El moment del dia condiciona l’efectivitat de l’exercici físic i provoca respostes diferents en homes i dones

Un estudi pioner liderat per la Universidad de Granada (UGR) ha revelat que el moment del dia influeix significativament en l’efectivitat de l’exercici físic, amb resultats que varien entre homes i dones. La investigació, que va analitzar els efectes d’una sessió d’exercici aeròbic moderat realitzada a les 11:30 o a les 18:30 hores, ha determinat que, en general, l’activitat física vespertina genera més impacte metabòlic, encara que amb importants diferències segons el sexe.

L’estudi, dissenyat amb metodologia creuada aleatòria, va avaluar múltiples paràmetres després de pedalar durant una hora amb bicicleta estàtica: des de la regulació de glucosa en sang i la despesa energètica fins canvis a nivell cel·lular en el teixit muscular obtingut mitjançant biòpsies. Encara que a nivell sistèmic no es van observar diferències significatives entre els dos horaris, les cèl·lules musculars van mostrar variacions substancials que confirmen un efecte metabòlic més elevat de l’exercici efectuat a la tarda.

"Encara que els efectes de l’horari no es tradueixen en canvis immediats a nivell sistèmic, suggerim que, amb exercicis de més intensitat o amb intervencions a llarg termini, les diferències podrien tenir un impacte clínic més rellevant", ha assenyalat Raquel Sevilla, investigadora principal de l’estudi i membre del Departament de Fisiologia de l’UGR.

Diferències metabòliques segons el sexe

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi rau en les marcades diferències entre homes i dones respecte a l’aprofitament energètic segons el moment del dia. L’equip investigador va descobrir que les cèl·lules musculars femenines mostren una utilització de greixos més important durant l’exercici matutí, mentre que a la tarda predomina l’ús de carbohidrats com a font energètica.

En contrast, els homes presenten diferències menys pronunciades entre ambdós horaris, encara que amb una tendència a rovellar més greixos durant l’exercici vespertí. Aquestes troballes subratllen la importància de considerar el dimorfisme sexual en dissenyar programes d’entrenament personalitzats.

"Aquests resultats destaquen la importància de considerar les diferències entre homes i dones en dissenyar programes d’exercici", emfatitza Sevilla, suggerint que factors hormonals i genètics podrien explicar aquestes variacions en la resposta metabòlica.

El paper dels gens rellotge en el rendiment físic

La investigació aprofundeix també en la influència dels coneguts com "gens rellotge", responsables de regular els cicles circadiaris que determinen com el nostre organisme respon als patrons de dia i nit. Aquests gens juguen un paper fonamental en la regulació del metabolisme, permetent que el cos funcioni eficientment segons el moment del dia.

L’exercici físic, com a potent eina per mantenir la salut metabòlica, interactua directament amb aquests rellotges biològics, el que explica que els seus beneficis puguin variar considerablement depenent de si es practica al matí o a la tarda. Aquesta interacció entre exercici i ritmes circadiaris obre noves vies per optimitzar els entrenaments segons objectius específics.

El treball ha estat desenvolupat per un equip multidisciplinari que inclou investigadors de l’UGR, del Hospital Clínico Universitario San Cecilio (ibs. Granada) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa. A més, ha rebut importants reconeixements, com el segon premi en els XXV Premis Nacionals d’Investigació en Medicina de l’Esport de la Fundación Cajastur.

Com afecta el moment del dia a l’entrenament?

Aquest estudi aporta evidència científica sobre una qüestió que molts esportistes, entrenadors i aficionats al fitnes es plantegen habitualment: és millor entrenar al matí o a la tarda? La resposta, segons els investigadors, depèn en gran manera de l’objectiu perseguit i del sexe de la persona.

Si el propòsit principal és la crema de greixos, les dones podrien beneficiar-se més de l’exercici matutí, mentre que els homes obtindrien millors resultats en aquest aspecte a la tarda. Per als qui busquen optimitzar l’ús de carbohidrats, com esportistes de resistència, les sessions vespertines serien més efectives, especialment en dones.

L’estudi ha comptat amb finançament de diversos organismes: el Ministeri de Cultura i Esport, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, i fons europeus NextGeneration procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea. Aquesta sòlida base financera ha permès fer servir tecnologia avançada per a les anàlisis moleculars i metabòliques.

Com influeixen les hormones en la resposta a l’exercici segons l’hora del dia?

Les variacions hormonals al llarg del dia representen un dels factors clau que podrien explicar les diferències observades. Al matí, els nivells de cortisol són naturalment més elevats, la qual cosa podria afavorir la mobilització de greixos en dones. A la tarda, tant homes com dones experimenten pics de testosterona i temperatura corporal, factors que milloren el rendiment físic general.

Els investigadors suggereixen que aquestes fluctuacions hormonals, juntament amb els ritmes circadiaris específics de cada sexe, constitueixen la base fisiològica de les diferències metabòliques observades. Futurs estudis podrien analitzar amb més detall aquests mecanismes, així com avaluar si aquestes respostes varien en diferents fases del cicle menstrual en dones.

Quines aplicacions pràctiques té aquesta investigació?

El treball desenvolupat per la Universidad de Granada proporciona un marc molecular per al disseny de futurs estudis i estratègies d’entrenament personalitzades. "Aquest treball aporta un marc molecular que permetrà dissenyar futures investigacions i optimitzar l’exercici com a eina terapèutica, tenint en compte la intensitat i el tipus d’activitat, però també el moment del dia i les diferències fisiològiques entre homes i dones", expliquen els investigadors.

Les aplicacions pràctiques inclouen des de la planificació d’entrenaments esportius fins intervencions terapèutiques en pacients amb alteracions metabòliques. En un futur, les recomanacions sobre el moment ideal per realitzar exercici podrien incloure’s com a part dels protocols mèdics personalitzats, considerant no només el sexe del pacient, sinó també el seu perfil hormonal i genètic.