La lectura perd seguidors a partir dels 45 anys: per què?

La pèrdua d’interès per la lectura que moltes persones experimenten al voltant dels 45 anys podria tenir una explicació mèdica clara: la presbícia o vista cansada. Segons revelen els doctors Jaime Aramberri i Rebeca Atienza, oftalmòlegs del grup Miranza, aquest fenomen afecta actualment el 81% dels ciutadans d’aquesta edat i arriba a assolir el 98% de la població major de 65 anys, la qual cosa explicaria el progressiu abandó d’hàbits lectors en aquesta franja d'edat. 

Aquest deteriorament natural de la capacitat visual està provocant un impacte "directe" en activitats quotidianes com la lectura, obligant els qui el pateixen a buscar més llum, allunyar el llibre o patir mals de cap per la fatiga ocular continuada. La situació està generant un augment significatiu en la demanda d’intervencions quirúrgiques correctives, ja que moltes persones busquen recuperar la seua autonomia visual sense dependre constantment d’ulleres.

"En les nostres consultes, estem veient un clar augment de la demanda de la cirurgia per a la presbícia o cirurgia del cristal·lí, que ofereix als pacients la possibilitat de corregir aquest problema de manera definitiva. Tanmateix, cal tenir en compte que això no és una cirurgia per a tothom. Cal personalitzar-la", explica el doctor Aramberri, que subratlla la importància d’un estudi preoperatori exhaustiu per determinar el moment idoni de la intervenció.

Opcions quirúrgiques personalitzades per recuperar la joventut visual

La doctora Atienza detalla les diferents alternatives disponibles per als qui pateixen presbícia: "Quan parlem de les lents '0 ulleres’ ens referim a les lents multifocals, que permeten veure nítid qualsevol distància. No obstant, malgrat aquest gran avantatge, no sempre són la millor opció per a tots els pacients, que també poden beneficiar-se d’altres alternatives, com les lents de rang estès, optimitzades; per exemple, per a la distància de treball amb l’ordinador".

Els avenços tecnològics en aquest camp estan facilitant que les intervencions es realitzin cada vegada més primerenc, fins i tot en pacients que amb prou feines presenten símptomes de cataractes inicials. "En la cirurgia de cataracta convencional s’implanten lents intraoculars monofocals, que permeten veure-hi bé de lluny, però requereixen continuar utilitzant ulleres per a la resta de les distàncies. En canvi, amb els nous models de lents intraoculars 'prèmium’, els pacients no només resolen el seu problema de cataractes, sinó que també recuperen la seua joventut visual amb la màxima independència possible d’ulleres", afegeix el doctor Aramberri.

Aquesta tendència cap a una intervenció més precoç se sustenta principalment en l’"alta seguretat" d’aquestes cirurgies i en la "ràpida recuperació" que ofereixen, la qual cosa anima molts pacients a no esperar que la situació visual es deteriori significativament per sotmetre’s a l’operació.

Què és exactament la presbícia i per què apareix als 45 anys?

La presbícia és un procés degeneratiu natural de l’ull humà que consisteix en la pèrdua progressiva d’elasticitat del cristal·lí, la lent natural que tenim a l’interior de l’ull. Aquesta pèrdua de flexibilitat dificulta l’enfocament dels objectes propers, provocant visió borrosa en llegir o realitzar feines de precisió.

L’aparició de la presbícia al voltant dels 45 anys no és casualitat. El cristal·lí, compost principalment per aigua i proteïnes, va perdent elasticitat amb el pas del temps de forma inevitable. Aquest envelliment natural fa que el múscul ciliar, encarregat de modificar la forma del cristal·lí per enfocar diferents distàncies, trobi cada vegada més resistència per fer la feina. 

Els primers símptomes solen manifestar-se al notar dificultat per llegir textos petits, necessitat d’allunyar els llibres o dispositius electrònics, fatiga visual després de feines de prop i, en molts casos, mals de cap associats a l’esforç visual constant.

Com afecta la presbícia als hàbits de lectura?

L’impacte de la presbícia en els hàbits lectors va més enllà de la mera incomoditat visual. Moltes persones experimenten un abandó gradual de la lectura a causa de la fatiga ocular, la pèrdua de concentració per l’esforç constant d’enfocar i la frustració que genera no poder disfrutar plenament d’aquesta activitat.

Les estadístiques indiquen que aproximadament un 35% de les persones que desenvolupen presbícia redueixen significativament el seu temps de lectura durant els primers anys de manifestació del problema, especialment si no adopten solucions correctives adequades. Aquest abandó no només té implicacions culturals, sinó també cognitives, ja que la lectura és una activitat que contribueix a mantenir actiu el cervell.

Alternatives no quirúrgiques per a la presbícia

Encara que la cirurgia ofereix solucions definitives, existeixen alternatives no quirúrgiques que molts pacients prefereixen explorar inicialment. Les ulleres progressives o bifocals continuen sent l’opció més comuna, permetent una visió clara a diferents distàncies sense necessitat de canviar d’ulleres constantment.

Les lents de contacte multifocals també representen una alternativa cada vegada més popular, especialment entre els qui prefereixen no portar ulleres per motius estètics o pràctics. Aquestes lents permeten una transició suau entre la visió de prop i de lluny, encara que requereixen un període d’adaptació.

Alguns exercicis oculars específics poden ajudar a mantenir la flexibilitat del múscul ciliar, encara que no aturen el procés degeneratiu del cristal·lí. Aquests exercicis, combinats amb bons hàbits visuals com mantenir una il·luminació adequada i realitzar pauses durant la feina de prop, poden contribuir a reduir la simptomatologia associada a la presbícia.

La pèrdua d’interès per la lectura que moltes persones experimenten a mitjana edat podria trobar així una explicació científica en un procés fisiològic natural, desmitificant la idea que es tracta simplement d’un canvi en els interessos personals o una reducció del temps disponible per a activitats de lleure.