La Unió Europea ho confirma: aquests són els pròxims envasos que desapareixeran

La Unió Europea ha confirmat una mesura que transformarà per complet la nostra manera de consumir productes bàsics com a llet, sucre o salses en bars i restaurants. A partir de mitjans de 2025, els establiments hotelers d’Espanya i de la resta de països membres hauran de prescindir definitivament dels envasos individuals d’un sol ús per a aquests productes, segons estableix el Reglament d’Envasos i Residus d’Envasos (PPWR). Aquesta normativa, que persegueix reduir dràsticament l’ús de plàstics d’un sol ús, també suposarà el final dels petits pots de xampú i gel de dutxa a les habitacions d’hotel.

La prohibició afectarà directament les monodosis de llet i sucre que habitualment acompanyen al cafè, així com les porcions individuals de melmelada, mantega i diverses salses servides en establiments de restauració. Aquesta iniciativa forma part de l’ambiciosa estratègia europea per avançar cap a una economia més sostenible i circular.

Amb la data d’aplicació cada vegada més a prop, els negocis d’hostaleria espanyols ja comencen a preparar-se per a una transformació que modificarà l’experiència del client i obligarà a repensar completament la presentació de certs productes. Malgrat les protestes del sector, les autoritats europees mantenen el seu ferm compromís amb la sostenibilitat, i la desaparició d’aquests petits envasos sembla ja inevitable en el panorama hoteler espanyol.

Objectius i principals mesures del Reglament PPWR

El Reglament d’Envasos i Residus d’Envasos estableix un pla ambiciós per transformar la gestió d’envasos en tots els països membres. Entre els seus principals objectius destaca la reducció progressiva de residus, amb metes específiques respecte als nivells de 2018: un 5% per a 2030, que s’incrementarà al 10% per a 2035 i arribarà al 15% per a 2040.

La normativa introdueix criteris estrictes per optimitzar el disseny d’envasos, fixant una ratio màxima d’espai buit del 50% per a envasos col·lectius, de transport i de comerç electrònic. A més, a partir de 2030, quedaran expressament prohibits certs envasos de plàstic d’un sol ús considerats especialment problemàtics, com els destinats a fruites i verdures fresques de menys d’1,5 kg, aliments consumits en restaurants i cafeteries, bosses de menys de 15 micres i les esmentades porcions individuals.

El reglament també aborda la problemàtica de les substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades (PFAS), prohibint-ne la utilització per sobre de determinats llindars en envasos en contacte amb aliments, a causa de la seua persistència en el medi ambient i els seus possibles efectes negatius per a la salut humana.

L’aposta europea per la reutilització i el reciclatge

La nova normativa estableix objectius ambiciosos per fomentar la reutilització d’envasos, especialment al sector de les begudes, on s’espera assolir un 10% d’envasos reutilitzables per a 2030 i un 40% per a 2040. Igualment, es juga per la reutilització d’embalatges de transport com palets i caixes, amb un mínim del 70% d’envasos terciaris reutilitzables per a 2040.

Els distribuïdors s’hauran d’adaptar a noves obligacions, com oferir un 10% dels seus productes en format reutilitzable per a 2030 i acceptar envasos propis aportats pels consumidors. Paral·lelament, s’introduirà el 2026 un acte delegat que establirà el nombre mínim de reutilitzacions per a cada tipus d’envàs.

Quant a la reciclabilitat, el PPWR estableix un sistema de classificació basat en l’eficiència del procés de reciclatge: Grau A (95% d’eficiència), Grau B (80%) i Grau C (70%). A partir de 2030, tots els envasos hauran d’assolir com a mínim el Grau B per poder comercialitzar-se al mercat europeu.

Impacte en hotels i restaurants espanyols

El sector hoteler espanyol afronta un desafiament important per adaptar-se a aquestes noves exigències. Els establiments hauran de renovar els seus sistemes de subministrament de productes com a llet, sucre, salses i condiments, optant per dispensadors reutilitzables o sistemes a granel que substitueixin les tradicionals monodosis.

En el cas dels hotels, la prohibició dels petits pots de xampú i gel obligarà a implementar dispensadors fixos a les habitacions o a buscar alternatives sostenibles que compleixin amb la normativa. Aquests canvis no només impliquen una inversió inicial en infraestructura, sinó també una modificació en els protocols d’higiene i servei.

Algunes cadenes hoteleres espanyoles ja han començat a anticipar-se a aquests canvis, reduint significativament l’ús de plàstics d’un sol ús. Tanmateix, per a petits negocis hotelers, l’adaptació podria suposar un esforç econòmic considerable en un context de recuperació després de la pandèmia.

Quines indústries es veuran més afectades pel PPWR?

El Reglament d’Envasos i Residus d’Envasos tindrà un impacte transversal a tota la cadena de valor relacionada amb l’envasament. Entre els sectors més afectats es troben els fabricants de matèries primeres (monòmers, polímers), fabricants d’envasos i transformadors de plàstic, productors de béns de consum, distribuïdors amb marques pròpies, empreses de logística, comerç electrònic i gestors de residus i recicladors.

No obstant, el PPWR preveu algunes exempcions importants. Queden alliberats dels requisits de reciclabilitat els envasos de dispositius mèdics i fórmules i aliments infantils. També s’eximeixen dels objectius de contingut reciclat els envasos d’aliments per a finalitats mèdiques especials i mercaderies perilloses. Les microempreses no estaran subjectes als objectius de reutilització i recàrrega, facilitant així la seua adaptació gradual.

