Una especialista en oncologia adverteix que el virus del papil·loma causa el 90% dels càncers anals

El virus del papil·loma humà (VPH) està darrere de fins el 90% dels casos de carcinoma de cèl·lules escatoses, la variant més freqüent de càncer anal, segons ha explicat la doctora Pilar García Alfonso, cap de la Secció d’Oncologia Mèdica del Hospital General Universitario Gregorio Marañón de Madrid i membre del Grup Espanyol de Tractament de Tumors Digestius (TTD).

"No obstant, això no vol dir que totes les persones que tinguin el VPH desenvoluparan necessàriament càncer anal, ja que la majoria de les infeccions són transitòries i solen ser eliminades pel sistema immunològic," ha explicat García Alfonso.

El VPH pot provocar una proliferació anormal de cèl·lules epitelials a la zona anogenital quan les infecta, incrementant les possibilitats de desenvolupament cancerigen. A infeccions persistents, el material genètic del virus pot integrar-se en l’ADN de les cèl·lules del canal anal, alterant el seu funcionament normal i desencadenant l’expressió continuada de proteïnes virals oncogèniques.

Factors de risc elevat

L’especialista ha destacat que entre els principals factors de risc associats al VPH es troben "un nombre elevat de parelles sexuals, el coit anal i els antecedents de berrugues anogenitals o de tumors malignes de les vies genitals inferiors", sense oblidar el paper rellevant que sembla exercir el tabac en el desenvolupament del virus.

García Alfonso ha posat de manifest que les persones amb el VIH tenen entre 30 i 100 vegades més risc de patir càncer anal que la població general, a causa de la seua menor capacitat per eliminar el VPH. També els pacients trasplantats o els qui reben tractament amb immunosupressors presenten més vulnerabilitat davant aquesta malaltia.

"I els factors de risc que acabem de comentar, com el tabaquisme o la immunosupressió, afavoreixen que la infecció pel VPH sigui persistent i que faciliti la producció de lesions precanceroses", ha afegit l’oncòloga.

El diagnòstic precoç, un desafiament important

Una dada preocupant és que aproximadament el 20% dels casos de càncer anal són asimptomàtics, la qual cosa complica enormement el diagnòstic primerenc. La doctora García Alfonso ha incidit que "el diagnòstic del càncer anal requereix un important índex de sospita, ja que la clínica és molt poc específica i similar a la d’altres patologies anals benignes, com poden ser les hemorroides, les fissures anals amb sagnia, el dolor anal, la pruïja i la leucorrea".

Per aquesta raó, ha afegit que "es requereix un elevat índex de sospita associat a una exploració minuciosa per evitar el retard diagnòstic".

Estratègies preventives fonamentals

Quant a la prevenció, l’especialista ha assenyalat com a "clau" la vacunació contra el VPH, especialment recomanada per a adolescents i grups d’alt risc com els homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes o persones amb el VIH. També ha esmentat la importància de les proves de cribratge i els test de VPH en persones amb el VIH o amb antecedents de displàsia cervical.

Altres mesures preventives inclouen l’ús sistemàtic del preservatiu i el control tant del tabaquisme com dels estats d’immunosupressió.

García Alfonso ha alertat sobre l’estancament en les xifres de supervivència a cinc anys, que "pràcticament no s’ha modificat en els últims 20 anys", mantenint-se entre el 44% i el 66%. Aquesta malaltia afecta a un o dos casos per cada 100.000 habitants a l’any, amb més incidència en dones majors de 50 anys.

L’experta ha advocat per intensificar la investigació sobre el càncer anal per desenvolupar nous tractaments i aprofundir en el coneixement de la seua biologia molecular. "A això cal sumar la implementació dels programes de cribratge en la població d’alt risc, més conscienciació mèdica i formació en Atenció Primària", ha conclòs.