El debat sobre el canvi horari a Espanya s’intensifica amb l’arribada de l’horari d’estiu

Espanya es prepara per a un nou canvi horari. A la matinada de diumenge vinent 30 de març, els rellotges s’avançaran una hora quan les 2:00 marquin les 3:00, donant inici a l’horari d’estiu que es mantindrà fins l’últim diumenge d’octubre. Aquest ajustament bianual, que ens acompanyarà oficialment fins 2026 segons estableixen tant el Diari Oficial de la Unió Europea com el BOE, coincideix amb un renovat debat sobre la seua possible eliminació definitiva després de dècades d’aplicació.

El canvi serà immediatament perceptible en la nostra rutina diària: es farà de dia i es farà fosc més tard. A mesura que avanci la primavera, els dies, que actualment ronden les 12 hores i mitja al nostre país, arribaran a superar les 15 hores de llum natural. Aquesta modificació, implementada inicialment com a resposta a la crisi petrolera dels anys 70 per reduir el consum energètic, està sent qüestionada per diversos estudis que posen en dubte la seua efectivitat i destaquen els seus efectes negatius sobre la salut.

El debat europeu sobre la supressió del canvi horari

El Parlament Europeu ha reprès aquesta setmana les converses sobre el futur del canvi d’hora a través d’una conferència que recupera un debat interromput el 2020 per la pandèmia de COVID-19. "En aquest acte va participar una representant de l’equip de la Comissió de Transports, que és la que té el tema a la seua cartera, i ells també tenen interès. I falta el pas més complicat, el Consell de la Unió Europea, perquè allà ja no només es tracta de dir si canviem el rellotge dos vegades a l’any, sinó de decidir on ens quedem, en quin horari," explica a EFE Ariadna Güell, subdirectora de l’organització internacional Time Use Initiative (TUI).

El parlamentari irlandès Seán Kelly, principal impulsor d’aquesta iniciativa, aspira que la Unió Europea aprovi l’eliminació del canvi horari abans de 2026. Tanmateix, Güell matisa que "una cosa és aprovar i una altra, implementar", assenyalant que el calendari definitiu "depèn de la voluntat política". A més, reconeix certa resistència al canvi a causa que els experts consideren que l’horari "més natural" seria el d’hivern, la qual cosa genera cert "mal màrqueting" per a la proposta.

Mentre el debat continua, pràcticament tot el continent europeu, amb comptades excepcions com Rússia, Bielorússia, Turquia o Islàndia, continuarà avançant l’hora aquest diumenge, mantenint una tradició cada vegada més qüestionada pels seus escassos beneficis i evidents perjudicis.

Impacte en la salut i productivitat

Els estudis científics han demostrat que el canvi horari provoca desajustos significatius en el nostre organisme. En avançar el rellotge, es produeix una desincronització entre el nostre rellotge biològic o circadiari i l’horari social, una cosa que afecta notablement als nostres processos fisiològics i ritmes naturals.

"El canvi d’hora és una circumstància extraordinària en la nostra vida. És molt difícil que el cos aconsegueixi adormir-se una hora abans del que està acostumat", explica a EFE el Dr. Agustín Peralt, expert en efectivitat personal i doctor en Administració i Direcció d’Empreses. Per afrontar millor aquest reajustament, Peralt recomana "gestionar l’energia en lloc del temps" durant les primeres setmanes, implementant "recàrregues diàries" com petites migdiades de deu minuts o passejos energètics.

El canvi horari de primavera resulta especialment problemàtic en suposar una hora menys de son, la qual cosa "pot generar fatiga, irritabilitat i falta de concentració", segons adverteix la Dra. Karina Reinoso, metge del servei de Prevenció de Riscos Laborals del Hospital Gregorio Marañón de Madrid. Aquests efectes s’agreugen perquè la producció de melatonina, hormona clau per al descans, es veu alterada: "Comença a secretar-se a la nit. Si disminueix la seua producció perquè hi ha més exposició a la llum, el cos no descansa bé i per això arriba aquesta simptomatologia".

Col·lectius especialment vulnerables al canvi horari

Els efectes negatius del canvi d’hora no afecten tota la població per igual. Existeixen grups específics que pateixen amb més intensitat aquest reajustament temporal, podent necessitar "fins diverses setmanes" per adaptar-se completament, segons indiquen els especialistes.

Entre els col·lectius més vulnerables destaquen els nens, especialment els nadons, que manquen de les referències socials o del rellotge de polsera, que ajuden els adults a contextualitzar el canvi. Com assenyala Emma Salado, llevadora especialitzada en son infantil, "el que en un adult és una diferència d’una hora, per a un nadó és com un 'jet-lag' d’algunes". Per minimitzar l’impacte en els més petits, recomana "abaixar persianes i canviar els horaris en bloc: àpats-migdiada-bany".

Els ancians constitueixen un altre grup particularment sensible a aquesta alteració horària, juntament amb persones que ja pateixen trastorns del son i pacients amb determinades patologies el tractament del qual o simptomatologia pot veure’s afectada pel canvi. Per a tots ells, la recomanació dels experts és evitar l’ús d’ansiolítics o estimulants com la cafeïna, optant per un ajustament gradual del son durant els dies previs.

Què és l’horari d’estiu?

L’horari d’estiu és una modificació temporal del fus horari que consisteix a avançar els rellotges una hora durant els mesos més càlids de l’any. Aquesta mesura, implementada a nombrosos països de l’hemisferi nord, té per objectiu teòric aprofitar millor la llum natural i reduir el consum energètic, encara que la seua efectivitat real és objecte de controvèrsia.

A Espanya, com en la majoria de països europeus, el canvi es realitza dos vegades a l’any: l’últim diumenge de març (quan s’avancen els rellotges una hora) i l’últim diumenge d’octubre (quan es retarden). El seu origen es remunta a la crisi del petroli dels anys 70, quan es va considerar una eina útil per estalviar energia en il·luminació en ajustar les hores d’activitat humana a les de llum solar.

Tanmateix, les condicions tecnològiques i socials han canviat significativament des d’aleshores. El consum energètic actual depèn menys de la il·luminació i més de la climatització, dispositius electrònics i altres factors no vinculats directament a la llum diürna. Aquests canvis, juntament amb la creixent evidència sobre els seus efectes negatius en salut i productivitat, han portat a qüestionar la utilitat de mantenir aquesta pràctica.

Com preparar-se correctament per al canvi d’hora?

Per minimitzar l’impacte del canvi horari en el nostre organisme, els experts recomanen seguir algunes pautes en els dies previs i posteriors a l’ajustament. Entre les més efectives destaquen:

Quin és el futur del canvi horari a Europa?

Mentre el debat continua i les dates establertes per als pròxims canvis (30 de març de 2025 i 29 de març de 2026) s’atansen, la incertesa sobre el futur d’aquesta pràctica continua creixent. La possibilitat que la Unió Europea prengui una decisió definitiva abans de 2026 existeix, però requereix superar importants obstacles.

El principal desafiament no rau únicament a decidir si s’elimina el canvi bianual, sinó a determinar quin horari s’adoptaria permanentment: el d’estiu o el d’hivern? Aquesta decisió implica consideracions polítiques, econòmiques i socials complexes que afecten de manera diferent dels diferents països membres segons la seua posició geogràfica i patrons culturals.

Ara per ara, l’únic segur és que aquest diumenge, a les 2:00 seran les 3:00, i Espanya, juntament amb gairebé tot Europa, donarà la benvinguda a l’horari d’estiu enmig d’un debat que podria transformar definitivament la nostra relació amb el temps.