Canvi a l’horari d’estiu: s’avança o es retarda el rellotge?

L’arribada de la primavera no només implica dies més llargs i temperatures més càlides, sinó també el canvi d’hora estacional que es produeix dos vegades a l’any a Espanya i la majoria de països europeus. Aquest cap de setmana, a la matinada del dissabte 29 al diumenge 30 de març tindrà lloc el canvi a l’horari d’estiu, quan a les 2:00 de la matinada els rellotges s’hauran d’avançar fins les 3:00 hores, el que suposarà dormir una hora menys aquella nit però disfrutar de més llum natural a les tardes durant els propers mesos.

Aquest ajustament horari, que es realitza seguint la directiva europea 2000/84/CE, busca aprofitar millor la llum solar i aconseguir un estalvi energètic. La mesura, que es ve aplicant al nostre país des de 1974, continua vigent malgrat que el 2018 la Comissió Europea va proposar d’eliminar aquests canvis estacionals després d’una consulta pública on el 84% dels participants es va mostrar favorable a mantenir un únic horari durant tot l’any. Tanmateix, la falta de consens entre els Estats membres sobre quin horari (el d’estiu o el d’hivern) s’hauria d’adoptar permanentment ha alentit la presa de decisions definitives.

El canvi a l’horari d’estiu és el primer dels dos ajustaments que es produeixen anualment, i romandrà vigent fins l’últim diumenge d’octubre, quan tornarà a l’horari d’hivern. Aquests canvis afecten a diversos àmbits de la nostra vida quotidiana, des dels patrons de son fins als hàbits de consum energètic.

Per què es canvia l’hora dos vegades a l’any?

L’origen del canvi horari es remunta a començaments del segle XX, encara que la seua adopció generalitzada a Europa es va consolidar durant la crisi del petroli de 1973. L’objectiu principal era reduir el consum energètic aprofitant millor les hores de llum natural. Amb l’avançament dels rellotges a la primavera, es busca que les activitats humanes coincideixin amb les hores de sol, especialment a la tarda, quan el consum energètic és més gran.

A Espanya, aquest sistema es va implementar per primera vegada el 1974, i des de 1981 es regeix per les directives europees que estableixen les dates concretes per a aquests canvis: l’últim diumenge de març per a l’horari d’estiu i l’últim diumenge d’octubre per al d’hivern. Actualment, més de 70 països a tot el món mantenen algun tipus de canvi horari estacional.

No obstant, estudis recents qüestionen els beneficis energètics d’aquesta pràctica. Segons un informe de la Comissió d’Indústria del Parlament Europeu, l’estalvi energètic actual és marginal (entre el 0,5% i el 2,5% del consum total), especialment en comparació amb els anys 70 quan es va implementar la mesura. Les millores en eficiència energètica i els canvis en els patrons de consum han reduït significativament l’impacte positiu d’aquesta pràctica.

Efectes del canvi horari en la salut

El canvi a l’horari d’estiu sol ser el més complicat per al nostre organisme, ja que suposa dormir una hora menys. Segons els especialistes en medicina del son, aquest ajustament pot provocar alteracions temporals del ritme circadiari, el "rellotge intern" que regula els nostres cicles de son-vigília.

"La pèrdua d’una hora de sonpot causar somnolència, falta de concentració, irritabilitat i fins i tot augmentar lleugerament el risc d’accidents laborals o de trànsit durant els primers dies després del canvi", explica la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquests efectes solen ser transitoris, i la majoria de les persones s’adapta en un termini d’entre tres i set dies.

Per minimitzar aquestes conseqüències, els experts recomanen anticipar-se al canvi modificant gradualment els horaris de ficar-se al llit i aixecar-se uns dies abans, mantenir una exposició adequada a la llum natural, especialment al matí, i evitar les migdiades llargues durant el període d’adaptació.

El futur del canvi d’hora a Europa

El 2018, després d’una consulta ciutadana en què van participar 4,6 milions d’europeus (la majoria alemanys), la Comissió Europea va proposar d’abolir els canvis d’hora estacionals. El Parlament Europeu va recolzar aquesta iniciativa el març de 2019, establint el 2021 com a data límit perquè els països membres decidissin si volien mantenir permanentment l’horari d’estiu o el d’hivern.

Tanmateix, la pandèmia de COVID-19 i la falta d’acord entre els Estats membres han alentit aquest procés. Països del nord d’Europa prefereixen mantenir l’horari d’hivern, mentre que els del sud s’inclinen pel d’estiu. En el cas d’Espanya, un informe de la Comissió d’Experts creada pel Govern el 2018 recomanava mantenir el sistema actual fins que hi hagués un consens europeu, per evitar desajustos amb els països veïns.

La situació es complica encara més en considerar la posició geogràfica d’Espanya, que es troba en la mateixa longitud que el Regne Unit o Portugal, però utilitza l’hora central europea (la d’Alemanya o Itàlia). Alguns experts argumenten que Espanya hauria d’adoptar el fus horari que li correspon geogràficament, la qual cosa podria tenir beneficis per a la conciliació familiar i el benestar.

Com afecta el canvi d’hora als dispositius electrònics?

La majoria dels dispositius connectats a internet (smartphones, tablets, ordinadors) s’actualitzen automàticament al nou horari. Tanmateix, rellotges analògics, alguns electrodomèstics i rellotges de polsera no intel·ligents s’hauran d’ajustar manualment. És recomanable verificar l’hora en dispositius importants com despertadors abans de ficar-se al llit dissabte per evitar contratemps diumenge.

Quins països no fan canvis d’hora?

A nivell mundial, aproximadament el 70% dels països no aplica canvis horaris estacionals. A Europa, Islàndia, Rússia, Bielorússia i Turquia mantenen un horari fix durant tot l’any. A Amèrica, gran part dels països propers a l’equador tampoc no realitzen aquests ajustaments per tenir una variació mínima en les hores de llum solar entre estacions. A Espanya, les Illes Canàries també canvien l’hora, mantenint sempre una diferència d’una hora menys respecte a la Península a causa de la seua ubicació geogràfica.

Mentre la Unió Europea continua debatent sobre el futur d’aquesta pràctica, els ciutadans espanyols hauran de continuar adaptant-se a aquests canvis bianuals.