Silicosi, l’'epidèmia silenciosa' que creix a Espanya: aquests són els seus símptomes

La silicosi ha experimentat un notable ressorgiment a Espanya segons dades oficials de Sanitat, que constata 520 nous casos durant 2024, afegint-se als gairebé 6.000 registrats des de 2007. Aquesta malaltia respiratòria incurable, causada per la inhalació de sílice cristal·lina, ja no afecta exclusivament miners com en el passat, sinó que ha ampliat el seu abast a altres sectors professionals, especialment aquells relacionats amb la fabricació i manipulació d’aglomerats de quars utilitzats en plaques de cocció.

L’informe 'La reemergència de la silicosi a Espanya', presentat durant una jornada organitzada conjuntament pel Ministeri de Sanitat i l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST), revela dades preocupants sobre l’evolució d’aquesta patologia. Des de 2007 fins finals de 2024, les autoritats sanitàries han comptabilitzat exactament 5.900 comunicats mèdics per silicosi, amb una tendència creixent que ha assolit el seu punt àlgid l’any passat. A més, el document reflecteix que des de 2018 s’han notificat 46 casos de càncer de pulmó relacionats directament amb l’exposició a sílice, 19 dels quals corresponen a 2024.

Sectors més afectats per la silicosi

L’anàlisi sectorial de les dades mostra un canvi significatiu en el perfil dels treballadors afectats. Gairebé la meitat dels informes per silicosi (47,8%) corresponen a treballadors dedicats a la fabricació i manipulació d’aglomerats de quars i al processat de pedra natural, principalment granit i pissarra. Aquesta realitat dista molt de la imatge tradicional que associava aquesta malaltia gairebé exclusivament amb la mineria.

Altres sectors que completen el mapa de risc són la construcció, l’extracció de minerals no metàl·lics ni energètics i la metal·lúrgia, configurant així els principals àmbits professionals implicats en aquest repunt de casos. El professor Alfredo Menéndez, un dels autors de l’informe, ha expressat la seua preocupació: "És una constatació molt preocupant que en els processos assistencials per diagnòstic primari o principal de silicosi cada vegada són més joves els afectats".

Cada vegada afecta a persones més joves

Un dels aspectes més alarmants de l’estudi és la progressiva disminució en l’edat mitjana dels pacients diagnosticats amb silicosi. Catherine Cavalin, coautora de l’informe, ha precisat que "més de la meitat dels casos comunicats en la remergencia entre 2017 i 2019 es refereixen a homes d’entre 30 i 49 anys", la qual cosa contrasta amb el perfil històric de treballador d’edat avançada després de dècades d’exposició.

Els investigadors adverteixen, a més, que els treballadors exposats a sílice cristal·lina no només poden desenvolupar silicosi, sinó també altres patologies connexes com malalties respiratòries addicionals, cardiopaties o càncer de pulmó. Cavalin ha assenyalat que "en el 40% dels casos quan el diagnòstic secundari és de silicosi es combina amb artritis reumatoide i el 60% amb altres malalties inmunomediades". Quan la silicosi apareix com a diagnòstic principal, s’associa en la meitat dels casos amb artritis reumatoide.

Distribució geogràfica i sectorial

L’anàlisi regional de les dades corresponents al període 2020-2023 mostra una distribució desigual de la malaltia al territori espanyol. Galícia encapçala la llista amb el 28,1% dels casos reportats, seguida per Andalusia (14,2%), Comunitat Valenciana (13,4%), Castella i Lleó (13,2%) i País Basc (5,9%). Aquesta distribució reflecteix en gran manera la concentració d’indústries de risc en determinades comunitats autònomes.

Respecte als sectors professionals, aproximadament la meitat dels casos es concentren en la categoria "Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics", que inclou tant empreses dedicades a treballar amb aglomerats de quars com aquelles que processen pedra natural. El segon sector amb més incidència (18,5%) correspon a l’"Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics", on s’engloben pedreres d’extracció de pedra natural o roca ornamental i l’extracció de graves i sorres.

Impacte econòmic i sanitari

Entre 1997 i 2020, el sistema sanitari espanyol ha gestionat 111.359 processos assistencials relacionats amb la silicosi, afectant en la seua immensa majoria (98%) a homes. Els investigadors han detectat un creixement especialment pronunciat en el nombre de comunicats mèdics des de 2007, coincidint amb l’auge de nous materials com els aglomerats de quars en la construcció i decoració.

El cost mitjana dels processos assistencials varia segons el grup d’edat. Per a pacients amb silicosi com a diagnòstic principal, oscil·la entre 6.126,50 euros (en el grup de 50-59 anys) i 7.218,02 euros (en el grup de 40-49 anys). Per als majors de 60 anys, els costos mitjans es redueixen, situant-se entre 3.384,93 euros (70-90 anys) i 3.886,09 euros (60-69 anys).

Els experts també han advertit sobre el clar infraregistre de la malaltia com a patologia professional, la qual cosa provoca que la càrrega assistencial recaigui principalment en el Sistema Nacional de Salut, que ha finançat el 97,5% dels processos assistencials entre 1997 i 2020. Aquesta situació suposa una transferència de costos des de les mútues laborals cap al sistema públic de salut.