Repunt de la tuberculosi a Espanya: símptomes i com s’encomana

La tuberculosi continua sent una malaltia infecciosa de rellevància a Espanya i el món, malgrat els avenços en el tractament i prevenció. Els experts sanitaris mantenen la vigilància davant del repunt de casos detectats en determinades àrees urbanes del país. Aquesta patologia, causada pel bacteri Mycobacterium tuberculosi, afecta principalment els pulmons, encara que pot comprometre altres òrgans, i la seua transmissió es produeix habitualment per via aèria quan una persona malalta expulsa bacteris a l’ambient.

Segons dades del Ministeri de Sanitat, a Espanya es registren aproximadament 4.000 nous casos anuals, amb una taxa d’incidència que, encara que ha disminuït en les últimes dècades, continua sent significativa especialment en grups vulnerables. Les autoritats sanitàries adverteixen que el diagnòstic primerenc resulta fonamental per evitar complicacions i tallar la cadena de transmissió, per la qual cosa resulta imprescindible conèixer els seus símptomes i mecanismes de contagi per actuar amb rapidesa davant de possibles casos.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) continua considerant la tuberculosi com un problema global de salut pública, amb prop de 10 milions de persones afectades anualment a tot el món. A Espanya, encara que la situació epidemiològica és millor que a molts altres països, els especialistes insisteixen que no s’ha de baixar la guàrdia, més encara quan factors com la immigració des de zones d’alta prevalença o l’augment de casos de tuberculosi resistent a fàrmacs plantegen nous desafiaments.

Què és exactament la tuberculosi?

La tuberculosi és una malaltia infecciosa causada pel complex Mycobacterium tuberculosi, un bacteri que es caracteritza pel seu lent creixement i alta resistència. Encara que pot afectar pràcticament qualsevol òrgan del cos humà, en aproximadament el 80% dels casos es localitza als pulmons, el que es coneix com a tuberculosi pulmonar. També pot presentar-se com a tuberculosi extrapulmonar, afectant òrgans com els ganglis limfàtics, els ossos, el sistema nerviós central o el sistema genitourinari.

Aquesta malaltia ha acompanyat la humanitat durant mil·lennis, existint evidències de la seua presència en mòmies egípcies i restes òssies prehistòriques. Al llarg de la història ha rebut diversos noms com a "tisi" o "pesta blanca", i va ser una causa important de mortalitat a Europa durant els segles XVIII i XIX. El descobriment del bacil tuberculós per Robert Koch el 1882 i posteriorment el desenvolupament d’antibiòtics efectius va canviar dràsticament el panorama de la malaltia, encara que continua sent un problema sanitari rellevant.

Símptomes principals de la tuberculosi

La simptomatologia de la tuberculosi pot variar considerablement segons la localització de la infecció i l’estat immunològic del pacient. En la forma pulmonar, que és la més comuna, els símptomes característics inclouen:

Tos persistent: Generalment dura més de tres setmanes i pot anar acompanyada d’expectoració. A mesura que la malaltia progressa, pot aparèixer hemoptisi (presència de sang a l’esput).

Febre: Habitualment de caràcter vespertí, amb pics que solen presentar-se a la tarda o al capvespre.

Sudoració nocturna: Episodis de sudoració profusa durant la nit que poden amarar la roba de llit.

Pèrdua de pes: Sense causa aparent i sovint acompanyada de pèrdua de gana.

Fatiga i debilitat: Sensació constant de cansament que no millora amb el descans.

Dolor toràcic: Especialment en respirar profundament o en tossir.

En les formes extrapulmonars, els símptomes dependran de l’òrgan afectat. Per exemple, la tuberculosi ganglionar sol manifestar-se amb augment de mida dels ganglis limfàtics, mentre que la tuberculosi òssia pot causar dolor i limitació funcional en les articulacions afectades.

Mecanismes de transmissió i contagi

La tuberculosi és una malaltia contagiosa, però no totes les persones exposades desenvolupen la infecció. La principal via de transmissió és l’aèria, a través de gotícules microscòpiques (aerosols) que contenen el bacil i que són expulsades quan una persona amb tuberculosi pulmonar o laríngia activa tus, esternuda, parla o canta.

