèmic?

Diversos especialistes en psicologia educativa assenyalen que el fenomen respon a mecanismes de defensa davant el possible rebuig. Durant l’adolescència, la identitat es construeix en gran manera a través de la mirada dels altres, especialment dels iguals. Quan perceben que certes característiques o comportaments poden generar exclusió, molts joves opten per ocultar-los o modificar-los.

Aquesta situació s’intensifica en la societat digital actual, on la imatge projectada adquireix dimensions abans desconegudes. La immediatesa de les xarxes socials i l’exposició constant amplifiquen les dinàmiques d’acceptació i rebuig, generant un entorn on la pressió per encaixar pot superar qualsevol altra consideració, inclòs el rendiment acadèmic.

Els experts coincideixen que aquest fenomen s’ha d’abordar des d’una perspectiva educativa àmplia, que inclogui alfabetització mediàtica, desenvolupament de pensament crític i enfortiment de l’autoestima basada en valors intrínsecs més que en la validació externa. Només així els estudiants podran desenvolupar criteris propis que els permetin valorar l’esforç acadèmic independentment de les pressions socials circumstancials.