Què contenen les barretes de peix i per què són un aliment a evitar

Els nutricionistes recomanen incloure peix en l’alimentació infantil des de petits, amb una freqüència de dos o tres vegades per setmana. Però aconseguir que els nens consumeixin aquest aliment sol ser complicat, ja sigui perquè no els agrada el sabor o perquè els pares disposen de poc temps per preparar-lo adequadament. Aquest dèficit resulta especialment problemàtic durant la infància i adolescència, etapes en què el peix aporta nutrients essencials per al desenvolupament cerebral i el creixement. Paradoxalment, molts nens que rebutgen el peix fresc sí que accepten productes arrebossats industrials, com els nuggets o bastonets de peix.

Un aspecte crític que els consumidors haurien de conèixer és que aquestes populars barretes, disponibles a la secció de congelats de qualsevol supermercat, contenen únicament entre un 50% i un 60% de peix real. El percentatge restant correspon a una barreja d’ingredients com a farina, aigua, oli, midó, sucre, sal i diversos additius. La indústria alimentària ha perfeccionat aquests productes afegint substàncies altament palatables que resulten atractives per al paladar infantil, encara que la seua qualitat nutricional sigui qüestionable. Entre aquests ingredients destaquen sucres afegits, oli de colza i quantitats elevades de sal, components poc saludables però que garanteixen l’acceptació del producte.

Contaminants potencialment cancerígens als 'nuggets' de peix

Més enllà de la seua composició nutricional, el veritablement preocupant és la presència de contaminants tòxics i potencialment cancerígens en aquests productes. Un recent estudi de laboratori realitzat per la revista suïssa "Bon à Savoir", especialitzada en la protecció dels consumidors, va analitzar 15 marques diferents de bastonets de peix comercialitzats a Suïssa. Els resultats van revelar la presència de glicidol, una substància química que pot formar-se durant el processament d’olis vegetals a altes temperatures. Aquest compost està classificat com potencialment cancerigen.

Encara que els nivells detectats no representen un risc agut immediat, els experts adverteixen sobre els perills de l’acumulació a llarg termini, especialment en consumidors habituals. El glicidol no només és present en les barretes de peix, sinó també en altres aliments fregits o processats amb olis vegetals, el que augmenta el risc d’exposició acumulativa.

D’altra banda, una anàlisi realitzada per la revista alemanya "Oekotest" l’agost de 2023 va examinar 19 marques de bastonets de peix, detectant en 11 d’elles la presència d’èsters d’àcids grassos 3-MCPD, compostos tòxics també associats al processament d’olis i greixos vegetals a altes temperatures. En alguns casos, també es va detectar glicidol.

Formació de substàncies tòxiques durant el processament industrial

Aquests compostos tòxics es formen durant el procés de fregit industrial a què se sotmeten els blocs de peix arrebossats, aproximadament 30 segons a temperatures molt elevades. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha establert una dosi diària màxima tolerable per a aquests compostos, i adverteix especialment sobre el seu impacte en els més joves.

Segons el lloc web de l’EFSA: "Els nivells de consum de 3-MCPD a través dels aliments es consideren assegurances per a la majoria dels consumidors, però existeix un potencial problema de salut per als grans consumidors en els grups d’edat més joves. En el pitjor dels casos, els nadons alimentats exclusivament amb fórmula infantil podrien superar lleugerament el nivell de seguretat".

L’anàlisi alemanya d’Oekotest va indicar que un nen de 30 kg que consumeixi cinc bastonets podria superar la dosi diària tolerable establerta per l’EFSA. El 3-MCPD ha estat classificat per aquesta mateixa autoritat com una substància "genotòxica i cancerígena, és a dir, que pot danyar l’ADN i provocar càncer".

Presència de contaminants en altres aliments processats

És important assenyalar que aquests contaminants no es limiten als bastonets de peix. Els èsters d’àcids grassos 3-MCPD també són presents en la llet infantil en pols, que conté greixos vegetals processats com a oli de colza, gira-sol o palma. Així mateix, es troben en tots els aliments que continguin olis vegetals refinats (gira-sol, colza, palma, soja, cacauet, panís) i en els olis vegetals comercialitzats en supermercats.

Per a la formació d’aquestes substàncies tòxiques, els olis alimentaris han d’assolir temperatures superiors als 200°C, condició que es compleix durant el procés de refinament a què se sotmeten tots els olis vegetals industrials. L’EFSA confirma al seu web que "la substància química 3-monocloropropanodiol (3-MCPD) i els seus derivats anomenats èsters de 3-MCPD són contaminants presents en alguns aliments i olis vegetals processats, principalment en l’oli de palma. El 3-MCPD i els seus èsters es formen involuntàriament en els esmentats aliments, particularment durant els processos de refinament dels olis."

Alternatives més saludables als bastonets de peix

En vista d’aquesta informació, resulta evident que els bastonets de peix no constitueixen la millor opció per introduir el peix en la dieta infantil. De la mateixa manera, tots els aliments industrials que contenen olis vegetals refinats, com galetes, brioixeria, pa torrat, plats preparats o fideus instantanis, s’haurien de limitar en el context d’una alimentació saludable.

Els únics olis vegetals realment saludables són aquells que no han estat refinats, com l’oli d’oliva verge extra (sempre extret en fred) o l’oli de coco verge. Fins i tot l’oli d’oliva normal o el d’orujo són productes refinats mitjançant processos a altes temperatures i haurien d’evitar-se. Altres olis vegetals no refinats són aquells a l’envàs dels quals s’especifica "extret en fred", habitualment productes ecològics on la normativa només permet l’ús d’olis vegetals no refinats i extrets en fred (per exemple, oli de gira-sol, soja o lli extrets en fred).

No és casualitat que en l’estudi suís esmentat, l’única marca de bastonets de peix lliure de glicidol fos precisament un producte ecològic (Coop Naturaplan), la qual cosa confirma la importància de triar aliments mínimament processats i de producció sostenible.