És important destacar diversos aspectes sobre el contagi:

No tots els casos són contagiosos: Principalment transmeten la malaltia aquells pacients amb tuberculosi pulmonar o laríngia que presenten bacils al seu esput (bacilífers). La tuberculosi extrapulmonar rarament és contagiosa.

El risc de contagi depèn de diversos factors: La concentració de bacils en l’aire, el temps d’exposició, la proximitat a la font i la ventilació de l’espai són determinants. Els contactes propers com familiars, companys de feina o d’habitació tenen més risc.

Tuberculosi latent vs. activa: Una persona pot estar infectada pel bacil (tuberculosi latent) sense desenvolupar la malaltia ni poder transmetre-la. Aproximadament un 5-10% de les persones amb infecció latent desenvoluparan tuberculosi activa en algun moment de la seua vida, generalment durant els primers anys després de la infecció.

Diagnòstic i detecció precoç

El diagnòstic primerenc resulta crucial per al control de la tuberculosi. Entre les proves més utilitzades es troben:

Prova de la tuberculina (Mantoux): Consisteix en la injecció intradèrmica d’un derivat proteic purificat del bacil tuberculós. L’aparició d’una induració (zona elevada i endurida) de determinada mida indica contacte previ amb el bacteri, encara que no necessàriament malaltia activa.

Proves d’alliberament d’interferó gamma (IGRA): Són anàlisis de sang que detecten la resposta immune al bacteri i presenten menys falsos positius que la prova de la tuberculina en persones vacunades amb BCG.

Radiografia de tòrax: Pot mostrar lesions suggestives de tuberculosi pulmonar com infiltrats, cavitacions o adenopaties.

Anàlisis microbiològiques: La confirmació definitiva requereix l’aïllament del bacil en mostres biològiques, generalment esput en la tuberculosi pulmonar. Tècniques com la baciloscòpia, cultiu o proves moleculars com la PCR permeten identificar el bacteri.

Tractament i prevenció

El tractament de la tuberculosi es basa en la combinació de diversos antibiòtics durant un període prolongat, generalment entre 6 i 9 mesos per a formes no resistents. Els fàrmacs de primera línia inclouen isoniazida, rifampicina, pirazinamida i etambutol. L’adherència al tractament és fonamental per evitar recaigudes i l’aparició de resistències.

Quant a la prevenció, les estratègies més importants són:

Vacunació amb BCG: A Espanya no forma part del calendari vacunal sistemàtic, però pot recomanar-se en situacions específiques.

Diagnòstic i tractament de casos: La identificació i tractament adequat dels malalts talla la cadena de transmissió.

Estudi de contactes: Permet detectar altres possibles casos o infeccions latents entre les persones que han estat en contacte amb un malalt.

Tractament preventiu: En persones amb infecció tuberculosa latent que presenten alt risc de desenvolupar la malaltia.

Les autoritats sanitàries espanyoles mantenen programes de vigilància epidemiològica i control de la tuberculosi, especialment enfocats en grups de risc com persones inmunocompromeses, professionals sanitaris, persones en situació d’exclusió social o immigrants procedents de països amb alta prevalença.

Qui té més risc de contreure tuberculosi?

Encara que qualsevol persona pot infectar-se, existeixen grups amb més vulnerabilitat:

Quant temps es tarda a desenvolupar la malaltia després del contagi?

El període entre la infecció i l’aparició de símptomes és variable. En persones amb sistema immunitari normal, el 5-10% desenvoluparà la malaltia en algun moment de la seua vida, amb més risc durant els dos primers anys després de la infecció. Tanmateix, en persones immunodeprimides, especialment amb el VIH, aquest risc pot augmentar fins el 10% anual.

La tuberculosi continua sent un desafiament per a la salut pública a Espanya i el món. El coneixement dels seus símptomes, mecanismes de transmissió i factors de risc resulta essencial per al seu control efectiu, sent la detecció primerenca i el tractament adequat les millors eines per combatre aquesta mil·lenària malaltia.