Alternatives disponibles per als consumidors

Els consumidors espanyols notaran canvis evidents en la seua experiència diària en establiments hotelers. En cafeteries, és probable que el sucre i la llet se serveixin mitjançant dispensadors o gerres, mentre que en restaurants, productes com quètxup, maionesa o mostassa podrien oferir-se en recipients reutilitzables o en formats de més mida per a servei comunitari.

La normativa també fomenta que els clients puguin portar els seus propis envasos per a determinats productes, una cosa que ja està guanyant popularitat en establiments de menjar per emportar. Aquesta transformació no només afectarà a l’experiència del consumidor, sinó que també busca generar un canvi cultural cap a hàbits de consum més sostenibles.

Com afectarà el preu dels serveis hotelers?

Un dels interrogants que sorgeix davant d’aquests canvis normatius és el seu possible impacte en els preus finals per al consumidor. Encara que inicialment podria existir un increment derivat de la inversió en nous sistemes de dispensació i formats reutilitzables, a mitjà termini s’espera que l’eliminació d’envasos individuals pugui suposar un estalvi en costos d’aprovisionament per als establiments.

Algunes associacions hoteleres ja han manifestat la seua preocupació pel cost inicial d’adaptació, especialment per a petits negocis amb marge reduït. No obstant, estudis recents suggereixen que els consumidors cada vegada valoren més positivament les pràctiques sostenibles i estarien disposats a assumir un lleuger increment en els preus si perceben un compromís real amb la reducció de residus.

L’etiquetatge com a element clau d’informació

Un aspecte fonamental del PPWR és la millora de la informació proporcionada mitjançant un etiquetatge harmonitzat. Els envasos hauran de mostrar clarament dades sobre la seua composició material, contingut reciclat, instruccions per a la gestió del residu, compostabilitat i, quan correspongui, informació sobre el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR).

Aquesta transparència informativa pretén apoderar els consumidors, permetent-los prendre decisions més conscients i facilitant la correcta separació de residus. L’etiquetatge harmonitzat també contribuirà a evitar confusions i a garantir una gestió més eficient del cicle de vida dels envasos a tota la Unió Europea.

Per què s’implementen aquestes mesures ara?

La intensificació de les polítiques europees contra l’ús de plàstics d’un sol ús respon a una creixent evidència científica sobre el seu impacte ambiental i a la pressió ciutadana per abordar la crisi de contaminació plàstica. Segons dades oficials de la Comissió Europea, cada any es generen a la UE prop de 80 milions de tones de residus d’envasos, i aquesta xifra continua en augment.

L’estratègia europea s’alinea amb els compromisos internacionals sobre canvi climàtic i protecció dels oceans, on els microplàstics procedents d’envasos d’un sol ús representen una amenaça creixent per als ecosistemes marins. A més, la dependència del petroli per a la fabricació de plàstics contradiu els objectius de descarbonització de l’economia europea.

El Reglament d’Envasos i Residus d’Envasos (PPWR)

El PPWR constitueix una de les peces clau del Pacto Verde Europeo i l’Estratègia d’Economia Circular de la UE. Aprovat després d’un llarg procés de negociació entre les institucions europees, aquest reglament substitueix i amplia significativament l’anterior Directiva d’Envasos i Residus d’Envasos, establint per primera vegada objectius vinculants de reducció del consum d’envasos.

A diferència de les directives, que requereixen transposició a les legislacions nacionals, el format de reglament garanteix una aplicació directa i homogènia en tots els Estats membres, evitant diferències interpretatives o d’implementació entre països. Això proporciona més seguretat jurídica tant a empreses com a consumidors i facilita el funcionament del mercat únic europeu.

El reglament s’ha dissenyat sota el principi de "qui contamina paga" i amb un enfocament integral que inclou tot el cicle de vida dels envasos, des del seu disseny fins la seua gestió com a residu, passant per la seua producció, distribució i utilització. Aquesta visió holística pretén abordar el problema dels residus d’envasos des de múltiples angles complementaris.

Què opinen els experts sobre aquestes mesures?

Els especialistes en sostenibilitat i economia circular valoren positivament l’ambició del PPWR, encara que assenyalen alguns desafiaments. El professor Carlos Martínez, expert en gestió ambiental de la Universidad Complutense de Madrid, considera que "aquestes mesures representen un pas necessari cap a la reducció efectiva de residus, encara que l’èxit dependrà de la capacitat d’adaptació de les empreses i de l’acceptació per part dels consumidors".

Per la seua part, des de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) s’ha destacat la importància que aquests canvis no suposin una minva en la qualitat del servei ni un increment injustificat de preus. "És fonamental que la transició cap a models més sostenibles es realitzi garantint la higiene i mantenint l’accessibilitat econòmica dels serveis per a tots els consumidors", han assenyalat des de l’organització.

Les associacions empresarials del sector hoteler, encara que comprenen la necessitat d’avançar cap a models més sostenibles, han sol·licitat períodes d’adaptació més amplis i ajuts econòmics per facilitar la transició, especialment per als petits establiments que operen amb marges reduïts i que podrien veure’s més afectats pels costos inicials d’adaptació.