Com afecta als treballadors el canvi a l’horari d’estiu?
Un estudi revela que els qui comencen la seua activitat laboral més aviat experimenten més incomoditat amb la modificació horària estacional

Un home efectua el canvi d’hora al seu rellotge, en una fotografia d’arxiu.
El canvi a l’horari d’estiu, que entrarà en vigor aquest cap de setmana a Espanya, no afecta de la mateixa manera tots els treballadors. Segons revela un recent estudi acadèmic, aquells empleats que inicien la seua jornada laboral més primerenc manifesten més incomoditat amb el canvi estacional d’hora, mentre que els qui comencen a treballar més tard s’adapten amb més facilitat a aquesta modificació horària. Aquesta conclusió emergeix de l’anàlisi realitzada per investigadors de les universitats de Santiago de Compostel·la i Sevilla sobre les preferències dels ciutadans europeus respecte al sistema actual de canvi horari.
Els professors Jorge Mira i José María Martín Olalla han publicat a la prestigiosa revista Chronobiology Internacional una exhaustiva anàlisi dels resultats obtinguts en la consulta pública organitzada per la Comissió Europea el 2018. L’esmentada consulta, que va obtenir més de 4 milions de respostes entre els llavors 28 estats membres, ofereix valuoses dades sobre la percepció ciutadana respecte al canvi horari estacional. Segons Martín Olalla, encara que només un 0,5% de la població europea va respondre a la consulta, aquesta xifra resulta "més que suficient per fer un estudi observacional i analitzar quins estímuls van influir que les persones es manifestessin a favor o en contra del mecanisme actual".
La regulació horària com a equilibri entre diferents perfils laborals
L’estudi conclou que l’actual regulació funciona com un compromís entre dos grups diferenciats. D’una banda, els treballadors que inicien la seua activitat més primerenc, els qui mostren més gran incomoditat amb el sistema actual i es veurien especialment perjudicats si s’establís de forma permanent l’horari d’estiu. D’altra banda, els qui comencen la seua jornada més tard, que se senten més còmodes amb la situació vigent, però resultarien més afectats si s’implementés permanentment l’horari d’hivern.
Els investigadors han identificat un patró geogràfic significatiu: l’oposició al sistema actual de canvi horari augmenta així com ho fa la latitud del país. Aquest fenomen té una explicació lògica, ja que en latituds més septentrionals, les variacions en la llum solar són més extremes entre estacions, la qual cosa intensifica l’impacte del canvi horari en les rutines laborals i personals.
"La regulació del canvi d’hora busca alinear l’inici de l’activitat laboral amb l’alba", expliquen els autors. Per aquesta raó, van utilitzar en els seus càlculs la distància entre l’inici de l’activitat laboral i l’alba hivernal, la qual cosa proporciona una idea clara de les condicions lluminoses que experimenten els treballadors en començar la seua jornada.
La relació entre l’alba i l’activitat laboral
Una troballa particularment revelador de l’estudi és que quan s’analitza simplement l’hora d’inici de l’activitat laboral, no es troben correlacions significatives amb les opinions expressades en la consulta pública. Tanmateix, quan s’examina la distància entre l’hora d’inici laboral i l’alba hivernal, emergeix un patró clar: "els països amb entrades més primerenques van obtenir taxes en contra majors", segons assenyala Martín Olalla.
Aquest descobriment suggereix que no és tant l’hora absoluta d’inici de la jornada el que genera incomoditat, sinó la relació entre l’esmentat inici i la disponibilitat de llum natural. Els treballadors que comencen la seua activitat molt abans de l’alba són els qui experimenten un impacte negatiu més gran amb el canvi horari, especialment durant la transició a l’horari d’estiu, quan perden una hora de son.
Espanya no és aliena a aquesta realitat. Amb horaris laborals que sovint comencen entre les 8:00 i les 9:00 hores, molts treballadors espanyols inicien la seua jornada durant els mesos d’hivern quan encara és de nit, la qual cosa pot afectar el seu benestar i rendiment.
Què implica el canvi a l’horari d’estiu?
El pròxim cap de setmana, durant la matinada de dissabte a diumenge, Espanya adoptarà novament l’horari d’estiu. Aquest canvi suposa avançar els rellotges una hora, passant de les 2:00 a les 3:00 hores. A la pràctica, això significa perdre una hora de son durant aquella nit, però guanyar una hora addicional de llum a la tarda durant els propers mesos.
Per als treballadors amb horaris matutins, aquest canvi pot resultar especialment disruptiu durant els primers dies, ja que el seu organisme s’ha d’adaptar a despertar quan per al seu rellotge biològic és una hora més primerenc. Al contrari, aquells amb jornades vespertines solen adaptar-se amb més facilitat i fins i tot beneficiar-se de l’increment d’hores de llum a la tarda.
Per què canviem l’hora dos vegades a l’any?
El sistema de canvi horari estacional es va implementar originalment per aprofitar millor les hores de llum natural i aconseguir un estalvi energètic. Tanmateix, en els últims anys ha estat objecte de debat, amb veus que qüestionen la seua efectivitat i assenyalen els seus possibles efectes negatius sobre la salut.
La Unió Europea va arribar a plantejar la possibilitat d’eliminar aquests canvis semestrals després de la consulta realitzada el 2018, però la falta de consens entre els països membres sobre quin horari mantenir de forma permanent ha prolongat el sistema actual. L’estudi dels professors Mira i Martín Olalla aporta valuosa informació per a aquest debat, en identificar com diferents perfils laborals es veuen afectats de manera diferenciada per la política horària.
Consells per adaptar-se millor al canvi horari
Els experts en cronobiologia recomanen diverses estratègies per minimitzar l’impacte del canvi a l’horari d’estiu, especialment dirigides a aquells treballadors amb jornades matutines:
1. Ajustar gradualment els horaris de son durant els dies previs al canvi, avançant uns 15-20 minuts l’hora de ficar-se al llit cada nit.
2. Exposar-se a la llum natural al matí, el que ajuda a sincronitzar el rellotge biològic amb el nou horari.
3. Evitar les pantalles i la llum blava abans de dormir, ja que dificulten la conciliació del son.
4. Mantenir horaris regulars de menjars, el que també contribueix a l’adaptació de l’organisme.
5. Moderar el consum de cafeïna, especialment a la tarda, durant els dies posteriors al canvi.
Aquests petits ajustaments poden facilitar significativament la transició al nou horari, reduint la fatiga i millorant la productivitat durant les primeres jornades després del canvi.